José María Lamamié de Clairac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 24:
'''José María Lamamié de Clairac y de la Colina''' ([[Salamanca]], [[Regió de Lleó|Regió Lleonesa]], [[16 d'agost]] de 1887 - [[Salamanca]] 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, [[carlista]] i diputat tradicionalista durant la [[Segona República espanyola]].
== Biografia ==
Era fill de [[Juan Lamamié de Clairac y Trespalacios]], Diputatmembre del [[Partit Integrista]] i diputat a Corts per Salamanca enl'any 1907.<ref>[[Ricardo Robledo Hernández]], [[Jaume Claret Miranda]], ''Esta salvaje pesadilla: Salamanca en la Guerra Civil Española'', Barcelona, Crítica, 2007</ref> Estudià amb els jesuïtes de Valladolid i continuà els seus estudis a Salamanca i Madrid. El 1908 fou un dels membres fundadors de l'[[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]] (ACNdeP). El 1912 la seva germana es casà amb [[Jaime Chicharro Sánchez-Guió]], futur diputat tradicionalista per [[Nules]].
 
Va lligar la seva causa a la del catolicisme agrari, i fou president de la Federació Catòlica Agrària de Salamanca i de la Unió Catòlica Agrària Castellano-Lleonesa. Des de 1921 va formar part del directori de la Confederació Nacional Catòlica Agrària (CNCA).<ref>Mary Vincent, Catholicism in the Second Spanish Republic p.126, Gil Robles, ''La fe a través de mi vida''</ref> Inicialment va donar suport la [[dictadura de Primo de Rivera]].<ref>Shlomo Ben-Ami, Fascism from Above: The Dictatorship of Primo de Rivera in Spain, 1923-30 Oxford 1983</ref> En 1930 va fundar el partit [[Acción Castellana]], de caràcter catòlic agrari, autoritari i conservador davant 2.500 persones a [[Macotera]].<ref>Mary Vincent, ''Catholicism in the Second Spanish Republic'', p.138</ref> Va aconseguir el suport d'alguns carlins com [[Jaime del Burgo Torres]]. El seu grup era favorable a la reforma social i l ''limitació de la riquesa'' a l{{'}}''egoisme feudal dels odiosos grans terratinents''.<ref>Martin Blinkhorn, Carlism and Crisis in Spain, Cambridge 2008, pp. 172-173</ref>