Pavelló de la Dona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3:
DE CHICAGO, 1893|apellidos=MARTÍNEZ MORENO|nombre=Juan M.|fecha=|publicación=Revista Universidad de Sevilla|fechaacceso=17 de octubre de 2017|doi=|pmid=}}</ref>
 
El Pavelló es va situar a la vora de l'Estany Nord. Va ser l'únic pavelló de l'Exposició el projecte del qual es va adjudicar per concurs, que va guanyar l'arquitecta Sofia G. Hayden, de l'[[Massachusetts Institute of Technology|Institut de Tecnologia de Massachusetts]]; i a més, el menor pressupost.<ref name=":0" />
 
El pavelló estava dividit en diferents espais utilitzats per exposar el treball de les dones en diversos països (aportat per aquests a través d'un comitè organitzador que es va crear a [[Chicago]] i que va delegar als països que volien participar -que al seu torn van crear comitè nacionals per a això-, la presentació del material que mostraria el treball de les dones als seus respectius països); els àmbits que abastava aquest treball anaven des de la moda fins a la medicina, mostrava els assoliments de la dona en les arts i les ciències i estaven exposats en est edifici dissenyat, per dins i per fora, per dones.<ref name=":1" />
 
A [[Espanya]], per exemple, va ser la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena]] qui va crear la Junta de Senyores i va nomenar vicepresidenta a la comtessa de Superunda, Isabel María Cristina Queipo de Pla i Gayoso dels Cobos (1836-1899), casada amb José Ignacio Mans de Velasco i Chaves (1828-1895), V comte Superunda. El càrrec de secretària va recaure en Carmen Avial, casada amb Manuel de Eguilior i Llaguno (Netes 1842-Madrid 1930) diputat del partit liberal per Santander durant vint anys, governador del Banc d'Espanya (1897-1899 i 1916), ministre d'Hisenda (1890) i d'Instrucció Pública i Belles arts (1905) durant la Restauració, a més d'ocupar altres alts càrrecs en l'Administració de l'Estat i en les Corts. Com a vocals estaven entre unes altres la duquessa de Bailén, la duquessa de Tarifa o les escriptores [[Emilia Pardo Bazán]] i [[Faustina Sáez de Melgar]].<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=http://canales.eldiariomontanes.es/patrimonio/repor/rep238.htm|títol=El legado del conde( 27 de Febrero de 2004 )|consulta=2017-10-17}}</ref>
 
== Referències ==