Sindicalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16383146 de 81.47.139.26 (Discussió)
mCap resum de modificació
Línia 20:
A l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Mèxic]] a principi de [[segle XX]] es varen formar diversos sindicats d'inspiració [[socialista]]. A l'inici d'aquest segle també van néixer, a [[França]], els anomenats [[sindicats grocs]], influïts pels empleadors. En [[1901]] es va constituir a [[Copenhaguen]] la ''Secretaria Internacional de Sindicats''. En [[1905]] el sindicat revolucionari Treballadors Industrials del Món trobà suport en el lumpenproletariat [[estatunidenc]]. El [[1911]] es va fundar a Barcelona la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT), de tendència [[anarcosindicalista]]. El [[1913]] es va fer la ''Federació Sindical Internacional'' (FSI), en la qual eren representats dinou països. En [[1919]] es va crear l'[[Organització Internacional del Treball]] (OIT), a la qual negocien plegats [[treballador]]s, [[empresa]]ris i [[govern]]s. A [[Catalunya]], aquest mateix any es van crear els [[Sindicats Lliures]], amb el suport dels [[carlistes]], la [[patronal]] i els [[militar]]s.
 
Després de la [[Revolució Russa]] a [[Moscou]], l'any [[1921]], es constituí la [[Internacional Sindical Roja]] (ISR), formada pels sindicats [[sovièticUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]]s i per la Confederació General del Treball Unitari ([[CGTU]]), de tendència comunista, escissió de la [[Confederació General del Treball]] francesa. La ISR va desaparèixer el [[1934]] al si de la [[Tercera Internacional]] per tal d'agrupar tots els sindicats. El [[1938]], als [[Estats Units]], l'AFL s'escindí donant el Congrés d'Organitzacions Industrials (CIO), mentre que d'altra banda, es creava la Confederació de Treballadors d'Amèrica Llatina, d'inspiració [[comunista]].
 
A partir de la [[Segona Guerra Mundial]] el sindicalisme mundial adoptà una línia reformista donant molta importància a la negociació col·lectiva i la cooperació amb els poders públics i obtingué grans millores com la jornada laboral de vuit hores, [[vacances]] pagades, [[seguretat social]] i millores [[salari]]als.