Tractat d'Almizra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 25:
== Antecedents ==
El [[
El primer incompliment del [[Tractat de Cazola]] es va donar en [[1239]], amb els tres intents de conquesta de les terres de [[Villena]] per part dels cavallers de calatrava per ordre del rei [[Jaume I d'Aragó]]. Finalment [[Villena]] seria presa en [[1240]]. Villena quedava a la zona castellana segons el tractat, de manera que la conquesta suposava una incursió aragonesa i una violació dels límits pactats.
L'avançament de la conquesta catalanoaragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui, en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos, no respectà aquesta divisió i, el [[1242]], intentà [[Setge d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al rei d'Aragó. Quan [[Jaume I el Conqueridor]] va posar [[Setge de Xàtiva (1244)|setge a Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, a la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el Jaume I s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.▼
▲
En virtut del tractat de Cazola es podria considerar Xàtiva com a conquesta castellana, o bé aragonesa, segons s'interpretés. Aquest fracàs portaria a Alfons a prendre [[Enguera|Énguera]], més clarament en zona reservada per a Aragó.
Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al ''Llibre dels feyts''– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...».''
== El tractat ==
|