Alfons Roig Izquierdo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 5:
El [[1920]] va iniciar estudis eclesiàstics a [[Astorga]] (Lleó) i es va ser ordenat sacerdot el [[1926]]. Va tornar a la diòcesi de [[València]], on va exercir a les parròquies de [[Pinet (València)|Pinet]] i a la de [[Sant Joan de Ribera]] a la ciutat de València on era rector titular l'any [[1936]].<ref>Juan Carlos Colomer Rubio, Rafael Valls Montés, ''Les dretes valencianes durant la Guerra Civil i la capitalitat republicana a València (1936-1939)'', pp. 162-173, València: Ajuntament de València, 2016. ISBN 978-84-9089-047-9</ref>
 
El [[1939]] va ser nomenat professor de "Cultura cristiana i Litúrgia" a l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] (València), on va tenir com alumnes als més coneguts artistes valencians contemporanis, [[Eusebio Sempere Juan|Eusebio Sempere]], [[Juan Genovés]], [[Hernández Mompó]], [[Andreu Alfaro]], [[Manuel Valdés Blasco]],<ref name=>{{Ref-llibre |cognom=Zabala |nom=Fernanda |títol=La Valencia de los años 60 |url=|llengua=castellà|editorial=Ajuntament de València |data=1999 |pàgines=195|isbn=84-95171-13-9}}</ref> [[Juan de Ribera Berenguer]]... Va estudiar Arqueologia Cristiana a [[Roma]] des del [[1946]] fins a [[1948]], any en què torna a València i és nomenat professor d'Arqueologia Cristiana. Història de l'Art i Estètica al [[Seminari Metropolità de València|Seminari Metropolità de València]] a [[Montcada (Horta Nord)]]. Mostrava també una preocupació per la poesia contemporània: [[Emilio Prados]], [[Vicente Aleixandre]], [[Antonio Machado]], [[Miguel Hernández]].
 
El [[1953]] i el [[1955]] va viatjar a [[París]], on va eixamplar els seus estudis d'art i on va conèixer als més famosos artistes i estudiosos del seu temps, molts dels quals li serien presentats per madame Kandinski, esposa del pintor, amb la qual el va unir una especial amistat. També va mantenir relació amb alguns membres de la [[generació del 27]], com ara amb [[María Zambrano Alarcón|María Zambrano]].<ref>[http://www.saoedicions.com/alfons-roig-generacio-exili Alfons Roig i la generació en l’exili], Rosa Mascarell Dauder. Revista [[Saó]] nº 424 (març 2017), dedicat a ''Les dones en la música valenciana''</ref> Tingué relació amb la revista l{{'}}''Art Sacré'' i el [[1956]] fou becat pel [[govern francès]] per tal d'estudiar l'arquitectura religiosa moderna a França. Així tingué la possibilitat de viatjar i estudiar per diversos països d'Europa, entre ells [[França]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]]. Va exercit de crític d'art a la [[revista Saó]].{{sfn|Martínez Sanchis|2013|p=497}}
Línia 16:
Un any abans de morir el 1986, va ser novament condecorat pel govern francès com a [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Oficial de les Palmes Acadèmiques]].
 
El [[2017]] es realitza al [[Museu_Valencià_de_la_Il·lustració_i_de_la_Modernitat|MUVIM]] de València una exposició<ref>{{ref-notícia|títol=El MuVIM saca a la luz cartas inéditas y escritos privados de Alfons Roig|publicació=[[Las Provincias]]|url=http://www.lasprovincias.es/culturas/muvim-alfons-roig-20170928171349-nt.html|consulta=28 de setembre de 2017|data=28 de setembre de 2017}}</ref> amb el títol 'Alfons Roig i la [[Generació_del_27|generació del 27]]' amb documentació personal custodiada a la [[Museu_Valencià_de_la_Il·lustració_i_de_la_Modernitat#Biblioteca|biblioteca]] del propi museu.<ref>{{ref-notícia|títol=Los ocho del 27: la generación en el exilio que conectó Alfons Roig|publicació=[[ValenciaPlaza|Valencia Plaza]]|url=http://valenciaplaza.com/los-ocho-del-27-la-generacion-en-el-exilio-que-conecto-alfons-roig|consulta=29 de setembre de 2017|data=29 de setembre de 2017}}</ref>
 
== Obres ==