Central hidroelèctrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
illo berni a las 5 en los patos
hola
Línia 59:
El [[1911]] es van posar en marxa dues iniciatives empresarials d'una gran ambició i capacitat: el grup canadenc [[Barcelona Traction, Light and Power]], constituït a [[Toronto]] el setembre del [[1911]], i la societat [[Energía Eléctrica de Catalunya]], fundada el novembre del mateix any. L'objectiu d'aquestes empreses era idèntic. Van intentar desenvolupar a [[Catalunya]] el negoci elèctric a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics del [[Pirineu]]. El primer moviment de la [[Barcelona Traction]], una companyia liderada per l'enginyer nord-americà [[Frederick Stark Pearson]], va ser l'adquisició de la [[Societat de Tranvies de Barcelona]] i de la [[Compañia Barcelonesa de Electricidad]]. D'aquesta sòlida posició van iniciar un ambiciós programa d'obres hidràuliques als [[Prepirineus]]. Les potents centrals hidroelèctriques de [[Seròs]] (del grup [[Barcelona Traction]]) i de [[Cabdella]] (que pertany a l'[[Energia Elèctrica de Catalunya]]) van entrar en servei el [[1914]].
 
En canvi, el segon cicle d'expansió hidràulica va començar en la [[dècada de 1950]] i es va estendre fins al [[1970]]. Es diferencia de l'anterior en un aspecte important: el protagonisme del capital públic en inversions hidràuliques. En efecte, una societat dependent del [[Instituto Nacional de Industria]], l'[[Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana]] ([[ENHER]]) que va ser fundada l'any [[1946]], serà l'encarregadaencarregaa de substituir la paràlisis inversora del sector privat. A aquesta companyia se li deuen les més ambicioses construccions hidràuliques durant els anys cinquanta i setanta. El seu àmbit d'actuació se cenyirà, en primer terme a la conca del riu [[Noguera Ribagorçana]], sobre la que construirà grans preses de [[les Escales]] ([[1955]]) i [[Pantà de Canelles|Canelles]] ([[1960]]). En la [[dècada del 1960]] arribarà el torn de les obres més costoses i compromeses, situades en el curs inferior de l'[[Ebre]]. Es tracta d'enormes embassaments de [[embassament de Mequinensa|Mequinensa]] ([[1966]]) i [[Pantà de Riba-roja|Riba-roja]] ([[1969]]), als quals la seva capacitat d'emmagatzemament conjunt supera els 1.700 hectòmetres cúbics. Les centrals de [[embassament de Mequinensa|Mequinensa]] (312.000 [[kW]]) i [[Pantà de Riba-roja|Riba-roja]] (265.000 [[kW]]) van passar a ser les més potents de [[Catalunya]].
 
En el [[1951]] tots els béns van ser adjudicats a una nova societat: [[Fuerzas Elécticas de Cataluña]] ([[FECSA]]). Els projectes de [[FECSA]] es van centrar en la [[Vall d'Aran]] durant els [[dècada de 1950|anys 50]]. Allí van procedir a la construcció d'un conjunt de centrals de salt, amb una potència subministrada de 126.000 [[kW]]. Posteriorment, la mateixa companyia va iniciar l'aprofitament del [[riu Cardós]] ([[Pallars Sobirà]]) construint dos grans centrals a [[Llavorsí]] ([[1966]]) i [[Tavascan]] ([[1970]]). La mateixa comarca del [[Pallars Sobirà]] serà el principal focus d'activitat hidroelèctrica a [[Catalunya]], amb l'edificació d'un conjunt de centrals hidràuliques entre les quals destaquen les d'[[Central hidroelèctrica d'Espot|Espot]] ([[1953]]), [[central hidroelèctrica de Sant Maurici|Sant Maurici]] ([[1954]]), la [[Torrassa]] ([[1955]]) i [[Esterri d'Àneu|Esterri]] ([[1958]]).