Estuc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Raffaello Sanzio
m orto
Línia 1:
[[Image:Fresco with Trompe l'oeuil - Andrea Pozzo -Jesuit Church Vienna.jpg|thumb|[[Trompe l'oeil]]. EsglèsiaEsglésia dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]], [[Viena]], d'[[Andrea Pozzo]]]]
L''''Estuc''',és una pasta de gra fi composta per [[algeps]], pols de [[marbre]] (en ocasions) i [[cola]], que s'endurix per eixugat i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara [[ciment]], [[pedra]], [[rajola]], [[fang]] o [[atovó]].
. Admet nombrosos tractaments, entre els que destaquen:
Línia 10:
==Composició==
 
La diferència en la nomenclatura entre estuc, [[algeps]], o [[morter]] es basa més en la utilització que en la composició. Fins a l'última part del [[segle XIX]], era comú utilitzar algeps en l'interior dels edificis, i estuc, utilitzat en l'exterior dels edificis, compostos per les mateixes matèries primeres: [[calç]] i [[arena]] (calç i arena s'utilitzen també en el morter). El greix animal o la fibra vegetal s'afigen sovint per a donar-li una major fixació. En les acaballes del [[segle XIX]], es va afegir ciment Pòrtland cada vegada amb major freqüència en un intent de millorar la seua durabilitat.
 
L'estuc tradicional està fet de calç, arena i [[aigua]]. L'estuc modern està fet de ciment Pòrtland i aigua. La calç s'afig sovint per a disminuir la permeabilitat i augmentar la viabilitat de l'estuc modern. A vegades, s'afigen additius acrílics i fibres de vidre per a millorar les propietats estructurals de l'algeps, així com la seua viabilitat. Açò se sol emprar amb el que es denomina sistema de "una capa" , en lloc del mètode tradicional de "tres capes".
Línia 22:
Els [[àrabs]] el van utilitzar ben sovint per a substituir al marbre, tallant-lo en forma de [[mocàrab]]s, [[atauric]]s o altres motius ornamentals com els que es poden contemplar en l'[[Alhambra]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
 
Durant el [[renaixement]] italià es van perfeccionar un gran nombre de tècniques, que més tard es van difondre per totatot [[Europa]]. L''''estuc blanc''' es va utilitzar molt en els murs de les esglésies, a vegades per a pintar figures d'àngels. [[Raffaello Sanzio|Rafael]] i altres artistes de l'època van utilitzar frisos d'estuc pintat per a decorar [[palau]]s i [[pavelló (Arquitectura)|pavellons]]. Entre els més rellevants destaquen els relleus de [[Francesco Primaticcio]] ([[1533]]-[[1565]]) per al '[[castell de Fontainebleau]], prop de [[París]]. No obstant, este material va aconseguir les seues cotes més esplèndides durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]].
 
L'estuc més famós és el venecià, també dit "Lustre Venecià". És un revestiment que es va inventar a [[Venècia]] ([[Itàlia]]) al començament del [[segle XV]]. El seu acabat mostra una paret plana, llisa i brillant com un [[vidre]], amb diferents tonalitats de color, de gran bellesa.
Línia 34:
L'estuc encara s'emprava en els anys cinquanta en la preimpressió, així com en les motlures dels sostres dins de les cases. Generalment, es pintava del mateix color que el sostre.
 
==TécnicaTècnica==
 
Tradicionalment l'estuc s'aplica directament a una superfície com l'obra de rajola o pedra. En els edificis de fusta emmarcada, l'estuc s'aplicava sobre la veta de la fusta. En l'estuc modern s'aplica generalment a través d'una malla de metall que es troba ajustada a la paret amb grapes, amb una capa de protecció contra la humitat.