Revolució Cubana: diferència entre les revisions

La '''Revolució cubana''' ésdesigna el termemoviment ambcontra el qual es designa l'enderrocamentgovern del govern dedictador [[Fulgencio Batista]] pel [[Moviment 26 de Juliol]] i a l'establiment del nou govern [[cubà]] liderat per [[Fidel Castro]] a començaments de l'any [[1959]]. La revolució s'inicià amb l'assalt de la Caserna Moncada durant el [[26 de juliol]] de l'any [[1953]], i finalitzà l'[[1 de gener]] de [[1959]], quan [[Fulgencio Batista|Batista]] fuig del [[Cuba|país]], i les ciutats de [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]] i [[Santiago de Cuba]] van ser preses pels rebels, aquests liderats per [[Fidel Castro]].

El [[10 de març]] de [[1952]], Ricardo Hernan Martínez Barreto, que ja havia governat Cuba entre els anys [[1934]] i [[1944]], desencadenà un [[cop d'estat]] que va fer caure el govern de Carlos Prío Socarrás, president corrupte de la República neocolonial ([[1902]]-1959 etapa en la qual Cuba deixà de ser [[Colonialisme|colònia]] d'[[Espanya]] i va passar a un control total per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Així, [[Fulgencio Batista|Batista]] invalidà les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cubà. Un jove advocat s'oposà al cop militar: [[Fidel Castro|Fidel Castro Ruz]]. Convençut que el cop privava de tota possibilitat a lade lluita política, [[Fidel Castro|Castro]] creà, juntament amb Abel Santamaría i d'altres, una organització clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cubà i [[Assalt a la caserna Moncada|assalten la segona fortalesa militar de Cuba]], la Caserna Moncada, el 26 de juliol de [[1953]], a la ciutat de [[Santiago de Cuba]], i la caserna Carlos Manuel de Céspedes a Bayamo, tots dos a la part oriental de l'illa de [[Cuba]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Christenson |nom=Ron |títol=Political Trials in History: From Antiquity to the Present |url= https://books.google.cat/books?id=wBdOvs2THGEC&pg=PA60&dq=moncada+castro+1953&hl=ca&sa=X&ei=9uGqVLufJoGtUbT7gbAL&ved=0CFoQ6AEwCA#v=onepage&q=moncada%20castro%201953&f=false |llengua=anglès | editorial=Transaction Publishers |data= |pàgines=60-61 |isbn=1412831253}}</ref>

Malgrat que l'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamaría van ser assassinats perdurant la repressió deper la dictadura de [[Fulgencio Batista|Batista]], [[Fidel Castro]], el seu germà [[Raúl Castro|Raúl]], junt amb Francisco Medina i d'altres van ser capturats i sotmesos a procés judicial. Davant del tribunal, [[Fidel Castro|Fidel]] pronuncià el seu al·legat d'autodefensa ''La Historia me Absolveráabsolverá'', on plantejà el ''Programa del Moncada'', integrat per les mesures socials i econòmiques que haguessin prés els revolucionaris en cas que haguessin tingut èxit en aquell momentvictòria. En aquest al·legat [[Fidel Castro|Fidel]] es convertí d'acussat a acusador, passant per la cara al govern tots els assassinats que per tants anys hi havia hagut a l'[[Cuba|illa]], i la mala situació de l'habitatge cubà, de la salut i educació.

Després de 22 mesos de presó a l'Illa de Pins, Fidel i els seus companys són amnistiats pel règim Batistià, a mercè de la pressió popular. En comprovar la impossibilitat de la lluita política pacífica, [[Fidel Castro|Fidel]] es dirigeix a [[Mèxic]], des d'on també visita els [[Estats Units]],. organitzantOrganitza una expedició per traslladar-se a [[Cuba]] iamb començar una lluita armada, és així que s'organitza l'expedicióel del [[iot]] [[Granma (iot)|Granma]] i començar una lluita armada, després d'un pla delatat anterior de travessia, que sumeixin entre d'altres, [[Ernesto Che Guevara]] i Camilo Cienfuegos. Ja abans de partir de Cuba s'havia creat, formalment, el Moviment 26 de juliol, (M-26-7).

En l'[[exili]], aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a única via per enderrocar el dictador: Elel Directori Revolucionari, liderat per José Antonio Echevarría, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'[[La Havana|Havana]], i grups de l'orient del país liderats per Frank País. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era per a no més quede 20 persones i tanmateix anavenn'hi en ellhavia 82 cossos marejats per la mar.

El [[2 de desembre]] de [[1956]] desembarca el [[Granma (iot)|Granma]] a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'alçament coordinat amb Frank País, a [[Santiago de Cuba]] el 30 de novembre del [[1956]], no compleixi totalment els seus objectius de distreure les tropes de Batista per afacilitar la desembarcada del navili.

Perseguits elsEls expedicionaris, sofreixen una derrota inicial ena Alegria de Piadós que causa la dispersió dels 82 combatents, dels quals només n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de [[1957]] la guerrilla realitza les seues primeres accions guerrilleres (El Combat de La Plata), amb ple èxit.

Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'exèrcit enemic,. expandint-seS'expandeix a tot el territori oriental a través de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix també el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Així mateix s'incrementa la repressió de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. DestacablesEl aquest[[5 anyde són:setembre]], a la base naval de Cienfuegos marins i lluitadors clandestins prenen la ciutat per diverses hores. És la fi del mite de la unitat monolítica de l'exèrcit del règim. Resisteixen fins que la majoria cau combatent.

Al col·lapsar finalment la [[Unió Soviètica]] el [[1991]] eramolts un lloc comú en les anàlisis sobre política internacional assenyalarassenyalaven l'imminent col·lapse del govern cubà. EsSe sostenia que, davant del triomf mundial del [[capitalisme]], la democràcia formal, l'absolut bloqueig econòmic i el subsegüent deteriorament de les condicions de vida de la població cubana, seria inevitable una revolta popular a l'illa. No obstant això les previsions no es van complir, sorprenent a una gran part dels estudiosos.

Es coneix com Període especial en temps de pau o Període Especial a l'etapa de la història cubana després del col·lapse soviètic fins al nou segle segons alguns. Encara que [[Fidel Castro]] ha dit que és una irresponsabilitat afirmar que aquest període hagi acabat. Però alhora reconeix que està sent deixat enrere.

En realitat el Període Especial va començar el dia l'1 de setembre de [[1990]], amb un ferri control dels aliments, que van ser racionats gairebé en la seva totalitat per evitar una fam major. No obstant això, cal recordar que els aliments bàsics sempre han estat racionats per agarant serel garantitssubministrament a tota la població des dels primers temps del govern revolucionari a través d'una llibreta de productes alimentaris notablement subsidiats.

La pèrdua del 85% del mercat exterior amb la caiguda del bloc socialista combinada amb el refermant del bloqueig econòmic per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] va portar el país a una profunda crisi. Tot i així, el govern cubà va decidir portar a terme els planificats XI Jocs Panamericans de l'[[La Havana|Havana]]. Els [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] van argumentar que calia canviar de seu degut a la crisi a [[Cuba]] i celebrar-los al seu país o en un altre de la regió. Al final aquests jocs van significar més despeses que beneficis per a [[Cuba]], encara sense la participació de televisions estrangeres i fins i tot regalant a les nacions més pobres les transmissions televisives. Les enormes despeses dels Jocs Panamericans van accelerar el col·lapse que s'acostava.

Des dels Estats Units es vaticinava la fi imminent de la Revolució Cubana gràcies al ràpid empitjorament de la crisi humanitària per brots de noves malalties i penúries que havien de portar a la desesperació ciutadana. A causa del bloqueig nord-americà era pràcticament impossible adquirir els medicaments necessaris a l'estranger, fins i tot la del tractament d'afeccions infantils. El govern cubà es va veure obligat a prendre mesures urgents com la producció intensiva de suplements nutricionals, les tauletes popularment conegudes a l'illa amb els noms comercials de Multivit o Nutriforte.

El govern, davant la caiguda econòmica, va autoritzar un reduït sector privat alanomenat que es va anomenar "compte propi" o "Treball«treball per compte propi"», que era l'únic capaçque depodia durofrir aserveis termei funcionsi de serveis iproductes artesanals que l'Estat no estava de moment en condicions d'assumir. Posteriorment, davant l'enfortiment del pressupost nacional, el compte propi va ser limitat radicalment a través de la prohibició d'expedir noves llicències i amb augments dels impostos fins a nivells insostenibles, de manera que, en lloc d'estimular la producció, el que es va aconseguir va ser l'augment d'una capa paràsita d'intermediaris i comerciants (amb un alt nivell d'il·legalitat i corrupció) que encara controla aquest delmat sector privat de l'economia cubana actual.