Sébastien Le Prestre de Vauban: diferència entre les revisions

'''Sébastien Le Prestre de Vauban''' ([[Saint-Léger-de-Fougeret]], [[Regne de França]], [[15 de maig]] de [[1633]] - [[París]], França, [[30 de març]] de [[1707]]) fou un [[enginyer militar]] i [[Mariscal de França]], conegut pel [[Mètode Vauban]] de [[setge]] i enginyeria militar.

 

 

A les ordres del cavaller de [[Clevirlle]] prengué part en el setge de [[Saint Menehould]]; ja amb el títol d'enginyer del rei ([[1655]]) dirigí els setges de [[Landrecies]] i de [[Saint-Ghislain]], fracassant en el de [[Valenciennes]] ([[1656]]); amb el grau de [[capità]] dirigí el treballs d'acostament de [[Tournai]], [[Douai]] i [[Lilla]], i contribuí el [[1668]] a la presa de [[Dole (Jura)]]. Abans havia pres les places de [[Madyck]] ([[1657]]), i les de [[Gravelines]], [[Oudenaarde]] i [[Ieper]] ([[1658]]), i sense descansar en aquells anys de guerres i de setges, ni tan sols durant l'època del seu matrimoni amb [[Joana d'Aubray]], ni durant els breus interregnes de pau, que dedicà a la fortificació de les places de [[Neuf-Brisach]] i la [[Lorena]].

L'estudi de La Preste com enginyer militar es pot fer en el mot «Vauban» en exposar el seu sistema de fortificació. Des de la [[Pau de Rijswijk]] dedicà tot el temps que les seves obligacions li deixaven lliure a escriure la seva obra que titulà ''Mes Dirivetés'', 12 volums de reflexions militars sobre tota classe d'afers; també va escriure l'obra titulada ''El delme reial'', on es troben proves més que suficients per a considerar en Vauban com a precursor dels moderns sistemes econòmics; aquest últim llibre veié la llum l'any de la seva mort, essent rebut molt malament pel rei que ordenà la seva confiscació, a causa sens dubte de la pintura reial que feia de la misèria de les classes inferiors de la societat francesa en aquells dies del regnat de [[Lluís XIV]].

 

 

== Obres==