Pere el Gran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 113:
[[Fitxer:Batalla-golf-napols-roger-lluria-carles-salerno-anjou.jpg|thumb|200px|[[Batalla del golf de Nàpols]]. Obra de [[Ramon Tusquets i Maignon]], 1885. Almirall [[Roger de Llúria]]: ''"cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escùt o un senyal del rei d'Aragó en la cua".'']]
{{principal|Guerra de Sicília (1282-1289)}}
El [[1266]], [[Carles I d'Anjou]], amb el beneplàcit del [[papa]] [[Climent IV]], envaí el [[Regne de Sicília]] gobernada per la nissaga dels [[Hohenstaufen]], casa de la muller d'en Pere, [[Constança de Sicília]], que era filla del rei [[Manfred I de Sicília]] i legítima hereva, després de les morts del seu pare el mateix 1266 i del seu cosí [[Conradí de Sicília]] el [[1268]], tots dos degut a la invasiò del francés que fou apoyàdarecolçada per el Papa . Constança reclamà el regne i Pere posà fil a l'agulla per aconseguir-lo. Primer va tractar de neutralitzar els sobirans veïns; així, va fer signar al seu germà [[Jaume II de Mallorca]] el [[tractat de Perpinyà]] de [[1279]], pel qual aquest se'n reconeixïa feudatari. Amb el [[Regne de Castella]] inicià unes converses que foren molt positives: així, pels tractats de Campillo i Ágreda de [[1281]] amb el rei [[Alfons X de Castella]] i l'infant Sanç (futur [[Sanç IV de Castella]]) s'establí una aliança forta. Amb el [[Regne de Portugal]] establí el casament de la seva primogènita Elisabet d'Aragó amb el rei [[Dionís I de Portugal]]. I per neutralitzar el [[Regne d'Anglaterra]] prometé el seu hereu Alfons amb Elionor d'Anglaterra, filla d'[[Eduard I d'Anglaterra]]. Per contra, amb el [[Regne de França]] les converses no foren bones.
 
L'elecció del [[papa Nicolau III]] el [[1277]] va permetre veure l'esperança d'una solució en el conflicte, però la mort d'aquest el[[1280]] i l'elecció del papa profrancès [[Martí IV]] capgirà les coses. Després d'un aixecament popular dels sicilians el [[30 de març]] de [[1282]], anomenat les ''[[Vespres Sicilianes]]'', aquests oferiren a Pere el Gran la corona de [[Regne de Sicília|Sicília]] i aquest mateix n'emprèn la conquesta als [[Regne de França|francesos]], que encapçalats per [[Carles d'Anjou]] i ajudats pel [[papa]] [[Urbà IV]] l'havien presa al seu sogre [[Manfred I de Sicília]], que morí en ser derrotat en la [[Batalla de Benevent]] el [[1266]]. Així doncs, la flota catalana arribà al nord d'Àfrica i d'allà, anomenada pels sicilians, entrà a [[Palerm]] mentre les tropes angevines es retiraren al [[Regne de Nàpols]]. La força expedicionària catalana estava composta per l'exèrcit de terra, comandat per [[Guillem Galceran de Cartellà]], compost per [[almogàvers]], ballesters i [[llancer]]s, mentre que la flota catalana comandada per [[Roger de Llúria]] va haver de defensar constantment l'illa de Sicília dels atacs angevins. Així, els derrotà al port de Malta el [[1283]] (per la qual cosa [[Illa de Malta|Malta]] i [[Gozzo]] passaren a estar associades a Sicília), i a la badia de Nàpols el [[1284]], on fou fet presoner l'hereu angeví.