|
Els '''Rishonim''' (en [[Hebreuhebreu]]: '''ראשונים''';) (en [[singular.]]: ראשון,) (transliterat ''RishonRixonim)'', literalment(en català: "els primers") van ser els rabinosrabins principals, i els ''Poskim'' (referents) que van viure aproximadament entre el [[segle XI]] i el [[segle XV]], abans de l'escriptura del ''[[Xulhan Arukh|Shulján Aruj]],'' i després dels ''[[Gueonim|GeonimGueonim.]]'' Els rabinosrabins erudits aque posteriorisón delposteriors al X''Shuljánulhan ArujArukh'', són coneguts com els " ''[[Ajaronim|Acharonim]]'', —"els Els últimsdarrers". El període dels Rixonim s'estén entre l'any [[1050]] i el [[1500]].
La distinció entre els '' RishonimRixonim'' i els '' GeonimGueonim'' és fonamentalment temporal, des de la visió de la ''[[Halacà |Halajá]]'' ([[Torà ( llei jueva)|llei tradicional jueva ]]) la distinció és menys important. D'acord amb la visió [[Ortodòxia|ortodoxa ]], els Ajaronim''Acharonim'' no poden disputar les regles fixades pels rabinosrabins d'èpoques anteriors tret de que es trobin fonament en savis d'aquestes eres. Des d'un altre punt de vista, aquesta visió no és part formal de la Halajá[[halacà]], i inclusivamentfins i tot per alguns rabinosrabins, és una violació del sistema halájicolegal de la halacà. En la seva obra ''The Principles of Jewish Law'', el rabino[[rabí]] [[Judaisme ortodox |ortodox]] Menajem[[Menachem Elon ]], va escriure que aquests punts de vista:{{Citació|... intrínsecamenteintrínsecament violan el preceptoprecepte de '''Hilkheta Ke-Vatra'ei''', estoaixò esés, la leyLlei es de d'acuerdo conamb losels juecesjutges dedel suseu tiempotemps. EstaAquesta regla provieneprové del períodoperiode de losdels GeonimGueonim. HastaFins losals tiempostemps dedels los rabinosrabins Raba yi Abaie ( 4IV Siglosegle ECE.C.) la leyLlei sees decidíadecidia ded'acord acuerdo conamb la visiónvisió dedels losmestres maestros anterioresanteriors, peroperò desde eseaquell tiempotemps en adelanteendavant, lasles opinionesopinions halájicaslegals dedels los maestrosmestres post- talmúdicostalmúdics prevalecióva prevalir sobre lasles opinionesopinions contrariascontràries de generacionesles anterioresgeneracions anteriors.<ref> TratadosTractats talmúdicostalmúdics Piskei Ha'Rosh, Bava Metzia 3:10, 4:21, Shabbat 23:1.</ref> ||}} DinsEntre delsels RishonimRixonim més destacats, podem esmentar a RashiRaixi, Rabeinu GershonGerxon, [[Maimònides |Maimonides]] (el Rambam), [[Bonastruc ça Porta|Najmànides ]] (el Ramban), RoshRoix, Rif, i els tosafistes. ▼El període dels Rishonim s'estén entre l'any [[1050]] i el [[1500]].
▲La distinció entre ''Rishonim'' i ''Geonim'' és fonamentalment temporal, des de la visió de la ''[[Halacà|Halajá]]'' (llei tradicional jueva) la distinció és menys important. D'acord amb la visió ortodoxa, els Ajaronim no poden disputar les regles fixades pels rabinos d'èpoques anteriors tret que trobin fonament en savis d'aquestes eres. Des d'un altre punt de vista, aquesta visió no és part formal de la Halajá, i inclusivament per alguns rabinos és una violació del sistema halájico. En la seva obra ''The Principles of Jewish Law'', el rabino ortodox Menajem Elon va escriure que aquests punts de vista:{{Citació|... intrínsecamente violan el precepto de '''Hilkheta Ke-Vatra'ei''', esto es, la ley es de acuerdo con los jueces de su tiempo. Esta regla proviene del período de los Geonim. Hasta los tiempos de los rabinos Raba y Abaie (4 Siglo EC) la ley se decidía de acuerdo con la visión de los maestros anteriores, pero desde ese tiempo en adelante, las opiniones halájicas de los maestros post-talmúdicos prevaleció sobre las opiniones contrarias de generaciones anteriores.<ref>Tratados talmúdicos Piskei Ha'Rosh, Bava Metzia 3:10, 4:21, Shabbat 23:1.</ref>}}Dins dels Rishonim més destacats, podem esmentar a Rashi, Rabeinu Gershon, [[Maimònides|Maimonides]] (el Rambam), Najmànides (el Ramban), Rosh, Rif, i els tosafistes.
== Importància històrica ==
L'època dels Rixonim és l'època dels codificadors, el creixement del cos normatiu durant l'època talmúdica i dels [[Gueonim]] havia portat a una complexitat, que va fer necessària la una de nova codificació, com l'havia estat alen el seu moment la [[Mixnà|Mixnà.]] El major codificador va ser el Rambam, [[Maimònides|Maimonides]], en el seu treball [[Mixné Torà]], que fou la base del X[[Xulhan Arukh|ulkhanXulhan Aru]]<nowiki/>kh]], 400 anys després.
També pertany a aquesta època el desenvolupament de la [[Càbala]], com a cos místic, i l'enfrontament entre els corrents [[Racionalisme (filosofia)|racionalistes]], basadesbasats en el Rambam, i les visions místiques, amb els cabalistes com a representants.
== Obres ==
A aquest període pertany l'anomenat [[segle d'or judeoespanyolespanyol]], i grans obres filosòfiques i poètiques, que van ser escrites pels Rixonim., obres com el"El '''Kuzari'''kuzari", les"Les '''Sionides'''siònides", de Yehuda[[Yehudà Haleviha-Leví]], '''"La guia dels perplexos'''", delde Rambam[[Maimònides]], i els comentaris del Rif, el Roix, i el Raixbà.
== Alguns Rishonim ==
|
