Llengua aglutinant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:autoritat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Una '''llengua aglutinant''' és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de [[morfema|morfemes]]. El terme ''aglutinant'' (derivat del llatí ''agglutinare'' 'enganxar, adherir') el va introduir el filòsof i lingüista alemany [[Wilhelm von Humboldt]] l'any [[1836]], per tal de classificar les llengües des d'un punt de vista [[morfològic]]. Els altres grups que establí són el de [[llengua analítica|llengües analítiques]] i el de [[llengua flexiva|llengües flexives]].
Les llengües aglutinants són un tipus de [[llengua sintètica]] en què cada [[afix]] representa ''una'' unitat de significat (com ara diminutiu, pretèrit, plural,...). Cada un d'aquests morfemmes roman inalterat després de la seva unió. Les llengües aglutinants tenen generalment una categoria gramatical per afix mentre que els idiomes fusionals en tenen múltiples.
La distinció entre llengua aglutinant i [[llengua fusional]], de tota manera, no és sempre clara. Hom podria parlar d'un continu en el qual, entre ambdós extrems (aglutinació i fusió), hi ha llengües diverses que tendeixen a l'un o a l'altre.
Exemples de llengües aglutinants són les [[llengües uràliques]], les [[llengua altaica|llengües altaiques]], el [[basc]], el [[japonès]], el [[coreà]], les [[llengües dravídiques]], l'inuktitut o [[esquimal]], el [[suahili]], l'[[esperanto]] i algunes [[llengües mesoamericanes]] com ara el [[nàhuatl]], l'[[huasteca]] i el [[totonaca]]. També eren aglutinants, a l'[[Edat antiga]], llengües com el [[sumeri]] o l'[[Llengua elamita|elamita]].
Les llengües sintètiques no aglutinants són llenguatges fusionals; morfològicament, combinen els afixos, modificant-los dràsticament en el procés i unint diversos significats en un sol morfema. El terme aglutinant a vegades és incorrectament utilitzat com a sinònim de sintètic. Utilitzat d'aquesta manera, el terme abasta tant idiomes fusionals com idiomes flexibles. Les llengües aglutinants i fusionals són dos extrems d'un continu, amb diverses llengües amb característiques dels dos grups. Per exemple, el japonès generalment és aglutinant, però mostra la fusió a otōto (弟 germà menor), d'oto + hito (originalmente woto + pito), i en les seves conjugacions verbals no adherents. Un llenguatge sintètic pot utilitzar l'aglutinació morfològica combinada amb l'ús parcial de funcions fusionals, per exemple, en el seu sistema de casos (p. Ex., alemany, holandès i persa).
Les llengües aglutinants tendeixen a tenir una alta taxa d'afixos o morfemes per paraula, i ser molt regular, en particular amb molt pocs verbs irregulars. Per exemple, el japonès té molt pocs verbs irregulars, només dos són significativament irregulars, i només hi ha una desena d'altres amb només una irregularitat menor; Ganda només té un (o dos, depenent de com es defineix "irregular"); mentre que en els idiomes quechua, tots els verbs corrents són habituals. En turc, només hi ha un substantiu irregular (su, que significa aigua), no hi ha verbs irregulars que no siguin els verbs copulars, i dues partícules existencials. El coreà només té deu formes de conjugació irregulars. El georgiano és una excepció; és altament aglutinant (amb fins a vuit morfemes per paraula), però té un nombre significatiu de verbs irregulars amb diferents graus d'irregularitat.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||