República de la Xina (1912–1949): diferència entre les revisions

Els japonesos començaren a empènyer des del sud de la [[Gran Muralla Xinesa]] cap al nord i les províncies costaneres. La fúria xinesa contra el Japó era previsible, però la ràbia també es dirigí contra Chiang i el govern de Nanking, que a l'època estava més preocupat amb les campanyes d'exterminació anticomunistes que a resistir als invasors japonesos. La importància d'una "unió interna prèvia a l'amenaça externa" fou duta enèrgicament el desembre de 1936, quan [[Chiang Kai-shek]], en un esdeveniment conegut com l'[[Incident de Xi'an]], era segrestat per [[Zhang Xueliang]] i era forçat a aliar-se amb els comunistes contra el japonesos al segon front d'unitat Kuomintang-CCP contra el Japó.

 

 

La resistència xinesa s'enrigidia després del 7 de juliol de 1937, quan ocorria un xoc entre tropes xineses i japoneses més enllà de Beijing (llavors anomenat [[Pequín|Beiping)]] prop del [[Pont de Marco Polo]]. Aquesta escaramussa dugué iniciar la guerra, encara que no declarada, entre la Xina i el Japó. [[Xangai]] queia després d'una batalla de tres mesos durant la qual el Japó patí extenses víctimes, tant en el seu exèrcit i com en l'armada. La capital de [[Nanquín]] queia el desembre de 1937. Això fou seguit per una orgia de massius assassinats i violacions conegudes com la [[Massacre de Nanquín]]. La capital nacional fou traslladada breument a [[Wuhan]], després traslladada amb una retirada d'èpica a [[Txungking]], la seu del govern fins a 1945. El 1940 el règim col·laboracionista de [[Wang Jingwei]] s'establia amb la seva capital a Nanquín, proclamant-se la "República" legítima "de la Xina" en oposició al govern de Chiang Kai-shek, encara que les seves reclamacions es dificultaven significativament a causa de la seva natura mentre un [[govern titella|estat titella]] japonès controlava petites porcions de territori, junt amb la seva subsegüent derrota al final de la guerra.