Vers el [[1000 aC]] fouva ser colonitzada pels [[fenici]]s. El seu nom antic fou ''Melita''. Dels fenicis va passar als [[cartago|cartaginesos]] vers el {{segle|VII|-|s}} i fins a la conquesta [[imperi romà|romana]], que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.
[[Belisari]], el general [[imperi bizantí|bizantí]], va ancorar a ls'illahi enva elaturar seufent camí cap a l'Àfrica. AlEl [[segle IX]] hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i fouva ser ocupada vers el 869 pels [[àrab]]s;{{efn|La data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi}} els bizantins van atacar l'illa el 870 i unaun flotaestol de socorsd'ajuda va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el [[29 d'agost]] del [[870]]. EsHi vanva produirhaver algunes represàlies contra la població grega i el bisbe fouva ser arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era demolidaenderrocada i els seus materials utilitzats enper a la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir en elal llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers. Els àrabs van deixar diverses tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.
El [[1090]] fouva ser ocupada pels [[normand]]s i hi fouva ser restablert el [[cristianisme]]. Els àrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als [[Hohenstaufen]] ([[1194]]) que va expulsar a la població àrab el 1249. Després va passar als [[Comtat d'Anjou|angevins]] ([[1268]]), i a la [[Corona d'Aragó]] el [[1283]] formantcom a part del [[comtat de Malta]].
L'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] la va cedir el 1530 a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], que havia estat expulsada de Rodes pels turcs;. fouHi l'escenarivan dehaver dos intents [[Imperi Otomà|otomans]] de conquesta, un [[Setge de Gozo|primer el 1551]], enquan elvan qualconquerir acabarenl'illa conquerint la veïnade [[Gozo]], i un segon [[Setge de Malta (1565)|setge el 1565]], sense que la poguessin conquerir; el darrer i fracassat intent fouva ser el 1614;. vaVa quedar en endavant ena mans hospitalàries fins a la conquesta [[Regne de França|francesa]] de [[Napoleó Bonaparte]] del [[6 de juny]] de [[1798]], i la posterior conquesta [[Regne de la Gran Bretanya|britànica]] el [[5 de setembre]] de [[1800]].
