|
== Evolució ==
Un antecedent interessant de la càmera de cinema va ser la màquina inventada per Francis Ronalds a l'Observatori de Kew en 1845, la qual permetia la gravació contínua durant un període de 12 a 24 hores. Ronalds va aplicar les seves càmeres per rastrejar les variacions contínues d'instruments científics i que es van utilitzar en els observatoris de tot el món durant més d'un segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ronalds,|nom=B.F.|títol=Sir Francis Ronalds: Father of the Electric Telegraph|url=|edició=2016|llengua=Anglès|data=|editorial=Imperial College Press|lloc=Londres|pàgines=|isbn=ISBN 978-1-78326-917-4}}</ref>
La primera càmera cinematogràfica patentada va ser creada per Wordsworth Donisthorpe el 1876. Una altra càmera cinematogràfica va ser dissenyada a Anglaterra pel francès Louis Le Prince el 1888. Abans havia construït i patentat una càmera de 16 lents al seu taller de Leeds, el 1887. Les primeres 8 lents s'activarien en ràpida successió per mitjà d'un obturador electromagnètic sobre la pel·lícula sensible; llavors la pel·lícula era moguda cap endavant permetent a les altres 8 lents operar sobre la pel·lícula. Després de molt assaig i error, finalment va poder desenvolupar la càmera que va utilitzar per a capturar les primeres seqüències de pel·lícula en moviment del món, incloent ''[[Roundhay Garden Scene]]'' i ''Leeds Bridge''. Segons Adolphe Le Prince, qui va assistir al seu pare a Leeds, ''[[Roundhay Garden Scene]]'' estava rodada a 12 fotogrames per segon i ''Leeds Bridge'' a 20 fotogrames per segon.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20060711170505/http://www.nmpft.org.uk/insight/onexhib_cin.asp|títol=The National Museum of Photography, Film & Television - Resources|consulta=2016-11-22|data=2006-07-11}}</ref> Actualment la seva càmera es troba al National Media Museum a [[Bradford]].
Un altre pioner va ser l'inventor britànic [[William Friese-Greene]]. Va començar experimentat amb l'ús del paper oliat com a mitjà per a exposar imatges en moviment el 1885 i cap al 1887 estava experimentant amb l'ús del cel·luloide. El 1889, Friese-Greene va treure una patent per la càmera "cronofotogràfica", la qual era capaç de realitzar fins a deu fotografies per segon utilitzant pel·lícula de cel·luloide perforada. Un informe sobre la càmera es va publicar al ''Brithish Photographic News'' el 28 de febrer de 1890.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Braun|nom=Marta|títol=Picturing Time: The Work of Etienne-Jules Marey (1830-1904)|url=|edició=|llengua=Anglès|data=1992|editorial=University of Chicago Press|lloc=Chicago|pàgines=190|isbn=0-226-07173-1}}</ref> Es va fer una demostració pública del dispositiu el 1890, però la baixa velocitat de fotogrames combinada amb una aparent manca de fiabilitat del dispositiu va donar lloc una impressió desfavorable.
William Kennedy Laurie Dickson, un inventor escocès i empleat de Thomas Edison, va dissenyar el Kinetoscopi el 1891. La càmera s'accionava per mitjà d'un motor elèctric i era capaç de rodar amb la nova pel·lícula perforada. Per controlar el moviment intermitent de la pel·lícula a la càmera, fent possible que la tira s'aturés el temps suficient perquè cada fotograma pogués ser totalment exposat i després avançar ràpidament (en aproximadament 1/460 d'un segon) al següent fotograma, la roda dentada era conduïda per un mecanisme d'escapament.
La càmera Lumière Domitor va ser creada per Charles Moisson, el cap de mecànics al taller Lumière a [[Lió]] en 1894. La càmera utilitzava pel·lícula de paper de 35 mil·límetres d'ample, però en 1895 els germans Lumière es va desplaçar a la pel·lícula de cel·luloide, que va comprar de New-York’s Celluloid Manufacturing Co. Aquesta pel·lícula va ser coberta amb la seva pròpia emulsió Etiqueta-bleue, la qual van de tallar en tires i perforar.
El 1894 l'inventor polonès Kazimierz Prószyński va construir un projector i una càmera en un mateix aparell, una invenció que va anomenar Pleograf.
=== Mercat de masses ===
Com a conseqüència del treball de Le Prince, Friese-Greene, Edison i els germans Lumière, la càmera cinematogràfica es va convertir en una realitat pràctica cap a la meitat de la dècada del 1890. Les primeres firmes no van tardar en establir-se per la manufactura de la càmera de cinema, incloent Birt Cres, Eugene Augustin Lauste, Dickson, Pathé frères, Prestwich, Newman & Guardia, de Bedts, Gaumont-Démény, Schneider, Schimpf, Akeley, Debrie, Bell & Howell, Leonard-Mitchell, Ertel, Ernemann, Eclair, Stachow, Universal, Institute, Wall, Lytax i molts altres.
L'Aeroscopi va ser construït i patentat a Anglaterra durant el període de 1909 a 1911 per l'inventor Kazimierz Prószynski. L'Aeroscopi va ser la primera càmera de cinema portàtil amb èxit. El càmera no havia de girar la maneta per fer avançar la pel·lícula, igual que en totes les càmeres de l'època, de manera que ell podia operar la càmera amb les dues mans, subjectant la càmera i controlant el focus. Això va fer possible la pel·lícula amb l'Aeroscopi en circumstàncies difícils, incloent des de l'aire i per a fins militars.
Les càmeres de cinema utilitzen el principi de la [[fotografia]]. Impressionen típicament 24 [[fotograma|fotogrames]] per segon, sobre una [[pel·lícula fotogràfica]] que cal desenvolupar, i treure abans de poder-la utilitzar en un [[projector cinematogràfic]], per tal de visionar-ho. Aquest procediment imposa carregar-les a l'abric de la llum.
* Arran de la invenció de la [[pel·lícula de 9,5 mil·límetres]] el [[1922]], i l'aparició de la càmera [[Pathé Baby]] el [[1923]], el cinema aficionat es fa accessible amb càmeres molt compactes, fàcils de carregar i d'utilització familiar.
* El [[16 mm]], aparegut igualment el 1923, permet un material més compacte que el material de [[35 mm]] amb un cost de pel·lícula més atraient tant per als professionals com per al públic en general.
[[Fitxer:Camera s8 75.jpg|thumb|right|Càmera [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Súper 8]] de 1975.]]
* La pel·lícula de [[8 mm]] proposada el [[1932]] per [[Kodak]], era encara més reduïda i permetia la utilització de materials compactes i econòmics en detriment de la qualitat de la imatge, a causa de la seva petita mida.
* Amb la invenció del [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Súper 8]] el [[1965]], la imatge s'amplia i es facilita la càrrega de la pel·lícula. Els anys 1970 es fa fins i tot possible gravar de manera simultània el so sobre la pel·lícula.
* La invenció de les càmeres [[vídeo]] i dels [[magnetoscopi]]s utilitzats per gravar les imatges i el so sincronitzat, sobre banda magnètica, serveix en principi únicament als professionals de la [[televisió]] i del vídeo professional.
* Els volums, pes i sobretot preu esdevenen raonables cap al [[1985]], el vídeo es va fer accessible al gran públic i reemplaça totalment les càmeres de super-8, així com els projectors.
* Les produccions cinematogràfiques professionals utilitzen encara càmeres de cinema mentre que els aficionats han passat al vídeo.
* El començament del [[segle XXI]] veu la introducció progressiva de càmeres d'«alta definició» en televisió (HD TV) i l'aparició de càmeres [[Cinema digital|digitals]], càmeres electròniques la qualitat de les quals és comparable al 35 mm.
* Un científic utilitza per primera vegada el 2004 una càmera multiespectral per analitzar [[La Gioconda]], revelant dels detalls i modificacions invisibles.
| 