Llengua aglutinant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Les llengües aglutinants són un tipus de [[llengua sintètica]] en què cada [[afix]] representa ''una'' unitat de significat (com ara diminutiu, pretèrit, plural,...). Cada un d'aquests morfemes roman inalterat després de la seva unió. Les llengües aglutinants tenen generalment una categoria gramatical per afix mentre que els idiomes fusionals en tenen múltiples. La distinció entre llengua aglutinant i [[llengua fusional]], de tota manera, no és sempre clara. Hom podria parlar d'un continu en el qual, entre ambdós extrems (aglutinació i fusió), hi ha llengües diverses que tendeixen a l'un o a l'altre. Les llengües sintètiques no aglutinants són llenguatges fusionals; morfològicament, combinen els afixos, modificant-los dràsticament en el procés i unint diversos significats en un sol morfema. Un [[Llengua sintètica|llenguatge sintètic]] pot utilitzar l'aglutinació morfològica combinada amb l'ús parcial de funcions fusionals, per exemple, en el seu sistema de casos (alemany, holandès i persa).
Les llengües aglutinants tendeixen a tenir una alta taxa d'[[Afix|afixos]] o [[Morfema|morfemes]] per paraula, i ser molt regulars, en particular amb molt pocs [[Verb irregular|verbs irregulars]]. Per exemple, el [[japonès]] té molt pocs verbs irregulars, només dos són significativament irregulars, i només hi ha una desena d'altres verbs amb irregularitats menors; El [[ganda]] només té un verb irregular (o dos, depenent de com es defineixi "irregular"); mentre que en els idiomes [[Quítxua|quechua]], tots els verbs corrents són regulars. En [[turc]], només hi ha un substantiu irregular (''su'', que significa ''aigua''), i no hi ha verbs irregulars que no siguin els [[verbs copulatius]],amb dues partícules existencials. El [[coreà]] només té deu formes de conjugació irregulars. El [[georgià]] és una excepció, ja que és altament aglutinant (amb fins a vuit morfemes per paraula), però té un nombre significatiu de verbs irregulars amb diferents graus d'irregularitat.<ref> BODMER, Frederick. Ed. by Lancelot Hogben. ''The Loom of Language.'' New York, W.W. Norton and Co., 1944, renewed 1972, pages 53, 190ff. {{ISBN|0-393-30034-X}}</ref>
Exemples de llengües aglutinants són les [[llengües uràliques]], les [[llengua altaica|llengües altaiques]], el [[basc]], el [[japonès]], el [[coreà]], les [[llengües dravídiques]], l'inuktitut o [[esquimal]], el [[suahili]], l'[[esperanto]] i algunes [[llengües mesoamericanes]] com ara el [[nàhuatl]], l'[[huasteca]] i el [[totonaca]]. També eren aglutinants, a l'[[Edat antiga]], llengües com el [[sumeri]] o l'[[Llengua elamita|elamita]].
Línia 25:
* [[Llengües caucàsiques del nord-est]] i [[Llengües caucàsiques del nord-oest]]
* [[Quítxua|Llengües quítxua]] i [[aimara]]
* [[Llengües siouan]], com el [[Lakota (llengua)|lakota]] i el [[yuchi]]
* algunes [[llengües mesoamericanes]] i llengües natives d'Amèrica del Nord incloent el [[nàhuatl]], el [[huastec]] i el [[Llengües salish|salish]]
* moltes [[llengües tibetobirmanes]]
Linha 33 ⟶ 31:
* [[Llengües turqueses]], és a dir, [[turc]], [[àzeri]], [[uzbek]], [[kazakh]], [[uigur]] , [[turkmen]], [[tàtar]], [[Kirguís|kirguiz]]], [[sakha]] ([[iakut]]), [[Baixkir|bashkir]], [[txuvaix]], [[Afxar (llengua)|afxar]]
== Referències ==
{{referències}}{{referències}}
{{Commonscat}}
| |||