Llengua aglutinant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
Les llengües aglutinants tendeixen a tenir una alta taxa d'[[Afix|afixos]] o [[Morfema|morfemes]] per paraula, i ser molt regulars, en particular amb molt pocs [[Verb irregular|verbs irregulars]]. Per exemple, el [[japonès]] té molt pocs verbs irregulars, només dos són significativament irregulars, i només hi ha una desena d'altres verbs amb irregularitats menors; El [[ganda]] només té un verb irregular (o dos, depenent de com es defineixi "irregular"); mentre que en els idiomes [[Quítxua|quechua]], tots els verbs corrents són regulars. En [[turc]], només hi ha un substantiu irregular (''su'', que significa ''aigua''), i no hi ha verbs irregulars que no siguin els [[verbs copulatius]],amb dues partícules existencials. El [[coreà]] només té deu formes de conjugació irregulars. El [[georgià]] és una excepció, ja que és altament aglutinant (amb fins a vuit morfemes per paraula), però té un nombre significatiu de verbs irregulars amb diferents graus d'irregularitat.<ref> BODMER, Frederick. Ed. by Lancelot Hogben. ''The Loom of Language.'' New York, W.W. Norton and Co., 1944, renewed 1972, pages 53, 190ff. {{ISBN|0-393-30034-X}}</ref>
Exemples de llengües aglutinants són les [[llengües uràliques]], les [[llengua altaica|llengües altaiques]], el [[basc]], el [[japonès]], el [[coreà]], les [[llengües dravídiques]], l'inuktitut o [[esquimal]], el [[suahili]], l'[[esperanto]] i algunes [[llengües mesoamericanes]] com ara el [[nàhuatl]], l'[[
== Exemples ==
| |||