Francesc Xavier de Borbó i Parma: diferència entre les revisions

Al gener de 1965 va convocar els principals dirigents carlins de tot Espanya a un acte al castell austríac de Puchheim.

 

 

 

A partir de 1967 es produeixen en el carlisme lluites internes per part de dos sectors clarament diferenciats que volien dirigir la Comunió Tradicionalista, els continuistes i els progressistes, amb el progressiu retraïment de les bases. En resposta a la tradicionalista Amparo Munilla, que culpava la Secretaria Tècnica de voler fer un carlisme sense Tradició, Francesc Xavier va escriure una carta en què culpava de tota la situació a una suposada infiltració comunista, dirigida per la [[KGB]] soviètica, que pretenia amb mentides i calúmnies desfer el carlisme, que era, segons el pretendent carlí, l'única força que feia por a Espanya "als progressistes, roigs i comunistes". García Riol afirma a la seva tesi que Carles Hug i els seus secretaris probablement van revisar el document, i li van fer eliminar la referència a la KGB.<ref>{{ref-publicació|cognom=García Riol|nom=Daniel Jesús|títol=Tesi doctoral: La resistencia tradicionalista a la renovación ideológica del carlismo (1965-1973)|publicació=UNED|data=2015|pàgines=105|url=http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:GeoHis-Djgarcia/GARCIA_RIOL_DanielJesus_Tesis.pdf}}</ref>

Al Montejurra de 1968, Xavier de Borbó en el seu missatge al poble carlista va reclamar l'aplicació de les normes del [[Concili Vaticà II]] en la societat i en l'estat espanyols.

 

 

Amb motiu de la seva expulsió definitiva del territori espanyol pel Govern franquista, el 27 de desembre de 1968 va declarar que les llibertats regionals, sindicals i d'associació política són imprescindibles per al progrés social.<ref>{{ref-llibre|títol=El pensamiento político de don Javier de Borbón Parma (1968-1977)|pàgines=52-63|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Arcos|any=2006}}</ref>