Lluís Vicent Aracil i Boned: diferència entre les revisions

A la dècada dels 80, crea l'extraacadèmic Seminari de Sociolingüística de Barcelona (1981-1987), i publica ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) i ''Dir la realitat'' ([[1983]]), que recullen una part important dels seus textos i assaigs, i que esdevindran clàssics de la sociolingüística catalana. En aquesta època, Aracil estableix un model dinàmic i diacrònic de [[conflicte lingüístic]], que contrasta amb el concepte estàtic de [[diglòssia]]. En aquest context, popularitza els termes de [[normalització lingüística]], [[substitució lingüística]], àmbits d'ús i [[llengua minoritzada|minorització]], que són assumits pels Grups de Defensa de la Llengua, i d'altres que no tindran tanta fortuna com els d'interposició i intrusió.

 

 

Reaparegué a l'escenari públic el 18 de gener de 2012 quan féu una conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] titulada "''De Hitler als mercats: intimidació i submissió en els segles XX i XXI''".<ref>{{Ref-web|url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/?searchtype=X&searcharg=De+Hitler+als+mercats&searchscope=23&sortdropdown=-&SORT=AZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=XMercats&SORT=A|títol=De Hitler als mercats: intimidació i submissió als segles XX i XXI|consulta=2017-03-11|format=àudio|llengua=|editor=Ateneu Barcelonès |data=18 de gener del 2012}}</ref>