Dinastia Ming: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç amb Emperadors Longqinq, Taiching i Tianqi
#pescar
Línia 88:
 
== Declivi i caiguda ==
DesDesprés de la [[Invasió Qing de Joseon]], al voltant de 1640, els russosmanxús havien entrat a la conca de l'[[Amur]] des del nord, eniniciant terresla reclamades[[Conquesta pelsQing manxús, que iniciaven lade Ming|conquesta de la Xina]], completada la dècada de 1680 van, eliminant als últims estats successors [[Ming]] al sud.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ellman |nom=Benjamin A. |títol=Chinese State at the Borders |capítol=Ming-Qing border defense, the inward turn of Chinese Cartography, and Qing expansion in Central Asia in the Eighteenth Century|url= |llengua= |editorial=Univ. Wash. Press |data=2007 |pàgines=29–56 |isbn=}}</ref> A canvi d'assegurar el control d'aquests territoris, Kangxi va permetre certa autonomia en el govern, cosa que va permetre l'increment del poder d'aquesta elit, que va originar la [[rebel·lió dels tres feudataris]] que comptà amb un suport popular. Un cop vençuda, Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan ([[Formosa]]), on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming.
 
== De l'exploració dels Ming a l'aïllament ==