Òxid de dinitrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Medi ambient: Noves figures |
Correcció perills |
||
Línia 11:
| ImageSize2 = 150px
| ImageName2 = Model de rebliment d'espai d'òxid de dinitrogen
| IUPACName = òxid de dinitrogen <br> òxid de nitrogen(I)
| OtherNames =
|Section1={{Chembox Identifiers
| UNII_Ref = {{fdacite|correct|FDA}}
Línia 89:
|Section7={{Chembox Hazards
| ExternalSDS = [http://www.inchem.org/documents/icsc/icsc/eics0067.htm Ilo.org], ICSC 0067
| GHSPictograms = {{GHS03}}{{GHS04}}{{GHS07}}{{GHS08}}
| HPhrases = {{H-phrases|270|280|336|360|372}}
| PPhrases = {{P-phrases|201|202|220|244|260|261|264|270|271|281|304+340|308+313|312|314|370+376|403|403+233|405|410+403|501}}
| FlashPt = Ininflamable
| LD50 =
Linha 111 ⟶ 106:
A la [[indústria]] s'utilitza com a [[oxidant]] per a augmentar la [[Potència física|potència]] dels [[motor]]s, on se'l coneix com a ''nitrós''. Com a [[medicament]] s'utilitza en [[cirurgia]] i [[odontologia]] pels seu efectes [[anestèsic]]s i [[analgèsic]]s. Com a [[droga]], és comunament conegut com el "gas del riure" a causa dels efectes eufòrics que produeix inhalar-lo.
==Estructura i propietats==
La molècula d'òxid de dinitrogen és una molècula triatòmica que presenta un total de 16 electrons, fet que la converteix una molècula isoelectrònica amb el [[Diòxid de carboni|diòxid de carboni,]] <chem>CO2</chem>. Donat que en cap de les seves formes ressonants (presenta un total de tres) té electrons desaparellats, no és una molècula radicalària. Aquest fet justifica la posterior reactivitat en l'àmbit de la química estratosfèrica, sent la principal font dels <chem>NO_x</chem> en aquesta.
== Història ==
El diòxid de nitrogen fou descobert el 1772 pel científic anglès [[Joseph Priestley]] (1733-1804) quan estudiava la reacció del monòxid de nitrogen amb ferro. Ho publicà al llibre ''Experiments and Observations on Different Kinds of Air (1775).'' La reacció que dugué a terme fou:
Linha 147 ⟶ 142:
Des del punt de vista mediambiental, les reaccions que generen òxid de dinitrogen com a producte d'una reacció de combustió presenten una elevada importància. En el cas que es produeixi un procés de combustió a elevada pressió i baixa temperatura de combustió, s'obté òxid de dinitrogen a través d'una reacció trimolecular (reacció que involucra tres molècules).<ref>{{ref-llibre | cognom = Gardiner | nom = W. C. | títol = Gas-Phase Combustion Chemistry| editorial = Springer-Verlag | lloc = Nova York | any = 2000}}</ref>
<chem display="block">O \; + \; N2 \; + \; M \; -> \; N2O \; + \; M</chem>
Una de les principals fonts naturals de N<sub>2</sub>O deriva d'un dels processos microbiològics més importants del cicle del nitrogen: la desnitrificació. La desnitrificació és un procés de degradació anaeròbica de l'anió nitrat mediada per bacteris heterotròpics com el ''Pseudomonas'' i el ''Achromobacter''. Tot i que aquest procés genera majoritàriament nitrogen gas, en presència de petites quantitats d'oxigen genera òxid de dinitrogen.<ref name="ref">{{ref-llibre | cognom = vanLoon | nom = G. W. | títol = Environmental Chemistry: a global perspective| editorial = Oxford University Press | lloc = Nova York | any = 2011}}</ref>
<chem display="block">2NO3^- \; + \; 2CH2O \; + \; 2H3O^+ \; -> \; N2O \; + \; 2CO2 \; + \; 5H2O</chem>
== Reactivitat ==
| |||