Oda a la Pàtria: diferència entre les revisions

És també un cant d'enyorament perquè sembla una última maniobra per recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb l'''Apologia de la llengua'' de [[Josep Pau Ballot i Torres]] i també amb la frase de [[Manuel Milà i Fontanals]] en el primer discurs dels [[Jocs Florals]]: ''Fem-li un refugi, a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la''.

 

 

El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència del català, i ho fa amb el propòsit que la grandesa s'encomani a l'amo i, alhora, a la llengua de la pàtria, que és també la del patró.