La data de la seva elecció va ser el [[31 d'agost]] del [[257]].{{Sfn|Ott|1913|p=}} Durant el seu pontificat, Sixt II va restablir les relacions i va restablir la comunió amb les esglésies africanes que s'havien trencat a causa de la disputa entre [[Cebrià de Cartago]] i el predecessor romà, [[Papa Esteve I|Esteve I]] sobre la necessitat de batejar de nou els [[heretge]]s que retornaven a l'Església.{{Sfn|Herzog|Schaff|Hauck|1910|p=446}}
SixtVa IImorir vamàrtir morirdurant decapitatla arran[[persecució de laValerià]] persecució([[256]]-[[259]]), contrauna elstradició cristiansque decretadaha perestat adornada amb elements llegendaris posteriors.{{Sfn|Herzog|Schaff|Hauck|1910|p=446}} Segons el ''Liber Pontificalis'' l'emperador el va capturar i va voler obligar-lo a oferir sacrificis als déus pagans,{{Sfn|Loomis|1916|p=30}} però Sixt es va mantenir incòlume i va refusar la demanda de [[Valerià I|Valerià]]. A causa d'això, Sixt va ser decapitat amb altres membres de l'església el [[6 d'agost]] del [[258]].{{Sfn|Loomis|1916|p=31}}El record de la vida del papa Sixt II i del [[Llorenç màrtir|màrtir Llorenç]], un diaca mort també en la persecució de Valerià, fou el tema d'unes pintures de [[Fra Angelico]] a la capella de [[Nicolau V]]; [[Raffaello Sanzio|Rafael]] també pintà temes de la vida de Sixt II al [[Vaticà]].
També apareix representat en un retaule dedicat a sant Llorenç (atribuït a l'entorn de Lluís Borrassà, segle XV) que es conserva al museu de la catedral de Barcelona.
