Tetraclorur de carboni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Efectes mediambientals: Ampliació |
→Efectes mediambientals: Ampliació |
||
Línia 106:
<chem display="block">CH4 \; + \; 4 Cl2 \; -> \; CCl4 \; + \; 4 HCl</chem>
== Reaccions ==
S'han descrit<ref>{{Ref-web|url=http://www.chemicalbook.com/ChemicalProductProperty_EN_CB6177304.htm|títol=Carbon tetrachloride {{!}} 56-23-5|consulta=2017-09-20|llengua=en}}</ref>
==Usos==
Linha 115 ⟶ 118:
Fou el primer compost clorat en emprar-se com a netejador en sec. El 1948 el 33 % de la producció de <chem>CCl4</chem> als Estats Units es dedicava a aquest ús.<ref name=":0" />
També fou emprat com a netejador de metalls,
El 1910, ''The Pyrene Manufacturing Company'' de Delaware patentà un aparell extintor de foc a base de tetraclorur de carboni.<ref>{{US patent|1010870}}, filed April 5, 1910.</ref> El líquid s'evapora i extingeix les flames inhibint la reacció química en cadena del procés de [[combustió]]. Amb el temps es descobriren els problemes sanitaris de l'ús del tetraclorur de carboni i es va substituir en part pel [[tetracloroetilè]]. El fet que amb altes temperatures es produís [[fosgen]] va fer que fos perillós usar-lo com extintor.<ref name=":0" />
Com a [[solvent]] s'havia utilitzat en la recerca química sintètica i se segueix utilitzant en espectroscòpia infraroja i altres tipus d'[[espectroscòpia]]. Per la determinació de l'oli ha estat substituït
== Efectes mediambientals ==
El tetraclour de carboni alliberat a l'atmosfera puja fins a l'[[estratosfera]] on queda exposat a la [[Ultraviolat|radiació ultraviolada]] que romp els enllaços <chem>C-Cl</chem> donant lloc a [[Radical lliure|radicals lliures]] altament reactius que ataquen la molècula d'[[ozó]], <chem>O3</chem>, destruint-la. El fet de tenir quatre d'aquest enllaços, i que siguin fàcilment trencables,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alonso|nom=José Amestoy|títol=El Planeta Tierra en peligro: Calentamiento Global, Cambio Climático, Soluciones.|url=https://books.google.es/books?id=A6vXg35c8LIC&pg=PA81&dq=ozono+tetracloruro+de+carbono+capacidad&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiz2_zsnLLWAhWFLlAKHdIbB3AQ6AEILTAB#v=onepage&q=ozono%20tetracloruro%20de%20carbono%20capacidad&f=false|llengua=es|data=2013-01-30|editorial=Editorial Club Universitario|isbn=9788499483894}}</ref> fa que tengui un elevat potencial de reducció de l'ozó, xifrat en 0,
<chem display="block">CCl4 \; ->[h \nu] \; CCl3^{\bullet} \; + \; Cl^{\bullet}</chem>
Les emissions cap a l'atmosfera de <chem>CCl4</chem> el 1980 eren d'uns 145 Gg/any (145×10<sup>9</sup> [[Gram|g]]/any, 145 000 [[Tona (unitat)|tones]]/any) i amb la prohibició de la seva producció industrial s'anaren reduït progressivament i el 2010 només eren de 60 Gg/any. El 2014 la seva concentració mitjana a l'atmosfera era de 85 ppt (85 [[Nanogram|ng]]/kg), amb una disminució d'1,1 ppt/any.<ref>{{Ref-web|url=http://www.wmo.int/pages/prog/arep/gaw/ozone_2014/full_report_TOC.html|títol=Scientific Assessment of Ozone Depletion: 2014, Full Report|consulta=2017-09-20|nom=WMO.INT|cognom=Webteam|llengua=en}}</ref> En l'atmosfera presenta una [[vida mitjana]] de 44 anys, en els oceans de 81 anys i en el sol de 195 anys. Un estudi de la [[NASA]] del 2014 observà que el <chem>CCl4</chem> persistia en l'atmosfera en una concentració més elevada que les prediccions fetes pels experts que era d'una reducció anual del 4 %, mentre que l'observada només és de l'1 %. Aquest fet podria indicar que, malgrat la prohibició feta pel Protocol de Montreal, se segueixi produint o hi hagi alliberaments incontrolats.<ref name=":1" />
Per una altra banda el tetraclorur de carboni atmosfèric també és un gas d'[[Efecte d'hivernacle|efecte hivernacle]]. Malgrat la seva
==Referències==
| |||