Casa Milà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Aportar informació sobre la primera restauració i premis rebuts. corregir "exposició Quadrat d'Or es va inaugurar al restaurat pis noble" , no estava encara restaurat . LA referència citada no diu que el principal estès restaurada el 1990.
Cap resum de modificació
Línia 76:
Les contínues discrepàncies varen fer que Gaudí portés els Milà als tribunals per una discussió d'honoraris. El plet el va guanyar Gaudí, el 1916, donant les 105.000 pessetes que va guanyar a la beneficència per deixar clar que «l'importaven més els principis que els diners». Els Milà varen haver d'hipotecar la Pedrera per poder pagar.<ref name="huertas" />
 
Després de la mort de l'arquitecte el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat Gaudí. A la vegada, al març del 1927 Josep Bayó presenta a Roser Segimon la reforma del pis principal. Les feines encarregades consistien a enderrocar 532,50 m<sup>2</sup> de cels rasos i fer obra nova dissenyada pel decorador Modest Castañé i Lloret, a l'[[estil Lluís XVI]]. Les estances afectades van ser: la sala de festes, el hall i el vestíbul –amb els corresponents altells–, el despatx i el saló, la sala menjador, el dormitori i el corredor; alhora, també es va treure el parquet i les persianes i es van substituir 20 portes i finestres.El cost total de l’obra va ser de 19.481,25 ptes.: 4.458,85 ptes. dels enderrocs i 15.022,35 ptes. de l’obra nova.<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/12/21/pagina-49/34201797/pdf.html?search=bassegoda|títol=Joan Bassegoda i Nonell, El derribo de la Pedrera. 2001|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/el-cel-ras-desaparegut|títol=El cel ras desaparegut (La Pedrera Inèdita)|consulta=14 d'octubre de 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
Quan La Pedrera va ser adquirida per la Caixa de Catalunya, els elements amagats van tornar a veure la llum després de la restauració feta el 1990.{{Sfn|Permanyer|any=1996|pp=150-156}}
Línia 99:
El [[19 de febrer]] de [[1987]] varen començar les obres més urgents, com la restauració i neteja de la façana. L'encàrrec va ser dut a terme pels arquitectes [[Josep Emili Hernández-Cros]] i [[Rafael Vila]]. L’any 1989 van redactar un Pla Director per a la restauració i rehabilitació de la casa Milà en el qual es proposava un extens programa d'intervencions, adequacions i usos en el conjunt de l'edifici: planta principal com a sala d'exposicions, planta soterrani com Auditori i Sala polivalent, planta golfes com a Centre interpretació permanent sobre la vida i obra de Gaudí, planta terrat com a plaça pública, visita de l'edifici i contemplació de la ciutat, i de planta entresòl a quarta, ambdues incloses, com habitatges i locals de negoci. Aquest Pla Director va merèixer l'aprovació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Unitat de Protecció del Patrimoni Monumental i Històric de l'ajuntament de Barcelona. La restauració i adequació a nous usos, es va completar al juny de 1996 en un lliurament simbòlic el 27 de juny amb un espectacle organitzat per la companyia teatral «Els Comediants». <ref name="giralt" />
 
Prèviament, l'any 1990, dins del marc de l'[[Olimpíada Cultural]], al pis noble dels Milà es va poder veure l'exposició el [[Quadrat d'or]] dedicada a l'arquitectura modernista del centre de l'eixample barceloní.<ref name=huertas/>
 
Acabades les obres de restauració, aquestes havan rebutrebre diversos premis, com ara el Premi ACCA de la Crítica d'Art 1996, de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, dedicat a les millors iniciatives culturals i artístiques, atorgat al «Espai Gaudí» per representar la culminació del procés de restauració i dignificació de la Pedrera, sent les golfes un dels testimonis més fefaents dels innovadors plantejaments estructurals d'Antoni Gaudí. La Generalitat de Catalunya, al seu torn, va concedir el Premi Nacional de Cultura 1997<ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Nacionals_de_Cultura|títol=Premi Nacional de Cultura|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>, dins del seu apartat de Patrimoni Cultural, als arquitectes Francisco Javier Asarta <ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Xavier_Asarta_i_Ferraz|títol=Francesc Xavier Asarta|consulta=Octubre 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref>i Robert Brufau<ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Brufau_i_Niub%C3%B3|títol=Robert Brufau|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> i a la historiadora Raquel Lacuesta<ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Raquel-Ruth_Lacuesta_Contreras|títol=Raquel Lacuesta|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> per la restauració de la planta golfes i el terrat, reconeixent l'encert de la finalitat que s'ha donat a aquests espais.
 
=== Ús actual ===