Batalla de Pueblo Viejo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
coneguda com a |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 60:
L'11 d'agost Santa Anna va arribar a [[Tuxpan]], a l'endemà es va dirigir amb les seves tropes cap a Pueblo Viejo. El dia 15, el brigadier Barradas, emulant [[Hernán Cortés]], va ordenar a l'almirall Laborde salpar amb tota la flota que es trobava ancorada en la costa amb rumb a Cuba, la seva intenció era eliminar qualsevol temptació de deserció per part de les seves tropes.{{sfn|González Pedreros| 2005|p=503}} L'almirall, comprenent la gravetat d'aquesta decisió, va sol·licitar que s'estengués l'ordre per escrit. Encara que Aviraneta i un coronel van tractar de dissuadir al brigadier, la flota va abandonar les costes mexicanes.{{sfn|Muro|1892|pp=499-500}} El dia 16, 1800 espanyols sota el comandament de Barradas es van dirigir a Altamira a la| recerca de queviures, durant la seva marxa van ser hostilitzats de forma esporàdica pel capità mexicà Domingo Ugartechea, qui va aprofitar les arbredes per exercir aquesta tàctica de desaparèixer amb ajut de la seva cavalleria. El general Manuel Mier y Terán amb un contingent de 200 homes i dues peces d'artilleria va recolzar l'operació. Felipe del Garza va evacuar Altamira i es va retirar cap als estuaris al ranxo del Chocoy. En arribar Barradas a la plaça d'Altamira només va trobar desolació, ja que no hi havia ni gent ni queviures.{{sfn|González Pedreros| 2005|p=504}}
El 20 d'agost, Santa Anna va pretendre soprendre als 600 espanyols emplaçats a Tampico. Partint des d'El Humo va embarcar als seus homes en piragües per creuar sigil·losament el riu, però a un milicià cívic se li va anar un tret propiciant així un tiroteig entre les pròpies tropes mexicanes.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=505-506}} Sense més remei Santa Anna va ordenar l'avançament franc en tres columnes cap a Tampico, el combat es va prolongar fins les 14:00 h de l'endemà. El coronel Salomón va enarborar la bandera blanca per negociar la rendició. Durant la treva parlamentària, els 1800 homes que comandava Barradas van arribar al lloc del combat. Santa Anna es va trobar en una situació delicada,{{sfn|Muro|1892|pp=506-507}} les seves tropes havien estat envoltades per una força superior, malgrat tot, Barradas amb punt d'honor va respectar la treva i va accedir a l'entrevista. Les forces van acordar regressar a l'estat original del combat, els espanyols es van mantenir a Tampico i els mexicans van tornar a Pueblo Viejo.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=507-508}}
[[Fitxer:Manuel de Mier y Terán.jpg|thumb|General Manuel Mier y Terán, segon cap de l'Exèrcit d'Operacions.]]
Del Garza i Mier i Terán es van reunir amb Santa Anna en el [[riu Pánuco]], sumant així una tropa de 1500 homes. El general en cap va ordenar distribuir la seva força a Altamira, El Humo i Las Piedras, va designar a Mier i Terán com segon cap de l'Exèrcit d'Operacions i va enviar a Del Garza a la [[Ciutat de Mèxic]]. Mentrestant els espanyols van construir un fortí en la ribera esquerra del riu, la qual seria defensada per 400 homes dirigits pel coronel Luis Vázquez qui a més a més comptava amb quatre peces d'artilleria prèviament capturades. El 25 d'agost, Barradas va enviar una carta a Santa Anna per proposar una reunió a El Humo, a la qual assistiria [[Eugenio de Aviraneta|Aviraneta]].{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=510-511}} La seva resposta va ser negativa, va argumentar que havia rebut ordres recents en les quals el govern li va prescriure només parlamentar en cas de [[capitulació]], així i tot es va oferir a transmetre al president la petició. Aquesta situació donaria un compàs d'espera per donar temps a l'arribada de la Divisió de San Luis Potosí. A l'endemà, Santa Anna va enviar còpies de les cartes al secretari de Guerra i al president, però va recomanar no fer cas a la petició i va sol·licitar recursos.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=512-513}}
El 29 d'agost, el president Vicente Guerrero va girar ordres per formar un exèrcit de Reserva, el qual estaria sota el comandament del vicepresident [[Anastasio Bustamante]] i [[José Joaquín de Herrera]], aquesta força militar estaria a [[Xalapa]], [[Còrdova (Veracruz)|Còrdova]] i [[Orizaba]] llesta per desplaçar-se en cas necessari. Així mateix es va organitzar la Divisió del Sud sota el comandament del general [[Isidoro Montes de Oca]] i es va insistir als estats organitzar les seves milicies cíviques per estar preparats davant de qualsevol eventualitat.{{sfn|González Pedreros| 2005|p=515}}
Finalment, el 7 de setembre, va arribar la Divisió de San Luis Potosí a Altamira per sumar una força de 5000 efectius. La plaça va quedar defensada pel general Zenón Fernández amb els cívics de [[Tamaulipas]] i amb la major part de les forces que havien arribat. Mier y Terán va avançar amb mil homes i tres peces d'artilleria, la seva força estava conformada pel 11è d'Infanteria sota el comandament del coronel Paredes i Arrillaga, la Companyia de Caçadors del 1r batalló de San Luis sota el comandament del capità José Maria Esparza, la 2a. Companyia de Granaders de Cívics de San Luis comandada pels tinents J. Larumbe i Rafael Manrique de Lara, la 2a. Companyia de Preferència de San Luis sota el comandament del coronel José Márquez i la 2a. Companyia de Tampaulipas.{{sfn|Muro|1892|pp= 504-505}} Les tropes mexicanes es van posicionar a la hisenda Doña Cecilia i van instal·lar en la llacuna del Carpintero un campament militar, tallant la comunicació de les forces espanyoles.{{sfn|González Pedreros| 2005|p=518}} {{sfn|Muro|1892|p= 510}}
El 8 de setembre, Santa Anna va enviar un missatge a Barradas sol·licitant la rendició incondicional donant un [[ultimàtum]] de 48 hores. En resposta, Barradas va demanar pas franc per evacuar el país, però Santa Anna no va acceptar la petició argumentat haver rebut ordres específiques de rendició incondicional o lluita a mort.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=519-521}} A l'endemà, Barradas va negar la rendició incondicional i amb una tropa afeblida per la [[febre groga]] es va disposar al combat, el qual iniciaria en acabar l'armistici pactat.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=522-523}} De forma inesperada, un [[cicló tropical]] va penetrar en l'àrea al vespre, amb la pluja incessant, el riu Pánuco, es va desbordar negant les fortificacions de tots dos bàndols.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=525-528}} El dia 10 va fer-se de dia encara plovent, els cívics mexicans havien desertat per la tempesta, a les 16:00 h Santa Anna va ordenar l'atac amb una columna de 1000 homes dirigida pel tinent coronel Pedro Lemus, les condicions sobre terreny fangós i relliscós van ser molt difícils, la lluita es va prolongar fins l'endemà sense aconseguir prendre el fortí. A les 15:00 h de l'11 de setembre el coronel José Miguel Salomón i el tinent coronel Fulgencio Salas van admetre la rendició, la qual va ser ratificada pel brigadier Barradas.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=529-530}}
El saldo del combat va reportar 127 morts i 191 ferits mexicans, entre ells el tinent coronel Acosta, els tinents Tamariz, Mendoza, Moreno y Quintero, Alva y Valdés, el sotstinent Agüeros i el paisà Pablo Arellano. Les tropes espanyoles van reportar 104 morts i 66 ferits.{{sfn|Muro|1892|p= 511}}
== Capitulació ==
[[Fitxer:Plano de la batalla de Barradas.JPG|thumb|Pla de la batalla de Tampico realitzat pel coronel José Ignacio Iberri.]] El dia 11 de setembre, es van reunir a la caserna de Pueblo Viejo de Tampico per part de l'Exèrcit d'Operacions els coronels Pedro Landero, José Ignacio Iberri i José Antonio Mejía; i per part de la Divisió d'Avantguarda el coronel José Miguel Salomón i el tinent coronel Fulgencio Salas per redactar la capitulació, la qual contenia 10 articles, i va ser signada a la [[Casa Fuerte de Castilla]]:{{sfn|Muro|1892|pp= 511-514}}
:1r Les tropes que ocupaven la barra i el fortí lliurarien les seves armes a la divisió mexicana, permetent als oficials espanyols conservar les seves espases.
:2n Les tropes que ocupaven Tampico lliurarien armes, banderes i caixes de guerra, d'igual forma els oficials conservarien les seves espases.
:3r L'exèrcit mexicà respectaria la vida i propietat privada de la tropa espanyola.
:4t La Divisió espanyola es traslladaria a [[Ciudad Victoria]] per esperar el seu embarcament a L'Havana.
:5è Partirien dos oficials espanyols a L'Havana per sol·licitar el transport.
:6è La manutenció i transports seria a càrrec del general espanyol.
:7è Malalts i ferits serien tractats a l'hospital de l'exèrcit mexicà però assistits per metges espanyols.
:8è Transportació de bagatges i queviures serien a càrrec de la Divisió espanyola.
: 9è El tinent coronel en cap de la Plana Major de la Divisió espanyola seria l'encarregat de fer complir la capitulació a la seva tropa.
:10è L'exèrcit mexicà nomenaria un cap i un oficial d'Estat Major per facilitar provisions i aquarterament a la Divisió espanyola.<br />
Addicionalment, tots els oficials i tropes espanyoles es van comprometre a no tornar a prendre les armes en contra de la República mexicana. El document va ser ratificat per Isidro Barradas i Antonio López de Santa Anna.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=544-545}} El 13 de setembre, el brigadier Barradas es va embarcar rumb a Nova Orleans amb l'objectiu d'aconseguir transports i queviures per a la seva tropa, a l'endemà Santa Anna va escriure un informe detallat per enviar-lo al president.{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=532-533}} El 15 de setembre de 1829, davant la incertesa del resultat de la invasió espanyola, el president Vicente Guerrero va publicar el Decret d'Abolició de l'Esclavitud a Mèxic, el qual va reiterar un dels ideals de la insurrecció durant la guerra d'independència. El dia 20, trobant-se en el teatre de la Ciutat de Mèxic, Vicente Guerrero va rebre l'informe de la victòria de l'exèrcit mexicà, el públic atent a la llotja presidencial va irrompre en aplaudiments i visques a la república. La notícia de la victòria es va publicar en el ''Butlletí Oficial'' a l'endemà. Després d'alguns dies de demostracions d'alegria, es va celebrar un ofici solemne a la [[Basílica de Santa Maria de Guadalupe]].{{sfn|González Pedreros| 2005|pp=534-536}}
== Reaccions i conseqüències ==
Per a finals de 1829, el govern de [[Ferran VII d'Espanya]] va planejar una nova i més gran expedició. [[Lucas Alamán]], aleshores ministre de Relacions, va començar a recaptar fons per a la defensa. Tanmateix l'enderrocament del rei [[Casa de Borbó|Borbó]] [[Carles X de França]] i l'ascens de [[Lluís Felip I de França]], al juliol i agost de 1830, va afectar el règim absolutista espanyol. Per aquest motiu els nous plans van ser ajornats indefinidament.{{sfn|Méndez|1992|pp= 77-78}}
== Referències ==
{{referències}}
| |||