Arminianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
retocs |
||
Línia 1:
{{infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Arminius.jpg|dreta|miniatura|Jacobus Arminius, fundador de la doctrina arminianista.]]
L''''arminianisme''' és una doctrina teològica cristiana fundada per [[Jacobus Arminius]] en l'Holanda de començaments del [[segle XVII]], a partir de la impugnació del [[dogma]] [[Calvinisme|calvinista]] de la doble predestinació.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Enciclopedia universal ilustrada : Europeo-Americana ; etimologías Sánscrito, Hebreo, Griego, Latín, Árabe, lenguas indígenas Americanas etc. ; versiones de las mayoría de las voces en Francés, Italiano, Inglés, Alemán, Portugués, Catalán, Esperanto.|url=https://www.worldcat.org/oclc/256609976|edició=Repr. [Ausg.] Madrid 1908-1923|data=1974-1979|editorial=Espasa-Calpe|lloc=Madrid [u.a.]|isbn=8423945065}}</ref>
Sustenta la [[Justificació (teologia)|salvació]] en la cooperació de l'home amb la [[Gràcia (Cristianisme)|gràcia divina]] a través de la fe. Enfront del concepte calvinista de predestinació (o “elecció”) incondicional, el arminianisme ensenya que la predestinació s'ha basat en la [[omnisciència]] de [[Déu]], qui té el coneixement previ de qui creurà i qui no creurà en [[Crist]]; la [[Voluntat (filosofia)|voluntat]] de l'home, per assistència divina, és feta lliure per creure o rebutjar a [[Crist]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|nom=|títol=Las grandes religiones|url=|edició=|llengua=castellà|data=1965|editorial=Mateu|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
Després de la mort de Arminius (en [[1609]]), els seus principis es van formular en el manifest de cinc punts ''Remonstrans'', publicat en 1610 (pel que els seus seguidors també van passar a denominar-se “remonstrantes”).<ref name=":0" />
== Detalls històrics ==
En 1618 el arminianisme va ser condemnat pel [[sínode de Dort]] o de [[Dordrecht]], convocat a instàncies del estatúder d'Holanda [[Maurici de Nassau]], que recolzava als calvinistas intransigents i monàrquics ([[Franciscus Gomarus]] i els denominats
* [http://www.crcna.org/pages/dort_canons_main.cfm Canons of Dort] at CRC home
* [http://www.reformed.org/documents/canons_of_dordt.html Canons of Dort] at Reformed.org
* [http://www.truecovenanter.com/gospel/synod_of_dort.html The Ivdgement of the Synode Holden At Dort]</ref> [[Johan van Oldenbarnevelt]] i altres dirigents principals del arminianisme van ser llavors executats, mentre que molts altres, entre els quals es trobaven [[Hugo Grotius]] i [[Simón Episcopius]], van haver d'exiliar-se.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
La teologia arminiana va contribuir a l'aparició del [[Metodisme]] a [[Anglaterra]]. No tots els predicadores metodistes del segle XVIII van ser arminians, però sí la major part, com el propi [[John Wesley]].<ref name=":0" /><ref name=":1" />
Línia 22:
La posició arminianista comença des de la perdició i separació de Déu, del mateix Luzbel (el diable). Havent estat ell un querubí, ocupant el més alt rang angelical, posat sobre els àngels creats, coneixent a Déu íntimament, havent estat part del seu regne per mil·lennis, no obstant, decideix pel seu lliure albir rebel·lar-se contra el Creador. Ell juntament amb els àngels que li van seguir, van ser destituïts de la glòria de Déu. Adam, havent estat creat i criat per Déu mateix fins a certa edat, quan ell ja va poder valer-se per si només, juntament amb Eva la seva dona, decideixen per aquesta llibertat atorgada menjar del fruit prohibit, portant sobre sí i sobre la humanitat el pecat i la destitució. El poble jueu va ser alliberat de l'esclavitud d'Egipte, la qual cosa tipifica ser alliberat del pecat. No obstant això, per les seves tendències pecaminosas no van heretar la terra promesa. Només Caleb i Josué amb els seus i la segona i tercera generació de jueus va entrar en ella. L'argument més poderós del arminianisme, sens dubte, és el següent: “Si un nombre predeterminat d'éssers humans ja estava predeterminat per a salvació, la vinguda de Jesús, el Fill de Déu, no hagués estat requerida”. El passat, present i futur són simultanis per a Déu. Ell en la seua omniscència ja sap qui van aconseguir entrar en La seva presència, però nosaltres els homes no. Per tant, no podem determinar qui qualifiquen i qui no.{{Citació|Doncs parlant paraules inflades i vanes, sedueixen amb concupiscències de la carn i dissolucions als que veritablement havien fugit dels que viuen a error. Els prometen llibertat, i són ells mateixos esclaus de corrupció. Perquè el que és vençut per algun, és fet esclau del que ho va vèncer. Certament, si havent-se ells escapat de les contaminacions del món, pel coneixement del Senyor i Salvador Jesucrist, embullant una altra vegada en elles són vençuts, el seu darrer estat ve a ser pitjor que el primer. Perquè millor els hagués estat no haver conegut el camí de la justícia, que després d'haver-ho conegut, tornar enrere del sant manament que els va ser donat. Però els ha esdevingut el del veritable proverbi: El gos torna al seu vòmit, i la truja rentada a rebolcar-se en el fang.|2 Pere 2:18-22.}}Tots vam ser predestinats per a la salvació, és a dir, amb l'objectiu de ser salvats.<ref>{{Citar Bíblia|Efesios|1:5|Efesios}}</ref> Però això no vol dir que necessàriament tots serem salvats, perquè encara que Déu ens predestinà per a la salvació, també ens va donar llibertat per salvar-nos o perdre'ns: el [[lliure albir]].
Denominacions arminianes són les diferents Esglésies[[Metodisme| metodistes]] (Església Metodista Episcopal, [[Església Metodista Unida]], Església Metodista Lliure), l'Església del Natzaré, l'[[Església Adventista del Setè Dia]], l'Església Wesleyana, l'Església de Déu, la majoria de les Esglésies pentecostals, l'Església Internacional de l'Evangeli Quadrangular, les [[Església Adventista del Setè Dia|Esglésies]] de Crist, les [[Assemblees de Déu]], i unes altres del moviment restauracionista ([[Mennonisme|menonites]] en la seva majoria).<ref>Olson, Roger (1999) [http://www.ctlibrary.com/ct/1999/september6/9ta087.html Don't Hate Me Because I'm Arminian]; ''Christianity Today''.</ref> Molts anglocatólics (com a C.S. Lewis), així com l'[[Església Ortodoxa Copta|Església copta]], l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]] i l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]] creuen en la llibertat de la voluntat humana i que tota persona té la possibilitat de rebre salvació i que, una vegada que rep la salvació, també la pot perdre.<ref>Véase el vídeo: Vida de C.S. Lewis.</ref><ref>Véase el vídeo: (DVD) “Sublime Gracia” - La Historia & Teología del Calvinismo.</ref>
Cal anotar igualment que quan es parla de perdre la salvació, no és perquè Déu l'arrabassa novament després d'haver-la atorgat en Jesús, sinó que és el mateix home qui la rebutja una vegada que trenca la seva comunió amb Déu a través del pecat.
| |||