Superstició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 6:
La superstició vol donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament.<ref>{{Ref-web|url=http://www.vinsdecatalunya.org/2013/09/avantatges-de-la-supersticio.html|títol=Avantatges de la superstició|consulta=2017-08-04|obra = Vins de Catalunya | nom = Jaume |cognom = Aguadé |data = 18/09/2013}}</ref> Així és una convicció que explica un fenomen ''[[a priori]]'' i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Es distingeix de la [[pseudociència]] que fa teories incorrectes de [[causalitat]] tipus ''[[post hoc ergo propter hoc]]'', «proves» [[Anècdota|anecdòtiques]] o [[metàfora|metafòriques]] sense validació [[estadística]] ni grups de control, o dreceres de [[raonament inductiu]]. En la vida quotidiana, accions supersticioses tenen tres raons: guanyar control sobre la incertesa, minvar sentiments desemparats i permeten resoldre tasques difícils de la vida de manera més senzilla.{{Sfn|Saucier|2010|p=}}
Qualsevol religió establerta conté igualment idees ''a priori'', revelades per llibres sagrats o la tradició. Els uns diran que encendre una espelma per la Mare de Deu és signe de devoció, altres hi veuran mera superstició. [[Albert Einstein]] considerava qualsevol religió com una «superstició infantil».<ref>{{Ref-publicació|article=Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"|publicació=El Periodico|url=http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20080514/einstein-va-escriure-que-la-religio-es-la-supersticio-mes-infantil-244254|data=2008-05-14}}</ref> La diferència entre fe i superstició aleshores està determinada per l'autoritat religiosa. Com que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Déu, el catolicisme per exemple, classifica la superstició com el primer d'una sèrie de [[pecat]]<nowiki/>s, que contenen a més l'[[idolatria]], magia i vidència, irreligió, ateisme i agnosticisme.<ref>{{Ref-
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup i la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta.{{Sfn|Saucier|2010|p=}} Certs comportaments supersticiosos al quotidià són innocus i poden ser salubres pel seu efecte [[placebo]] tranquil·litzador.
==Exemples d'activitats o creences supersticioses==
|