Paràbola de les verges nècies i prudents: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
▲[[Fitxer:WLM14ES - Barcelona Romanico 882 05 de julio de 2011 - .jpg|thumb|Pintura mural de les verges nècies i prudents<br>{{mida|80%|[[Sant Quirze de Pedret]], segle XI-XII}}]]La '''paràbola de les verges nècies i prudents''' o '''de les deu verges''' és una història recollida a l'[[evangeli segons Mateu]] (Mt 25:1-13).<ref>{{citar Bíblia|Mateu|25|1|13}}</ref> A l'[[Edat Mitjana]] va ser una de les paràboles més difoses, com proven les diverses escultures i pintures que representen l'escena. Un exemple se'n troba a l'absoidiola sud de l'església de [[Sant Quirze de Pedret]] de [[Cercs]], ara conservat al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Orriols i Alsina|nom=Anna|editor=José María Pérez González|capítol=Les arts pictòriques del romànic català|títol=Enciclopèdia del Romànic a Catalunya|url=http://www.romanicodigital.com/documentos_web/documentos/Estudis%20i%20Bibliografia%20CAT.pdf|volum=Volum ''Barcelona''|data=2014|editorial=Museu Nacional d'Art de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=162|isbn=}}</ref>
==Argument==
Linha 6 ⟶ 5:
==Anàlisi==
[[Fitxer:WLM14ES - Barcelona Romanico 882 05 de julio de 2011 - .jpg|thumb|Pintura mural de les verges nècies i prudents<br>{{mida|80%|[[Sant Quirze de Pedret]], segle XI-XII}}|esquerra]]Usualment s'ha interpretat el conjunt de verges com els fidels o com l'església (seguint l'analogia núvia-església i nuvi-Déu ja apareguda al [[Càntic dels Càntics]]). El casament se sol interpretar com el [[judici final]] que precedeix la [[salvació]] (la segona vinguda de Crist o [[parusia]]). Les verges que estan preparades representen aquells que estan llestos per al moment i aquesta preparació és personal, per això no es pot compartir l'oli i no a causa d'un possible [[egoisme]] de les verges curoses.
La vinguda del nuvi, tot i que esperada, és a la mitjanit, amb un factor sorpresa, ja que no es pot predir amb exactitud la data de la parusia, cal estar llest sempre i esperar-la. El nombre deu, que simbolitza la perfecció o la totalitat, és una xifra comuna a les històries antigues.
| |||