Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Es va adherir al [[liberalisme]], la qual cosa li va valer alguns mesos de presó abans de la mort de Ferran VII. Havent-se desencadenat la [[Primera Guerra Carlista]], es va unir a la causa d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i va ser destinat a l'exèrcit del Nord, distingint-se en les accions de Durango, Altsasu i Zúñiga, per les quals va obtenir la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. El [[6 d'abril]] de [[1836]] va ser ascendit, rebent el seu primer comandament per valentia demostrada en combat. Va seguir sent ascendit, aconseguint el grau de tinent coronel després de la conquesta d'[[Urrieta]], en la qual es va distingir en gran manera. En la [[batalla de Belascoain]] va merèixer una segona creu de Sant Ferran i l'ascens a coronel. Va ser ascendit a [[mariscal de camp]] en [[1840]]. Va participar llavors en la campanyes d'Arroniz, en les quals va merèixer una tercera creu de Sant Ferran. Havent-se adherit al partit moderat, llavors va ser nomenat comandant general de les províncies de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] i [[Província de Conca|Conca]] en [[1841]].<ref>[http://www.xtec.cat/~jrovira6/bio/concha2.htm Manuel Gutiérrez de la Concha] a xtec.cat</ref>
[[Fitxer:Mausoleo del I Marqués del Duero (Madrid) 01.jpg|thumb|200px|left|Mausoleu del Marquès del Duero en el [[Panteó d'Homes Il·lustres
A l'octubre d'aquest any va participar, amb [[Diego de León y Navarrete]] i altres militars i polítics [[Partit Moderat|moderats]], en la temptativa fallida de derrocar la [[regència (política)|regència]] d'[[Baldomero Espartero|Espartero]], raó per la qual va haver d'exiliar-se a [[Florència]]. En l'estiu de [[1843]] va contribuir activament a la caiguda del regent Baldomero Espartero, provocada per [[Ramón María Narváez|Narváez]], la qual cosa li va valer la promoció a tinent general. Va ser llavors nomenat inspector general d'Infanteria pels moderats llavors en el poder, i després capità general de [[Castella la Vella]].
Línia 14:
En [[1847]] va rebre ordre d'encapçalar una expedició a Portugal per ajudar a mantenir el govern de la reina [[Maria II de Portugal]], seguint les directrius de la [[Quàdruple Aliança]]. Després d'haver vençut el [[30 de juny]] de [[1847]] a les forces [[setembristes]] manades pel general [[Francisco Xavier da Silva Pereira]], primer comte das Antas, va aconseguir restablir per la força l'autoritat de la sobirana portuguesa a la ciutat de Porto. Per aquest fet va rebre distincions honorífiques tant a Portugal com a Espanya, destacant el marquesat del Duero, amb [[Grandesa d'Espanya]] de primera classe.
Va ser nomenat capità general de [[Catalunya]], posant fi en [[1849]] a la revolta dels ''matiners'' en l'àmbit de la [[Segona Guerra
Malgrat ser ja sexagenari, a petició del general [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]] va tornar a l'activitat militar i política en [[1872]], convertint-se en un dels més ferms partidaris de [[Alfons XII d'Espanya]]. La seva gran capacitat i prestigi militar van fer que fos considerat el millor estrateg del [[segle XIX]] espanyol, la qual cosa va portar al fet que el govern de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] en [[1874]] li lliurés el comandament del Tercer Cos de l'Exèrcit del Nord, una unitat crucial per a la defensa del règim. En els tres mesos durant els quals va estar al comandament del front carlista del Nord va aconseguir victòries de gran ressonància i significat, amb especial relleu en l'[[setge de Bilbao (1874)|alliberament de Bilbao]], al maig.
En els preliminars de l'atac a [[Estella]], la capital simbòlica dels carlistes, una bala li va travessar el pit durant la [[Batalla d'Abárzuza|batalla de Monte Muro]], prop del poble d'[[Abárzuza]], a la tarda del 27 de juny de 1874.<ref>[http://www.casinodemadrid.es/sp/revista/Revista46/PDF/042-043%20Marques%20del%20Duero.pdf Manuel Gutiérrez de la Concha, Marqués del Duero] d'Andrés Aleu, publicat pel Casino de Madrid</ref>
Va ser l'autor d'un ''Proyecto de táctica de las Tres Armas'', obra considerada de gran vàlua tècnica el seu temps i que ha estat reeditada recentment pel Ministeri de Defensa.
== Referències ==
{{referències}}
{{ORDENA:Gutierrez Concha Irigoyen, Manuel}}
[[Categoria:Militars espanyols]]
[[Categoria:Argentins]]
| |||