Superstició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''superstició''' és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.<ref>{{GEC|0144475}}</ref> Aquestes [[creença|creences]] no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la [[fe]], o relacionades amb el [[màgia|pensament màgic]], per mitjà del qual el practicant creu que els esdeveniments són influïts per aquestes forces o que és possible influenciar aquestes forces i el [[futur]] amb determinades accions màgiques. La frontera entre fe i superstició és borrós. Encara més abans dels moviments d'[[ecumenisme]] sovint la religió al poder va menysprear la fe dels altres com a superstició sinó d'[[heretgia]] i ''vice versa''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vyse|nom= Stuart A.|títol=Believing in magic : the psychology of superstition|url=https://www.worldcat.org/oclc/45577170|data=2000, ©1997|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=9780195136340|llengua = anglès | pàgines = 19-22}}</ref> Des del segle XVII la [[il·lustració]] i la ciència van reduir el camp de la superstició en descobrir certes forces i lleis de la natura, tanmateix sense eliminar-la.<ref>{{Ref-publicació|nom = G. |cognom = Scobel |url=http://www.3sat.de/page/?source=/scobel/173105/index.html|article=Aberglaube und radikale Entzauberung der Welt - Warum wir noch abergläubig sind|consulta=2017-08-03|data =octubre del 2013 |publicació= 3sat|llengua=alemany}} (Superstició i desencantament del món: perquè encar quedem supersticiosos)</ref>
La superstició és una opinió o explicació del món ''[[a priori]]'' i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Pot ser un falsa conclusió de [[causalitat]] tipus ''[[post hoc ergo propter hoc]]'', «proves» [[
Qualsevol religió establerta conté igualment idees ''a priori'', revelades per llibres sagrats o la tradició. La diferència entre fe i superstició aleshores està determinada per l'autoritat religiosa.El catolicisme considera la superstició «popular» com un [[pecat]], ja que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Déu. Els uns diran que encendre una espelma per la Mare de Deu és signe de devoció, altres hi veuran mera superstició. Einstein considerava qualsevol religió com una «superstició infantil».<ref>{{Ref-publicació|article=Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"|publicació= El Periodico |url=http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20080514/einstein-va-escriure-que-la-religio-es-la-supersticio-mes-infantil-244254|data=2008-05-14}}</ref>
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup en la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l'esquizofrènia, l'[[autisme]] o els maníacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bàsic.
==Tipus de supersticions==
| |||