Estefania de Requesens i Roís de Liori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
arreglant referències |
|||
Línia 4:
Era filla de [[Lluís de Requesens i Joan de Soler]], [[comte de Palamós]] i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa [[Hipòlita Roís de Liori i de Montcada]]. Formà part del cercle de seguidors d'[[Ignasi de Loiola]] durant l'estada d'aquest a Barcelona ([[1524]]-[[1526]]). Es va casar el [[1526]] amb [[Juan de Zúñiga y Avellaneda]], fill del [[comte de Miranda]] i [[camarlenc]] del rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]], amb qui tingué diversos fills, entre els quals havia de destacar [[Lluís de Requesens i Zúñiga]], futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor en la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]] el [[1571]]. Es varen traslladar a residir a la cort el [[1534]] quan el seu marit és nomenat preceptor del [[príncep de Girona]] Felip (futur [[Felip II]]), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, [[Jeroni de Requesens i Roís de Liori]], aconseguís el [[bisbat d'Elna]].<ref name=":13">{{Cita libro|apellidos=Mantecón|nombre=Tomás Antonio|enlaceautor=|título=Bajtín y la historia de la cultura popular: cuarenta años de debate|url=https://books.google.es/books?id=3h4sBk8Ggm8C&pg=PA52&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|fechaacceso=|año=2008|editorial=Universidad de Cantabria|isbn=9788481025002|editor=|ubicación=|página=52|idioma=español|capítulo=}}</ref>
Entre 1528 i 1545 va donar a llum a sis nens i quatre nenes: Hipòlita, Perico, Catarineta, Joan, Diego, Hipoliteta, Pedro, Felipe, Caterina i Pedro.<ref name=":222">{{Cita libro|apellidos=Tamames|nombre=Ramón|enlaceautor=|título=Europa: proyecciones y percepciones históricas|url=https://books.google.es/books?id=RM0bXUShI0cC&dq=Estefanía+de+Requesens&hl=es&source=gbs_navlinks_s|fechaacceso=|año=1997|editorial=Universidad de Salamanca|isbn=9788474818529|editor=|ubicación=|página=74|idioma=español|capítulo=}}</ref> Els noms es repeteixen perquè molts moren amb pocs mesos.<ref name=":1">{{Cita libro|apellidos=Mantecón|nombre=Tomás Antonio|enlaceautor=|título=Bajtín y la historia de la cultura popular: cuarenta años de debate|url=https://books.google.es/books?id=3h4sBk8Ggm8C&pg=PA52&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|fechaacceso=|año=2008|editorial=Universidad de Cantabria|isbn=9788481025002|editor=|ubicación=|página=52|idioma=español|capítulo=}}</ref> El [[1542]], Estefania va assumir l'herència del seu germà [[Galceran de Requesens i de Cardona]], comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El [[1546]] restà vídua i retornà a Barcelona. Estefania va recolzar als jesuïtes, que en aquests anys van intentar reformar la Companyia de Jesús per tenir en ella un lloc femení, orientades per [[Isabel Roser|Isabel Rosers]] i altres.<ref name=":
Junt amb la seva mare pledejaren pel [[comtat de Palamós]] contra la seva cosina germana [[Elisabet de Requesens i Enríquez]], filla de [[Galceran de Requesens i Joan de Soler]], 1r comte de Palamós. Tot i guanyar aquest litigi, més tard li'n féu cessió.
En morir el seu marit al juny de 1546, Estefania va tornar a Barcelona, on va morir la seua mare el 2 de setembre. Allí va residir des de llavors i fins a la seua mort, el 25 d'abril de 1549.<ref name=":
== Obra ==
| |||