Jardinets de Gràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció d'un error tipogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
Correcció d'un error tipogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
||
Línia 4:
== Descripció ==
Els Jardinets es troben a la part superior del Passeig de Gràcia, on s'inicia el carrer Gran de Gràcia. El poeta [[Salvador Espriu]] hi vivia. Nicolau Maria Rubió i Tudurí era aleshores el director de Parcs i jardins de Barcelona.
Per a la seva inauguració s'hi va posar la ''[[Font de l'Aurora]]'', un grup escultòric situat sobre un estany, obra de [[Joan Borrell i Nicolau]]. Constava d'una figura central, [[Minerva]], de peu sobre una barca, que subjectava dues quàdrigues de dos cavalls una dirigida al Sol (Hèlios) i l'altra a la lluna (Selene) més dues nimfes als peus i unes columnes rematades per àguiles. Aquesta obra, en aquella època, no va agradar als veïns especialment perquè es va posar de cara a l'[[Avinguda Diagonal]] i per tant, donava l'esquena al barri de Gràcia. L'any 1931 aquesta obra va ser desmuntada i amb el pas del temps algunes de les seves peces es van posar de forma separada en altres llocs de Barcelona: un dels carros, el d'Hèlios, l'any 1934 va anar a parar al [[Turó Park]] —l'altre va ser fos—; una de les nimfes, amb el nom de ''[[Nimfa que es pentina]]'', es va posar el 1968 a la Plaça Joaquim Folguera, les àguiles van anar al [[Zoo de Barcelona]] el 1969; la figura de Minerva el 2003 al Passeig de Santa Madrona, a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]; i la de ''Selene'' el 2014 a l'Avinguda de Vallcarca.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=757&cerca=true|títol= Biga de la Fuente de la Aurora|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Margarita Tintó i Sala|consulta= }}</ref>
Línia 13:
*''[[L'Empordà. Nova oda a Barcelona]]'' (1961), d'[[Ernest Maragall i Noble]], una escultura de [[marbre]] amb dues figures de dones segudes, una nua i l'altra vestida amb vels, d'estil clàssic. Està dedicada al poeta [[Joan Maragall]], pare de l'escultor, del qual presenta inscrit un poema de la seva ''Oda nova a Barcelona'': «Les muntanyes i el mar immens, si el món ja és tant formós, Senyor». L'escultura es va instal·lar l'any [[1961]], centenari del poeta, però havent rebut crítiques d'alguns que en veien una mostra de [[lesbianisme]] uns anys més tard es va traslladar al [[Parc de Cervantes]], tanmateix, el 1985 es va tornar a posar als jardinets de Gràcia a instàncies del batlle [[Pasqual Maragall]], que era nebot de l' escultor.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=849&cerca=true|títol= El Ampurdán. Nueva oda a Barcelona|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Albert Manent|consulta= }}</ref>
*''La Lectura. A Pompeu Fabra'' (1948), de [[Josep Clarà]], un conjunt dedicat al filòleg [[Pompeu Fabra]] compost per una inscripció ''Barcelona a Pompeu Fabra'' i un relleu en marbre blanc amb la figura d'una dona que llegeix. Es va posar el 1993, en el 125 aniversari del naixement de Pompeu Fabra amb una instal·lació de l'arquitecta municipal de Barcelona [[Anna Ribas]].<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=858&cerca=true|títol= La Lectura. A Pompeu Fabra|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Mercè Doñate|consulta=}}</ref>
*''[[Solc. A Salvador Espriu]]'' (2014), de [[Frederic Amat]], una obra excavada a la terra amb un solc de 17 metres de llargada en forma d'[[obelisc]], fet de [[formigó]] i envoltat de gespa.El monument inclou una placa que diu: «Brilla, dins l'únic coneixement del negre, l'or del meu somni» .<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=2358|títol= Solc. A Salvador Espriu|autor=Jaume Fabre|consulta= }}</ref>
== Galeria ==
| |||