Jesús de Polanco: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions ortogràfiques/sintàctiques
Línia 16:
| honors = [[fitxer:ESP Isabella Catholic Order COM NUM.svg|35px]] [[Orde d'Isabel la Catòlica]]<br>[[fitxer:Legion Honneur Chevalier ribbon.svg|40px]] [[Legió d'Honor]]
}}
'''Jesús Polanco Gutiérrez''', conegut habitualment com a '''Jesús de Polanco''' ([[Madrid]], [[7 de novembre]] de [[1929]]- [[21 de juliol]] de [[2007]])<ref>[http://elpais.com/elpais/2007/07/22/actualidad/1185092218_850215.html Jesús de Polanco recibe sepultura en Madrid] ''[[El País]]''.</ref> era un dels empresaris més influents d'[[Espanya]], amb interessos fonamentalment dins del terreny dels mitjans de comunicació. El [[2005]] se'l va incloure per primera vegada a la llista dels homes més rics del món, de la revista nord-americana [[Forbes]], a la posició 210. En [[2006]] ostentava la posició 258 en aquesta revista. Entre les fortunes a nivell nacionalespanyoles, Jesús de Polanco n'ocupava el cinquè lloc.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/98315/0/amancio/zara/rico/ La lista de ''Forbes'' de los más ricos del mundo y de España] a ''[[20 minutos]]''.</ref>
 
Posseïa el 64% de les accions del grup [[PRISA]], que alhora era la primera accionista de [[Sogecable]], amb el 23,6% de les accions. És un dels grups de mitjans de comunicació més importants d'Europa. Produeix el diari [[El País]], el rotatiu generalista amb més tirada a l'estat espanyol; engloba empreses de ràdio com [[Cadena Ser]]; de televisió com [[Cuatro]]; o la plataforma de televisió de pagament [[Digital+]], l'única plataforma de televisió via satèl·lit d'Espanya. També comptava amb centenars d'emissores de ràdio i de televisió locals, a més d'interessos sobre una multitud d'emissores estrangeres, algunes d'elles, líders al seu país com és el cas de [[Radio Caracol]], de [[Colòmbia]]. PRISA compta també amb un fort interès editorial amb firmes com [[Editorial Santillana]], [[El País Aguilar]] o les editorials [[Alfaguara]] i [[Altea]].
Línia 26:
Amb la reforma educativa del ministre [[José Luis Villar Palasí|Villar Palasí]], concretada en [[Educació General Bàsica|la Llei General d'Educació de 1970]], i [https://www.diagonalperiodico.net/saberes/no-es-la-primera-vez.html gràcies a una filtració del Ministeri], [[Grupo Santillana|Santillana]] va ser l'única editorial que va tenir llests conforme a la nova llei els llibres de text del curs escolar, la qual cosa va suposar el seu enlairament econòmic en ple franquisme. A més, va mantenir mentre va ser assignatura escolar la publicació de llibres de text i obres relacionades amb la ''Formación del espíritu nacional'', amb la qual s'adoctrinava als joves en la dictadura ([[1970]]/[[1971]]).
 
Crea en [[1972]] el grup Timón i un any després s'incorpora al grup fundador del diari ''[[El País]]'' on arribarà a exercir com a Conseller Delegat i posteriorment President. En [[1976]] es comença a publicar ''[[El País]]'' que durant els primers anys es converteix en el periòdicdiari més important d'ideologia [[Socialdemocràcia|socialdemòcrata]], enfront del periòdic [[Conservadorisme|conservador]] ''[[ABC (diari)|ABC]]'' abans capdavanter i malgrat periòdicsdiaris amb una ideologia més definida com a ''[[Diario 16]]''. Uns anys després, en [[1979]] inicia la [[Grupos mediáticos españoles|Fundació Santillana]], per a la promoció i estudi de noves tècniques educatives i de comunicació, així com la protecció i difusió de la cultura.
 
En [[1984]] crea la societat (o [[holding]]) ''Promotora de Informaciones Sociedad Anónima'' ([[PRISA]]). En [[1985]] incorpora la [[Cadena SER|Societat Espanyola de Radiodifusió]] (SER) dins del grup PRISA, que presideix des de [[1993]]. Després d'això, va continuar expandint els seus negocis editorials i [[multimèdia]] a [[Hispanoamèrica]] o [[Europa]].
Línia 32:
Era membre de l'[[Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts]] i del patronat de la [[Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció]]. També co-presidia el patronat de la Fundació Escola de Periodisme.
 
HaVa estat casat dues vegades. Isabel Moreno Puncel va ser la seva primera dona i mare dels seus quatre fills, de la qual va separar en [[1989]] després de 32 anys de matrimoni. En [[2003]] posava fi a 19 anys de convivència i 11 de relació matrimonial amb [[Mariluz Barreiros]], filla de [[Eduardo Barreiros Rodríguez]]. Polanco i Mariluz Barreiros s'havien casat el [[31 de març]] de [[1992]].
 
Va morir a [[Madrid]], als 77 anys d'edat, el [[21 de juliol]] de [[2007]] víctima d'un [[mieloma múltiple]], malaltia hematològica que afecta, principalment, a la [[medul·la òssia]]. Amb anterioritat, el [[16 de novembre]] de [[2006]], el Consell d'Administració de [[PRISA]] havia decidit nomenar com a seu successor seu al capdavant del grup mediàtic al seu fill, [[Ignacio Polanco Moreno]], de 52 anys d'edat. L'últim acte públic de Jesús de Polanco va ser en [[juny]] de [[2007]], en una reunió celebrada a [[Lisboa]] per l'equip directiu de [[PRISA]].
 
Va ser enterrat al [[cementiri de l'Almudena]] enmig d'una gran assistència de persones. A l'enterrament, oficiat pel jesuïta [[José María Martín Patino]], van assistir nombroses personalitats del món de la política, cultura, economia i el periodisme: l'ex presidentexpresident del Governgovern espanyol, [[Felipe González]]; l'ex presidentexpresident de [[Colòmbia]] i president de la [[Fundación Santillana]] a [[Amèrica]], [[Belisario Betancur]]; l'[[alcalde de Madrid]], [[Alberto Ruiz-Gallardón]]; el [[president de la Generalitat de Catalunya]], [[José Montilla]]; el de la [[President de la Junta d'Andalusia|Junta d'Andalusia]] i president del [[PSOE]], [[Manuel Chaves]]; l'alcalde de [[Sevilla]], [[Alfredo Sánchez Monteseirín]]; alguns ministres del Govern; [[ Enrique Valentín Iglesias García]], secretari general iberoamericà; [[Javier Solana]], alt representant de Política Exterior de la [[Unió Europea]]; [[Javier Godó]], president de ''[[La Vanguardia]]''; [[Santiago Ybarra]], de [[Vocento]]; Jaime Castellanos, ex president de [[Grupo Recoletos|Recoletos]]; el president d'[[El Corte Inglés]], [[Isidoro Álvarez Álvarez]]; de [[La Caixa]], [[Isidre Fainé]]; de [[Telefónica]], [[César Alierta]]; de [[Banesto]], [[Ana Patricia Botín]]; d'[[Actividades de Construcción y Servicios|ACS]], [[Florentino Pérez Rodríguez|Florentino Pérez]]; d'[[Hispasat]], [[Petra Mateos]]; d'[[Iberdrola]], [[Ignacio Sánchez Galán]]; el conseller delegat d'[[Inditex]], [[Pablo Isla]]; Carlos i [[Juan March]], banquers; [[Gerardo Díaz Ferrán]], president de la [[CEOE]]; [[Emilio Ybarra Churruca]], ex president del [[BBVA]]; [[Jaime Terceiro]], ex president de [[Caja Madrid]]; [[Luis Ángel Rojo]], ex governador del [[Banc d'Espanya]]; l'escriptor i [[premi Nobel]] [[José Saramago]] i la seva esposa [[Pilar del Río]]; l'escriptor [[Fernando González Delgado|Fernando Delgado]]; la directora del [[MACBA]], [[Ainhoa Grandes]]; el cardiòleg [[Valentí Fuster Carulla]], el president del [[Futbol Club Barcelona]], [[Joan Laporta]]; els rectors [[Ángel Gabilondo]] ([[Universitat Autònoma de Madrid]]), [[Salvador Ordóñez]] ([[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]]) i [[Carlos Berzosa]] ([[Universitat Complutense de Madrid]]); entre altrws.
 
== Crítiques ==
Diferents mitjans, com el diari ''[[El Mundo]]'' o l'emissora radiofònica [[COPE]], el consideren «''el braç mediàtic del [[PSOE]]''». Així mateix, afirmen que [[PRISA]], grup multimèdia propietat de Polanco, constitueix un «[[monopoli]]» mediàtic forjat gràcies als «''favors rebuts del [[PSOE]]''». Després dels atemptats a [[Madrid]] el dia [[11 de març]] de [[2004]], el [[Partido Popular]] i alguns mitjans de comunicació van acusar l'emissora de ràdio [[Cadena SER]], controlada per [[PRISA]], d'haver agitat l'opinió pública per provocar la victòria del [[PSOE]] a les [[Eleccions generals espanyoles de 2004]]. La cadena de ràdio desmenteixva per complet aquest extremdesmentir-ho i ha fetfeu públiques a la seva pàgina web els enregistraments dels dies compresos entre l'atemptat i les [[Eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals de 2004]].<ref>«[http://www.cadenaser.com/static/especiales/2005/sonidos11_14/index.html Los sonidos del 11M al 14M de 2004]» en la [[Cadena SER]].</ref>
 
Va aconseguir la llicència de televisió per al seu canal de televisió de pagament [[Canal+ 1|Canal+]] d'una manera polèmica, perquè el concurs públic oferia només dues llicències per emetre en obert, i el ministeri va afegir una tercera llicència per [[Pagament per visió|televisió de pagament]] que és la que se li va concedir a aquest canal.
Línia 51:
En 1997 Jesús de Polanco va ser [[Processament|processat]], juntament amb el [[Consell d'Administració]] del Grup PRISA per l'anomenat [[cas Sogecable]]. Segons les querelles presentades pel periodista [[Jaime Campmany]] i el professor de Dret financer [[Francisco Javier Sáinz Moreno]], l'empresa Sogecable, filial del Grup Prisa, hauria "utilitzat indegudament els dipòsits de garantia dels abonats quan, per disposició legal, haurien d'haver romàs en un compte a part".<ref>Labio Bernal, Aurora. ''Comunicación, periodismo y control informativo: Estados Unidos, Europa y España''. Barcelona: Anthropos 2006, p. 159.</ref> En la biografia autoritzada de [[Baltasar Garzón]], ''[[Garzón, el hombre que veía amanecer]]'', escrita per [[Pilar Urbano]] i publicada en 2000, l'exjutge assenyalà [[Antonio García-Trevijano]] com el cervell de la suposada trama que destapà les irregularitats.<ref>Urbano, Pilar. ''Garzón, el hombre que veía amanecer''. Madrid: Plaza & Janés, 2000, p. 390</ref> Es va fer càrrec del sumari el jutge [[Javier Gómez de Liaño]] qui va arribar a impedir la sortida a Polanco d'[[Espanya]] i a imposar-li una fiança de 200 milions de [[pesseta|pessete]]s per no entrar en la [[presó]]. La denúncia va ser finalment sobreseguda i Polanco es va querellar contra el jutge Gómez de Liaño, qui va ser condemnat per [[prevaricació]] en la instrucció del cas i expulsat de la judicatura pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref>[http://www.elmundo.es/nacional/sentencialiano/ Text de la sentència 2/1999], de [[15 d'octubre]] de [[1999]], a ''[[El Mundo]]''.</ref> Gómez de Liaño fou indultat posteriorment pel govern de [[José María Aznar]]. Més endavant el [[Tribunal Europeu de Drets Humans]] va determinar que Gómez de Liaño no havia tingut un judici imparcial per part dels tribunals espanyols.
 
El [[2 de març]] de [[2007]], en la Junta General d'Accionistes del Grup [[PRISA]], Jesús de Polanco, en una resposta a un accionista en el torn d'intervencions, va acusar de manera implícita a sectors del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] de desitjar tornar a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i en la qual va titllar de franquista la manifestació del [[10 de març]] d'aquest mateix any convocada pel [[PP]] amb el lema ''Espanya per la llibertat. No més cessions a ETA''.<ref>«''En un moment en el qual (em permeto donar una opinió personal) hi ha qui desitja tornar a la Guerra Civil; en què acabem de veure una manifestació pública, que és el franquisme pur i dur posat en imatges de televisió, el que nosaltres opinem com opinem la vespra, dient que ens considerem gent decent, espanyols de bé, completament dignes, i que no anàvem a aquesta manifestació, quan els contendents es posicionen, [per a] un grup com el nostre, que pretén ser neutral, és molt difícil''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref> reclamanyreclamant, al mateix temps, la creació d'un partit de dreta modern i [[laicisme|laic]].<ref>«''...jo opino que si poguéssim nosaltres, el Grup [[PRISA]], col·laborar perquè a Espanya hi hagués un partit de dretes modern, laic, amb ganes de conservar el que cal conservar, i transformar el que cal transformar, els recolzaríem. Si és el que ens falta. Ja tenim un partit d'esquerres, absolutament democràtic, que funciona''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref>
 
Després d'aquestes afirmacions el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] va anunciar un boicot als mitjans del Grup [[PRISA]] mentre Jesús de Polanco no rectifiqués les seves acusacions.<ref>«[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/23/comunicacion/1174661696.html El [[Partido Popular|PP]] anuncia un boicot a los medios del Grupo Prisa si Polanco no rectifica sus acusaciones]», ''[[El Mundo]]'', [[23 de març]] de [[2007]].</ref>