Fèlix Torres i Amat de Palou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 79:
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, germà d'[[Ignasi Torres i Amat de Palou]] als dotze anys es va traslladar al [[Col·legi de San Ildefonso]] d'[[Alcalá de Henares]] amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar [[hebreu]], [[llengua grega|grec]] i [[llengua àrab|àrab]], i després [[llengua francesa|francès]] i [[llengua italiana|italià]]. Va passar després a [[Tarragona]], on es trobava el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]], i allí va estudiar [[filosofia]] i [[teologia]], que va completar a ''San Isidro'' de Madrid; es va doctorar a [[universitat de Cervera|Cervera]] en [[1794]].
Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. [[Canonge]] de la [[Col·legiata de San Ildefonso]] el [[5 de maig]] de [[1806]], en [[1807]] [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII]] li encomanaren el projecte de traduir la [[Bíblia]] a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en [[1817]] és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El [[1816]] ingressà a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], on participà en la
Durant el [[Trienni Liberal]] fou membre de la [[junta de govern]] de [[Barcelona]] en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). [[Roma]] s'oposà al seu nomenament de [[bisbe de Barcelona]]. En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat [[bisbat d'Astorga|bisbe d'Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps [[prelat]] domèstic.
Línia 85:
La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{ref-llibre|cognom= Pladevall |nom= Antoni |títol= Història de l'Església a Catalunya| editorial= Claret |lloc= Barcelona |data= 2007|isbn= 84-9846-002-5 }}</ref>
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843,
És enterrat al [[Cementiri del Poblenou]], al peristil de l'absis de la capella, al Departament II, vora el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]].
| |||