Jesús de Polanco: diferència entre les revisions

'''Jesús Polanco Gutiérrez''', conegut habitualment com a '''Jesús de Polanco''' ([[Madrid]], [[7 de novembre]] de [[1929]]- [[21 de juliol]] de [[2007]])<ref>[http://elpais.com/elpais/2007/07/22/actualidad/1185092218_850215.html Jesús de Polanco recibe sepultura en Madrid] ''[[El País]]''.</ref> era un dels empresaris més influents d'[[Espanya]], amb interessos fonamentalment dins del terreny dels mitjans de comunicació. El [[2005]] se'l va incloure per primera vegada a la llista dels homes més rics del món, de la revista nord-americana [[Forbes]], a la posició 210. En [[2006]] ostentava la posició 258 en aquesta revista. Entre les fortunes a nivell nacionalespanyoles, Jesús de Polanco n'ocupava el cinquè lloc.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/98315/0/amancio/zara/rico/ La lista de ''Forbes'' de los más ricos del mundo y de España] a ''[[20 minutos]]''.</ref>

Crea en [[1972]] el grup Timón i un any després s'incorpora al grup fundador del diari ''[[El País]]'' on arribarà a exercir com a Conseller Delegat i posteriorment President. En [[1976]] es comença a publicar ''[[El País]]'' que durant els primers anys es converteix en el periòdicdiari més important d'ideologia [[Socialdemocràcia|socialdemòcrata]], enfront del periòdic [[Conservadorisme|conservador]] ''[[ABC (diari)|ABC]]'' abans capdavanter i malgrat periòdicsdiaris amb una ideologia més definida com a ''[[Diario 16]]''. Uns anys després, en [[1979]] inicia la [[Grupos mediáticos españoles|Fundació Santillana]], per a la promoció i estudi de noves tècniques educatives i de comunicació, així com la protecció i difusió de la cultura.

HaVa estat casat dues vegades. Isabel Moreno Puncel va ser la seva primera dona i mare dels seus quatre fills, de la qual va separar en [[1989]] després de 32 anys de matrimoni. En [[2003]] posava fi a 19 anys de convivència i 11 de relació matrimonial amb [[Mariluz Barreiros]], filla de [[Eduardo Barreiros Rodríguez]]. Polanco i Mariluz Barreiros s'havien casat el [[31 de març]] de [[1992]].

Va morir a [[Madrid]], als 77 anys d'edat, el [[21 de juliol]] de [[2007]] víctima d'un [[mieloma múltiple]], malaltia hematològica que afecta, principalment, a la [[medul·la òssia]]. Amb anterioritat, el [[16 de novembre]] de [[2006]], el Consell d'Administració de [[PRISA]] havia decidit nomenar com a seu successor seu al capdavant del grup mediàtic al seu fill, [[Ignacio Polanco Moreno]], de 52 anys d'edat. L'últim acte públic de Jesús de Polanco va ser en [[juny]] de [[2007]], en una reunió celebrada a [[Lisboa]] per l'equip directiu de [[PRISA]].

Va ser enterrat al [[cementiri de l'Almudena]] enmig d'una gran assistència de persones. A l'enterrament, oficiat pel jesuïta [[José María Martín Patino]], van assistir nombroses personalitats del món de la política, cultura, economia i el periodisme: l'ex presidentexpresident del Governgovern espanyol, [[Felipe González]]; l'ex presidentexpresident de [[Colòmbia]] i president de la [[Fundación Santillana]] a [[Amèrica]], [[Belisario Betancur]]; l'[[alcalde de Madrid]], [[Alberto Ruiz-Gallardón]]; el [[president de la Generalitat de Catalunya]], [[José Montilla]]; el de la [[President de la Junta d'Andalusia|Junta d'Andalusia]] i president del [[PSOE]], [[Manuel Chaves]]; l'alcalde de [[Sevilla]], [[Alfredo Sánchez Monteseirín]]; alguns ministres del Govern; [[ Enrique Valentín Iglesias García]], secretari general iberoamericà; [[Javier Solana]], alt representant de Política Exterior de la [[Unió Europea]]; [[Javier Godó]], president de ''[[La Vanguardia]]''; [[Santiago Ybarra]], de [[Vocento]]; Jaime Castellanos, ex president de [[Grupo Recoletos|Recoletos]]; el president d'[[El Corte Inglés]], [[Isidoro Álvarez Álvarez]]; de [[La Caixa]], [[Isidre Fainé]]; de [[Telefónica]], [[César Alierta]]; de [[Banesto]], [[Ana Patricia Botín]]; d'[[Actividades de Construcción y Servicios|ACS]], [[Florentino Pérez Rodríguez|Florentino Pérez]]; d'[[Hispasat]], [[Petra Mateos]]; d'[[Iberdrola]], [[Ignacio Sánchez Galán]]; el conseller delegat d'[[Inditex]], [[Pablo Isla]]; Carlos i [[Juan March]], banquers; [[Gerardo Díaz Ferrán]], president de la [[CEOE]]; [[Emilio Ybarra Churruca]], ex president del [[BBVA]]; [[Jaime Terceiro]], ex president de [[Caja Madrid]]; [[Luis Ángel Rojo]], ex governador del [[Banc d'Espanya]]; l'escriptor i [[premi Nobel]] [[José Saramago]] i la seva esposa [[Pilar del Río]]; l'escriptor [[Fernando González Delgado|Fernando Delgado]]; la directora del [[MACBA]], [[Ainhoa Grandes]]; el cardiòleg [[Valentí Fuster Carulla]], el president del [[Futbol Club Barcelona]], [[Joan Laporta]]; els rectors [[Ángel Gabilondo]] ([[Universitat Autònoma de Madrid]]), [[Salvador Ordóñez]] ([[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]]) i [[Carlos Berzosa]] ([[Universitat Complutense de Madrid]]); entre altrws.

Diferents mitjans, com el diari ''[[El Mundo]]'' o l'emissora radiofònica [[COPE]], el consideren «''el braç mediàtic del [[PSOE]]''». Així mateix, afirmen que [[PRISA]], grup multimèdia propietat de Polanco, constitueix un «[[monopoli]]» mediàtic forjat gràcies als «''favors rebuts del [[PSOE]]''». Després dels atemptats a [[Madrid]] el dia [[11 de març]] de [[2004]], el [[Partido Popular]] i alguns mitjans de comunicació van acusar l'emissora de ràdio [[Cadena SER]], controlada per [[PRISA]], d'haver agitat l'opinió pública per provocar la victòria del [[PSOE]] a les [[Eleccions generals espanyoles de 2004]]. La cadena de ràdio desmenteixva per complet aquest extremdesmentir-ho i ha fetfeu públiques a la seva pàgina web els enregistraments dels dies compresos entre l'atemptat i les [[Eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals de 2004]].<ref>«[http://www.cadenaser.com/static/especiales/2005/sonidos11_14/index.html Los sonidos del 11M al 14M de 2004]» en la [[Cadena SER]].</ref>

El [[2 de març]] de [[2007]], en la Junta General d'Accionistes del Grup [[PRISA]], Jesús de Polanco, en una resposta a un accionista en el torn d'intervencions, va acusar de manera implícita a sectors del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] de desitjar tornar a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i en la qual va titllar de franquista la manifestació del [[10 de març]] d'aquest mateix any convocada pel [[PP]] amb el lema ''Espanya per la llibertat. No més cessions a ETA''.<ref>«''En un moment en el qual (em permeto donar una opinió personal) hi ha qui desitja tornar a la Guerra Civil; en què acabem de veure una manifestació pública, que és el franquisme pur i dur posat en imatges de televisió, el que nosaltres opinem com opinem la vespra, dient que ens considerem gent decent, espanyols de bé, completament dignes, i que no anàvem a aquesta manifestació, quan els contendents es posicionen, [per a] un grup com el nostre, que pretén ser neutral, és molt difícil''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref> reclamanyreclamant, al mateix temps, la creació d'un partit de dreta modern i [[laicisme|laic]].<ref>«''...jo opino que si poguéssim nosaltres, el Grup [[PRISA]], col·laborar perquè a Espanya hi hagués un partit de dretes modern, laic, amb ganes de conservar el que cal conservar, i transformar el que cal transformar, els recolzaríem. Si és el que ens falta. Ja tenim un partit d'esquerres, absolutament democràtic, que funciona''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref>