Espanyols: diferència entre les revisions

'''3a fila''': [[Antoni Gaudí]] • [[Pablo Picasso]] • [[Salvador Dalí]] • [[Joan Carles I]] • [[Antonio Banderas]] • [[Rafael Nadal]]}}

|poptime=

* 1,7 milions residents a l'estranger (un 37% dels quals son nascuts a Espanya)

* Centenars de milions de [[Llatinoamèrica|llatinoamericans]] tenen ancestres espanyols

L'idioma oficial d'Espanya és el [[castellà]] o espanyol, llengua romànica originada a [[Castella]], que va esdevenir llengua de l'administració centralitzada a partir de l'arribada de la [[Casa de Borbó]] al tron hispànic. La [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]] recull en l'article 3.1 que el castellà és la llengua oficial de tot l'Estat, i tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a emprar-la, si bé l'article 3.2 esmenta que les altres llengües espanyoles seran oficials en els seus respectius territoris segons llurs estatuts.<ref name=constitucio>{{ref-llibre|títol=Constitución Española|pàgines=1|any=1978|url=http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/79FF2885-8DFA-4348-8450-04610A9267F0/0/constitucion_ES.pdf|capítol=Título preliminar}}</ref> Avui, les llengües reconegudes com a cooficials són el [[català]] o [[valencià]], el [[gallec]] i el [[basc]], per bé que n'existeixen d'altres que no gaudeixen d'aquest rang, com l'[[aragonès]] o l'[[asturlleonès]],<ref>{{ref-llibre|títol=Gran Larousse Català vol. 4|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1991|isbn=84-297-3247-0|autor=AA. DD}}</ref> el [[portuguès]] d'[[Olivença]] o l'[[amazigh]] i l'[[àrab]] (que es parlen a [[Ceuta]] i [[Melilla]] des de finals del segle XIX). En canvi, l'[[occità]], en la seva [[Aranès|variant aranesa]], està reconegut com a llengua cooficial per part de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]].

 

== Origen del nom espanyol ==

L'adjectiu [[gentilici]] ''espanyol'' va començar a usar-se a [[Provença]] des del segle XII, en escrits (''espaignol'') al segle XIII, com va demostrar el filòleg medievalista suís [[Paul Aebischer]]:<ref>Paul Aebischer: Estudios de toponimia y lexicografía románicas. Barcelona. C.S.I.C. 1948.</ref><ref>Américo Castro: Sobre el nombre y el quién de los españoles. 1985. Pág. 29. ISBN 8472917665</ref> El terme espanyol «apareix en provençal primerament com a nom de persona, a la regió d'[[Ortès]]; després a [[Tolosa de Llenguadoc]], a [[Agen]]; més tard com a ètnic en una poesia de [[Raimbaut de Vaqueiras]].<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 32.</ref>