El príncep: diferència entre les revisions

'''''El príncep''''' (''Il Principe'') és un tractat de [[política]] escrit per [[Nicolau Maquiavel]] ([[1469]] - [[1527]]). L'obra, redactada el [[1513]], interrompent temporalment la creació del llibre ''[[Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi]]'', va ser completada no gaire tard del primer semestre de [[1514]]; fou dedicada a [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç de Mèdici]], a qui va dedicat també el darrer capítol (capítol 26), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per exhortar-lo a alliberar i unificar políticament [[Itàlia]]. ''El príncep'' fou publicat pòstumament el [[1532]] i representa una fita en el desenvolupament d'una concepció [[Realisme|realista]] de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la [[Ciències polítiques|ciència política]] moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el [[naturalisme]] [[Renaixement|renaixentista]], trenca amb la dependència de la política amb la [[moral]], amb la [[religió]] o amb la [[Idealisme|idealització]], i realitza una anàlisi i una descripció de la societat que es basa en la ''realitat efectiva'', segons principis realistes i immanents.<ref>{{ref-notícia|cognom=Their os|nom=Xavier|títol=El príncep de Maquiavel fa 500 anys|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=14 desembre 2013|data=12/12/2013}}</ref>

Tot i les conviccions republicanes de Maquiavel, ''El príncep'' defensa una tesi [[Absolutisme|absolutista]] del poder polític, com a solució a la debilitat i fragmentació dels petits estats italians, que pogués fer front a les potents monarquies francesa i espanyola. És en aquest context que cal interpretar la figura del ''príncep nou'' que reclama un [[estat]] nacional italià fortament cohesionat.

== Estructura de l'obra ==

* '''Capítols I-XI:''' com s'adquireixen i com es conserven els principats, sobretot li interessen els principats nous. En el capítol IX, fa referència als principats eclesiàstics i mostra el seu menyspreu per la política temporal de l'[[clergat|Església]] (el llibre va estar sempre en l'[[Índex de llibres prohibits de la Inquisició|Índex de llibres prohibits]] per la [[Santa Inquisició]]).<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482418545691683008813/index.htm ''Nouus index librorum prohibitorum et expurgatorum'']</ref>).

* '''Capítols XII-XIV:''' sobre el problema de la seguretat i les armes, les considera imprescindibles, i que el príncep estigui al front de l'[[exèrcit]].

* '''Capítols XV-XXIII:''' comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Fa una política realista conscient que les aparences són sovint més efectives que la sinceritat, que a vegades la moral haurà de deixar-se de banda, (a favors dels interessos col·lectius i que el governant ha de procurar sobretot no ser [[odi]]at pel seu poble.

* '''Capítols XXIV-XXVI:''' estudia la situació contemporània de la [[Itàlia]] de la seva època per procurar-ne la regeneració. En aquest aspecte, la posteritat s'ha burlat de Maquiavel, considerant que ell, "l'oportunista", "el maquiavèl·lic", no pretenia realment descriure la política, sinó únicament crear "una eina" a favor de la Itàlia oprimida pels estrangers (i no un escrit realment dedicat a tothom que en volgués fer ús, és a dir, a tota la humanitat).