Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Té com a temàtica principal la [[ciutat]] i la [[cultura urbana]] i com a objectiu vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Per fer-ho, organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. És, també, un espai obert a creadors, entitats, i programadors independents amb els quals s'han anat creant vincles al llarg dels anys. Depèn d'un [[consorci]] públic creat conjuntament el 1988 entre l'[[Ajuntament de Barcelona|Ajuntament]] i la [[Diputació de Barcelona|Diputació]].
==
[[File:CCCB BCN.JPG|thumb|left|Casa de la Caritat]]▼
{{AP|Casa de la Caritat de Barcelona}}
El CCCB està situat en un indret de llarga història: una església del segle XII que es convertí en el convent de monges de Montalegre al segle XIII i més tard en seminari conciliar dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]], al segle XVI. Al segle XVIII s’hi van instal·lar una [[Caserna|caserna militar]] i un correccional. Finalment, l’any [[1802]] el rei [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] hi va autoritzar la creació d’un establiment benèfic, l’hospici de la Casa de Caritat, per a l’acolliment de la població més desafavorida. Amb el temps, la Casa de Caritat es va autofinançar i va obtenir ingressos de fonts molt diverses: organitzant rifes, balls de màscares i corrides de toros, i també fabricant productes de primera necessitat, com ara galetes, agulles, pisa, fideus, cotó, espardenyes, roba, etc. Una de les activitats més rendibles va ser la concessió municipal del servei funerari, el [[1838]], i especialment la creació d’una de les impremtes més importants de la ciutat. Aquest sistema d’autofinançament es va poder aplicar impartint l’ensenyament d’oficis especialitzats (fusteria, ferreria, impressió, pastisseria, sabateria, etc.) dins la mateixa Casa. L’any 1868, l’establiment passà a dependre de la [[Diputació provincial de Barcelona (1833-1931)|Diputació Provincial de Barcelona]], gràcies a la llei de beneficència pública de 1853; en canvi, durant el breu període de la [[Generalitat republicana|Generalitat republicana (1932-1936)]], la Casa de Caritat va dependre exclusivament del govern català; llavors s’hi van aplicar millores significatives, especialment en el tracte als asilats i en la laïcització del personal docent. La Casa de Caritat va deixar de funcionar l’any 1957, quan es va inaugurar la nova seu del barri de la Vall d’Hebron ([[Recinte Mundet|Llars Mundet]]). El recinte de l’antiga Casa de Caritat comprenia un entramat d’edificis bastits en èpoques diferents, que havia arribat a allotjar més de dues mil persones. <ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/sobre-nosaltres/que-fem|títol=Què fem {{!}} CCCB|consulta=2017-10-11}}</ref>
Als anys 90 els arquitectes [[Helio Piñón]] i [[Albert Viaplana]] van reformar i adaptar l'edifici per tal que acollís el CCCB. La reforma va merèixer els [[Foment de les Arts i el Disseny|premis FAD d'Arquitectura]] i [[Premi Ciutat de Barcelona|Ciutat de Barcelona]] d'Arquitectura l'any [[1993]]. El seu projecte pretenia facilitar la circulació dels visitants i va substituir l'ala nord, que tanca l'antic edifici en forma d'U per un cos prismàtic de 30 metres d'alçada que conforma una espectacular façana vidrada que en la seva part més alta s'inclina sobre el pati a manera de gran [[ràfec]]. Aquest element ha esdevingut, amb el seu joc de reflexos, un mirall del paisatge i un mirador sobre la ciutat, i al mateix temps funciona com a zona de trànsit (vestíbuls, ascensors, escales). L'edifici actual consta de tres ales, envoltant el ''Pati de les dones'' en forma d'U, i té cinc pisos d'alçada. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati conserven la decoració d'esgrafiats i aplicacions de [[majòlica]] realitzades entre els anys 1926-1929. Pel que fa als elements constructius característics de l'obra original, també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra. Actualment el CCCB ocupa l’estructura original de tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un gran pati central, el Pati de les Dones, i l’edifici de l’antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l’actual plaça de Joan Coromines. El Centre ocupa una àrea total de 15.000 m² dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions. Compta a més amb un auditori, llibreria, diverses aules i sales amb aplicacions polivalents.
[[Fitxer:Teatre Cececebe.jpg|thumb|El Teatre del CCCB|esquerra]]▼
El Teatre CCCB, inaugurat el [[16 de març]] de [[2011]], és un espai polivalent per albergar activitats del CCCB. Disposa dues sales: la Sala Teatre, amb capacitat per a 500 persones i la Sala Raval, amb capacitat per a 170.<ref name="Arateatre">{{ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/CCCB-teatre_0_444556360.html |títol=El CCCB estrena teatre amb la mirada posada en una nova programació d'arts escèniques |consulta=24 març 2011 |editor=[[Diari Ara]] |data=15-03-2011}}</ref> El Teatre CCCB neix de la reforma de l'antic teatre de [[Casa de la Caritat de Barcelona|Casa de Caritat]], obra de l'arquitecte [[Josep Goday i Casals]] el 1912 i ubicat al número 21 del carrer Valldonzella.
L'Espai està connectat amb la resta del CCCB a través d'un passadís subterrani. L'adequació d'aquest espai, de 3.164m m², comptà amb un pressupost inicial de 8 milions d'euros, aportats tres quarts dels quals per la [[Diputació de Barcelona]] i la resta per l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="Arateatre" /> El projecte de remodelació va ser obra de l'estudi dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. L'edifici és considerat com a ''Béns immobles catalogats d'Interès Local'' (BCIL) amb una protecció ''B'' del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.
<center>
<gallery>
</gallery>
</center>
== Història ==
| |||