Secret de la correspondència: diferència entre les revisions

Dins la [[Unió Europea]], el secret de la correspondència està garantit per la Directiva Europea 97/66 del 15 de desembre de 1997,<ref>{{ref-publicació|títol=Directiva 97/66/CE del Parlament Europeu|data=15 desembre 1997|pàgines=10|url=https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/union_europea/directivas/common/pdfs/B.5-cp--Directiva-97-66-CE-.pdf|publicació=Consell d'Europa|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>, que obliga els estats membres a garantir, per llei, la confidencialitat de les comunicacions i les telecomunicacions, que implica «prohibir a qualsevol persona que no en sigui l'usuari, sense el consentiment de l'afectat, escoltar, interceptar, emmagatzemar les comunicacions o sotmetre'ls a qualsevol altra forma d'intervenció o vigilància, excepte quan aquestes activitats estiguin legalment autoritzades».

En el cas espanyol, la constitució recull en el seu article 18.4 que «es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial».<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=La Constitución española de 1978.|editor=Congreso.es}}</ref>. El desenvolupament, les modificacions i les excepcions a aquest article es poden consultar en línia.<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=Sinopsis artículo 18|editor=Congreso de los Diputados|llengua=castellà}}</ref>.

Encara que aquest article només faci esment a les comunicacions postals, telegràfiques o telefòniques, a causa del caràcter obert de l'enunciat, s'ha d'entendre que comprèn altres tipus de comunicacions com puguin ser el correu electrònic, els xats o altres sempre que es facin per mitjà d'algun aparell tècnic. En cas que s'utilitzi la presència algun element aliè entre els qui realitzen el procés de comunicació que comporta l'aixecament del secret no es pot considerar una violació de l'article 18.3, sinó una vulneració del dret a la intimitat, tal com va establir la sentència 114/1984 del Tribunal Constitucional.<ref>{{ref-publicació|títol=Sentència 114/1984|publicació=BOE|data=21 desembre 1984|pàgines=6|exemplar=suplement n. 305|url=http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/sentencias/stc_114_1984.pdf|consulta=15 setembre 2017}}</ref>.

Els operadors postals han de garantir el secret de les comunicacions postals en la forma prevista en la Llei 43/200 del servei postal universal,<ref>{{ref-web|url=http://www.upu.int/en/resources/documentation-centre/about-documentation-centre.html|consulta=15 setembre 2017|títol=About documentation centre|editor=Universal Postal Union|llengua=anglès}}</ref>, dels drets dels usuaris i del mercat postal i en el seu reglament de desenvolupament. En l'àmbit penal, les garanties de la intervenció s'assenyalen en l'article 584 de la Llei d'enjudiciament criminal.<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1882-6036&tn=2|consulta=15 setembre 2017|títol=Real decreto de 14 de septiembre de 1882 por el que se aprueba la Ley de Enjuiciamiento Criminal.|editor=Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado@llengua=castellà}}</ref>.

A [[Alemanya]], el secret de la correspondència és un dret fonamental contingut dins l'article 10 de la [[Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya|constitució]].<ref>{{ref-publicació|títol=Ley Fundamental de la República Federal de Alemania|publicació=Deutscher Bundestag|data=Actualitzat l'octubre del 2010|pàgines=146|url=https://www.btg-bestellservice.de/pdf/80206000.pdf|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>. Això no obstant, es permet la intervenció postal en investigacions de caràcter criminal segons el codi de procediments criminals (article 94) no per la policia, o servidors públics de serveis postals, sinó només pel jutge de la causa en situacions excepcionals, incloent-hi la confiscació de material segellat.

Existeixen fortes sancions per a la violació del secret de correspondència en el codi penal alemany (article 202. Violació del secret de correspondència).<ref>{{ref-publicació|títol=Código Penal Aleman (traducció al castellà)|data=1998|pàgines=128|url=https://www.unifr.ch/ddp1/derechopenal/obrasjuridicas/oj_20080609_13.pdf|publicació=Universidad Externado de Colombia|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>.

Dins el Codi Penal d'[[Àustria]], l'article 118 prohibeix l'obertura no autoritzada i la retenció de correu.<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/details.jsp?id=9753|consulta=14 setembre 2017|títol=Código de Procedimiento Penal de 1975|editor=OMPI|llengua=castellà}}</ref>.