Sanedrí: diferència entre les revisions

 

En el [[Talmud]] de [[Jerusalem]] (''Tractat del Sanedrí, 24'') hi trobem: ''Uns quaranta anys abans de la destrucció del [[Temple de Jerusalem]], li fou arrabassat als [[jueus]] el dret a dictar sentència capital''. Tot i el reconeixement de no poder exercir el dret a la condemna de mort, en algunes ocasions el Sanedrí executà presos infringint així les lleis romanes. L'historiador jueu [[Flavi Josep]], així en dóna testimoni:

 

La càmera sacerdotal del Sanedrí pertanyia majoritàriament a la facció dels saduceus, que eren membres de l'aristocràcia sacerdotal, mentre que els doctors i mestres de la Llei eren [[fariseus]]. A l'època de Jesús els procuradors romans nombraven i destituïen als Summes Sacerdots tal com podem comprovar a les Antiguitats judaiques (XVIII, ii, 2), al Talmud i als [[evangelis]] que parlen de ''grans sacerdots'' en plural, car realment se n'havien destituït a molts i al ser un càrrec vitalici, el títol i la representació com a membres de ple dret al Sanedrí era de per vida. Aquesta situació d'ingerència romana en els costums jueus creà una corrupció en l'elecció arbitrària del president del Sanedrí i fou objecte de comerç.<ref>A l'[[Evangeli de Joan]] en el relat de la detenció de Jesús i la seva compareixença al Sanedrí diu: ''van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d''''aquell any'''''. Queda palesa aquesta arbitrarietat en l'elecció del summe sacerdot que donà força inestabilitat al Sanedrí. El nomenaments i deposicions són freqüents i es deuen a conveniències i afectes polítics. Flavi Josep fa una relació dels summes sacerdots a les seves ''Antiguitats''. Ananies fou destituït per Albí a l'any 63, després de només tres mesos de pontificat. [[Valeri Grat]], el predecessor de Ponç Pilat en poc més de deu anys a Judea va deposar Annàs (7-15) i el va substituir per Ismael ben Fabi (15-16), després va nomenar Eleazar ben Annàs (16-17), després Simó ben Camit (17-18) i finalment Caifàs (18-36).</ref>