Central hidroelèctrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
illo berni a las 5 en los patos |
hola |
||
Línia 59:
El [[1911]] es van posar en marxa dues iniciatives empresarials d'una gran ambició i capacitat: el grup canadenc [[Barcelona Traction, Light and Power]], constituït a [[Toronto]] el setembre del [[1911]], i la societat [[Energía Eléctrica de Catalunya]], fundada el novembre del mateix any. L'objectiu d'aquestes empreses era idèntic. Van intentar desenvolupar a [[Catalunya]] el negoci elèctric a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics del [[Pirineu]]. El primer moviment de la [[Barcelona Traction]], una companyia liderada per l'enginyer nord-americà [[Frederick Stark Pearson]], va ser l'adquisició de la [[Societat de Tranvies de Barcelona]] i de la [[Compañia Barcelonesa de Electricidad]]. D'aquesta sòlida posició van iniciar un ambiciós programa d'obres hidràuliques als [[Prepirineus]]. Les potents centrals hidroelèctriques de [[Seròs]] (del grup [[Barcelona Traction]]) i de [[Cabdella]] (que pertany a l'[[Energia Elèctrica de Catalunya]]) van entrar en servei el [[1914]].
En canvi, el segon cicle d'expansió hidràulica va començar en la [[dècada de 1950]] i es va estendre fins al [[1970]]. Es diferencia de l'anterior en un aspecte important: el protagonisme del capital públic en inversions hidràuliques. En efecte, una societat dependent del [[Instituto Nacional de Industria]], l'[[Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana]] ([[ENHER]]) que va ser fundada l'any [[1946]], serà l'
En el [[1951]] tots els béns van ser adjudicats a una nova societat: [[Fuerzas Elécticas de Cataluña]] ([[FECSA]]). Els projectes de [[FECSA]] es van centrar en la [[Vall d'Aran]] durant els [[dècada de 1950|anys 50]]. Allí van procedir a la construcció d'un conjunt de centrals de salt, amb una potència subministrada de 126.000 [[kW]]. Posteriorment, la mateixa companyia va iniciar l'aprofitament del [[riu Cardós]] ([[Pallars Sobirà]]) construint dos grans centrals a [[Llavorsí]] ([[1966]]) i [[Tavascan]] ([[1970]]). La mateixa comarca del [[Pallars Sobirà]] serà el principal focus d'activitat hidroelèctrica a [[Catalunya]], amb l'edificació d'un conjunt de centrals hidràuliques entre les quals destaquen les d'[[Central hidroelèctrica d'Espot|Espot]] ([[1953]]), [[central hidroelèctrica de Sant Maurici|Sant Maurici]] ([[1954]]), la [[Torrassa]] ([[1955]]) i [[Esterri d'Àneu|Esterri]] ([[1958]]).
| |||