Papa Sixt II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
La data de la seva elecció va ser el [[31 d'agost]] del [[257]].{{Sfn|Ott|1913|p=}} Pel que fa al seu context històric, cal destacar que el seu pontificat s'inicia en el moment en què l'emperador [[Valerià I|Valerià]] va abandonar la seva actitud anterior de tolerància envers els cristians i va iniciar la seva [[Persecució de Valerià|persecució]] en contra d'aquesta religió, d'aquesta forma obligava a molts a participar de les cerimònies religioses paganes estatals i va prohibir-los reunir-se en els cementiris.{{Sfn|Kelly|Walsh|2010|p=17-18}} Amb tot, sembla que després de la seva elecció, Sixt va eludir a les autoritats romanes, i va poder dedicar-se a les seves activitats com a bisbe de Roma, de fet durant el seu mandat es van restablir les relacions i la comunió amb les esglésies africanes i asiàtiques que s'havien trencat a causa de la lluita entre [[Cebrià de Cartago|Cebrià, bisbe de Cartago]] i [[Papa Esteve I|Esteve I]], predecessor en la càtedra romana, sobre la necessitat de batejar de nou els [[heretge]]s que retornaven a la comunió de l'Església.{{Sfn|Herzog|Schaff|Hauck|1910|p=446}} La discussió va estar a punt de provocar un ruptura total entre l'església romana i les esglésies d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i [[Anatòlia|Àsia Menor]]. Per això, Sixt II, molt més conciliador que Esteve, tal com apunta el diaca [[Ponci Diaca|Ponci]], que el defineix com un sacerdot bo i pacífic (''bonus et pacificus sacerdos''), va aconseguir restaurar les relacions entre les esglésies, però tot i això, es va mantenir ferm el costum romà de no rebatejar els heretges.{{Sfn|Ott|1913|p=}} Malgrat aquesta evident diferència de postures va evitar una confrontació entre les diferents esglésies regionals i, a diferència del seu predecessor, finalment devia acceptar la presència de pràctiques divergents, d'acord amb els consells que va rebre dels preveres [[Papa Dionís|Dionís]] i Filemó, i de [[Dionís d'Alexandria (bisbe)|Dionís, bisbe d'Alexandria]], defensor de no rebatejar els heretges i cismàtics, que va intentar sense èxit convèncer a Esteve.{{Sfn|Kelly|Walsh|2010|p=17-18}}
Alguns acadèmics, entre ells [[Adolf von Harnack]] el considera autor d'una sèrie de cartes pseudocebrianes, ''Ad Novatianum''. L'opinió de Harnack, tanmateix, no gaudeix de consens general, si bé segons ell, un altre autor seria poc probable, doncs la carta va ser escrita a [[Roma]] entre [[253]] i [[258]].{{Sfn|Herzog|Schaff|Hauck|1910|p=446}} També el traductor [[Rufí d'Aquileia]] al [[segle V]] va atribuir erròniament a Sixt II, per confusió amb el nom de l'autor, les denominades ''Sententiae'', quan en realitat aquesta obra, que consta d'una col·lecció d'aforismes ètics i religiosos, és obra de Sext. L'únic fragment d'obra que, de fet, es conserva escrita per Sixt II, a través d'una traducció [[Armeni|armènia]], és la part d'una carta dirigida a Dionís d'Alexandria defensant la validesa del baptisme si s'administrava en nom de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]].{{Sfn|Kelly|Walsh|2010|p=17-18}}
=== Mort ===
| |||