El Rei Lear: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
repe |
||
Línia 1:
{{Infotaula arts escèniques}}
'''''El Rei Lear''''' és considerada generalment com una de les més grans tragèdies de [[William Shakespeare]], basada en la llegenda del [[Rei Leir]], un [[Rei]] [[britó]] preromà. Fou escrita entre els anys 1603 i 1606.
Linha 29 ⟶ 28:
==Fonts==
El rei britó Leir protagonitza nombroses llegendes que és probable que Shakespeare conegués, entre elles una primerenca versió de [[Geoffrey of Monmouth]] en el [[segle XII]]. La font més important de Shakespeare es creu que va ser la segona edició de ''The Chronicles of England, Scotlande, and Irelande'' de [[Raphael Holinshed]], publicada el [[1587]]. El mateix Holinshed trobà la història a l'anterior ''Historia Regum Britanniae'' de
El nom de [[Cordèlia]] correspon probablement a l'obra ''The Faerie Queene'' d'[[Edmund Spenser]], publicada en el [[1590]]. La Cordèlia de Spenser també mor penjada com al ''King Lear''.
Altres possibles fonts són ''[[A Mirror for Magistrates]]'' de [[John Higgins]]; ''The Malcontent'' ([[1604]]) de [[John Marston]]; ''The London [[Prodigal]]'' ([[1605]]); ''Arcadia'' ([[1580]]-[[1590]]), de [[Sir Philip Sidney]], dels quals Shakespeare prengué les línies principals; Els ''[[Assaigs]]'' de [[Michel de Montaigne|Montaigne]], que van ser traduïts a l'anglès per [[John Florio]] el [[1603]]; ''An Historical Description of Iland of Britaine'', de [[William Harrison]]; ''Remaines Concerning Britaine'', de [[William Camden]] ([[1606]]); ''[[Albion]]'s England'' de [[William Warner]], ([[1589]]); i ''A Declaration of egregious Popish Impostures'', de [[Samuel Harsnett]] ([[1603]]), que proporcionà una part de les paraules usades per Edgard quan fingia bogeria.
Linha 44 ⟶ 43:
Paradoxalment la bogeria és el que apropa a Lear a l'amor, primer per la compassió cap a altres que ho han perdut tot o cap al seu bufó, i després per la presència de Cordèlia. Només quan ha abandonat del tot l'estatus reial i està al carrer comença a valorar el que realment valen les relacions humanes.
El fals amor emergeix de nou en una subtrama sexual, on les germanes busquen Edmund, l'altre fill que es comporta com elles, reforçant el
Un darrer tema d'interès és el model de poder. El rei Lear no acaba recuperant el tron, la justícia no triomfa (per això és una tragèdia). Es qüestiona la monarquia medieval, d'herència familiar i vincles de lleialtat entre vassalls. La nova política es basa en l'estratègia i l'ascens de noves classes socials, que són les que significativament acaben ocupant el buit de Lear.<ref>John Danby, Shakespeare’s Doctrine of Nature: A Study of King Lear (Londres, 1949)</ref>
Linha 58 ⟶ 57:
==Referències==
{{referències}}
{{commonscat}}
{{Shakespeare}}
| |||