Amartya Sen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
afegeixo cita literal |
||
Línia 15:
| premis = [[Premi Nobel d'Economia]] l'any [[1998]]
}}
'''Amartya Kumar Sen''' [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] (''en [[bengalí]]'': '''अमर्त्य कुमार सेन)''' ([[Santiniketan]], [[Imperi Britànic]] -actual [[Índia]]- [[1933]]) és un [[economista]] i [[professor]] universitari àmpliament reconegut pel seu treball en temes de [[fam]], teories del [[índex de desenvolupament humà|desenvolupament humà]], l'[[economia del benestar]] i els mecanismes subjacents a la [[pobresa]]. Rebé el [[Premi Nobel d'Economia]] l'any [[1998]]
== Biografia ==
Línia 29:
L'obra més reconeguda de Sen és el seu assaig ''Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation'' ("Pobresa i fam: un assaig sobre el Dret i la Privació", [[1981]]), en el qual demostrà que la [[fam]] no és conseqüència de la falta d'aliments sinó de [[Desigualtat social|desigualtats]] en els mecanismes de distribució dels aliments. A part del seu treball cercant les causes de la fam, el seu treball en el camp del [[economia del desenvolupament|desenvolupament econòmic]] ha tingut molta influència en la formulació de l'[[Índex de Desenvolupament Humà]] (IDH) de les [[Nacions Unides]].
Però l'aportació revolucionària de Sen al desenvolupament dels [[indicador econòmic|indicadors econòmics]] i socials és el concepte de "[[enfoc basat en les capacitats|capacitat]]". Un govern ha d'esser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus [[ciutadà|ciutadans]]. Per exemple, als [[EUA]] els ciutadans tenen el "[[dret]]" constitucional a [[vot]]ar. Per a Sen això no significa res, es pregunta si es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva "capacitat" de vot. Aquestes condicions poden ser de molts tipus variat, des de l'accés a l'[[educació]] fins que els ciutadans tinguin [[transport|mitjans de transport]] per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal.
Sen fou una excepció en els economistes del [[segle XX]] en la seva insistència a preguntar-se qüestions de valors, llargament abandonats en la discussió econòmica "seriosa". Ell plantejà un dels més grans desafiaments al model econòmic que situa l'interès propi com a factor primordial de la motivació humana. Si bé la seva escola continua sent minoritaria, ha ajudat a redirigir plans de desenvolupament i fins i tot polítiques de les Nacions Unides.
| |||