Xoc osmòtic: diferència entre les revisions

Tots els organismes tenen mecanismes per respondre al xoc osmòtic, amb sensor i xarxes de [[transducció de senyal]] que proporcionen a la cèl·lula informació sobre l'[[osmolaritat]] dels seus voltants,<ref>{{cite journal |author=Kültz D, Burg M |title=Evolution of osmotic stress signaling via MAP kinase cascades |journal=J. Exp. Biol. |volume=201 |issue=Pt 22 |pages=3015–21 |date=1 November 1998|pmid=9787121 |url=http://jeb.biologists.org/cgi/reprint/201/22/3015 }}</ref> aquests senyals activen respostes per fer front a aquestes condicions extremes.<ref>{{cite journal |author=Kültz D |title=Osmotic stress sensing and signaling in animals |journal=FEBS journal |volume=274 |issue=22 |pages=5781–5781 |year=2007 |pmid=17944944 |doi=10.1111/j.1742-4658.2007.06097.x}}</ref> Malgrat que els organismes unicel·lulars són més vulnerables al xoc osmòtic, sles cèl·lules d'animals més grossos poden patir xoc osmòtic sota determinades condicions.<ref>{{cite journal |author=Ho SN |title=Intracellular water homeostasis and the mammalian cellular osmotic stress response |journal=J. Cell. Physiol. |volume=206 |issue=1 |pages=9–15 |year=2006 |pmid=15965902 |doi=10.1002/jcp.20445}}</ref>