Se'lSi bé algunes vegades, poques, es representa Sant Galderic vestit comamb unl’hàbit llauradorbenedictí, sobretot en alguna pintura o estampa rossellonesa antiga, són més abundants les imatges dels segles XVI i XVII on se'l veu abillat amb una casaca tancada pel mig, amb botons fins al coll i pantalonscenyit curtsamb tipusun bombatcinturó, degeneralment l'èpocaamb sivella. Les calces fins sota els genolls, amnlleugerament bombades, acabant dins d’unes polaines ajustades a les cames, finsi també molt sovint abotonades de dalt a mitjabaix camaper darrere. AcostumaEls seus atributs són: a portarla unamà einadreta pròpiaunes delsespigues oficisde delblat, campa l’esquerra (una agullada, o palaviceversa; rarament se substitueix per una forca. Podem dir amb seguretat que el mànecseu atribut principal, i que el distingeix dels altres sants pagesos és l’agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de baix, que serveix tant per exemple,netejar l’aparell de llaurar com per poderempènyer ajudarels albous. bestiarÉs ambuna leseina verdissesllarga, imés d'altresllarga llocsque onl’alçada quedind’un enredats)home, que actualment ha caigut en desús a l'altrela màcausa unesde espiguesla mecanització del camp. En alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem que serveix per enganxar les potes de blatles ovelles que s’esgarrien del ramat. Alguns equivocadament, posen un parell de bous llaurant, és una errada, doncs és una característica de Sant Isidre, patró de la pagesia castellana. En alguns llocs parroquials d'economia minsa van canviar les espigues per una rella de llaurar per transformar la imatge de Sant Galderic en Sant Isidre, despresdesprès de que el vaticà autoritzes als reis a nomenar bisbes, aleshores des de Castella es van enviar a Catalunya bisbes castellans que coneixien les tradicions i costums religioses de Catalunya i van imposar les de Castella, hi algunes imatges que es pot observar el nom de Sant Isidre afegit al damunt del de Sant Galderic. La grafia '''Galdric''', en català es un error ortogràfic, doncs es tracta d'una vocal pretònica que es pot ometre en la seva forma oral, però no es pot deixar de posar en la seva forma escrita. De la mateixa manera que podem dir "Tresa" però tenim que escriure "Teresa", i altres molts exemples.
