Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies: diferència entre les revisions

Smith es va enfrontar amb una creixent oposició entre els seus antics partidaris de [[Nauvoo]], i "''va ser sorprès per les desercions de seguidors lleials.''"<ref>Bushman (2005), 527.</ref> Entre els dissidents hi havia William Law, segon conseller de Smith a la Primera Presidència i era molt respectat entre els mormons de la comunitat.<ref>Ostlings, 14. Law havia ocupat el lloc de Hyrum Smith a la Primera Presidència com a segon conseller. Brodie va dir que Law és un dels "més capaços i valents" homes de Smith. Brodie, 368. Law havia estat un dels pocs sants a arribar a Nauvoo amb el capital, i ell i el seu germà Wilson, havien comprat una quantitat considerable de terres i sòl per construir. Brodie assenyala que Law vi del Canadà, era "un home ric" i havia fomentat "més que ningú la necessitat urgent d’industrialitzar la ciutat." Brodie, 368.</ref> Malgrat que va estar en desacord amb Smith per qüestions de caràcter econòmic<ref>''Law paid his workers in cash, but Smith "operated on [[scrip]], credit, and tithed labor." Law was also convinced that Smith was misappropriating money donated by church members to complete the Nauvoo House hotel in order to buy land and sell it to converts at a profit''. Ostlings, 14; Brodie, 368.</ref>, la diferència més significativa entre tots dos va ser l'oposició de Law a la [[poligàmia]]. Law i alguns altres van donarfer testimonisdeclaracions a Carthage, la seu del comtat, aen Carthage, elsles quals van donar lloc a tres acusacions contraacusaven Smith, unad'haver depracticat les quals l'acusava dela poligàmia. Poques setmanes abans de la seva mort, Smith va parlar davant d'una gran multitud i va negar haver tingut més d'una dona.

A diferència d'anteriors dissidents, LleiLaw tenia prou diners per comprar una impremta i publicar un diari anomenat ''Nauvoo Expositor''. En la seva única edició, publicada el [[7 de juny]] de [[1844]], figuren les declaracions jurades que acrediten que els signants havien sentit a Smith llegir una revelació que donava a cada home el privilegi de casar-se amb deu verges. El document també atacava l'intent de "''cristianitzar el món pels règims polítics''" i va denunciar "''les falses doctrines''", com la doctrina [[politeisme|politeista]], quela qual, segons el rotatiu, Smith havia revelat recentment en un discurs del seu [[Rei Follett]]. El diari també es va negar a "''reconèixer qualsevol home com a rei o legislador a l'església.''"<ref>{{ref-web |url= http://www.solomonspalding.com/docs/exposit1.htm |títol=Edició de 7/6/1844 | consulta= |obra= | editor=Nauvoo Expositor |data= |llengua=anglès }}</ref><ref name="autogenerated8">{{Harvnb|Marquardt|2005}}</ref><ref>{{Harvnb|Marquardt|1999}}, p. 312</ref>

Smith va declarar que l'Expositor era una "''molèstia''". El 10 de juny, el consell de la ciutat de Nauvoo va aprovar una ordenança, i Smith, com a alcalde, va ordenar a la policia federal perque destruirdestruís el diari.<ref>Bushman, 540</ref><ref name="autogenerated8">{{Harvnb|Marquardt|2005}};{{Harvnb|Marquardt|1999}}, 312; name="Clark">J.&nbsp;L. Clark writes that Hyrum's statement "appeared in the [[Nauvoo Neighbor|Nauvoo ''Neighbor'']] of June 19, 1844, but was omitted from the History of the Church" ({{Harvnb|Clark|1968}}); name="La Rue">{{Harvnb|La Rue|1919}}; name="historyOfLDS-council">{{Harvnb|LDS Church|1912}}. The council met on June 8 and June 10 to discuss the matter; {{ref-web|títol=The Destruction of the "Nauvoo Expositor"—Proceedings of the Nauvoo City Council and Mayor | url= http://byustudies2.byu.edu/hc/6/22.html}}</ref> La premsa, el tipus, i els diaris van ser arrossegats al carrer i cremats. Smith sostenia que la destrucció de la impremta reduïa la possibilitat de contra-atacarcontraatacar els colons mormons de Nauvoo, però va ser un error fatal.

Quan la noticienoticia de la destrucció de l'''Expositor'' per Smith, va arribar a oïdesoïda de [[Thomas C. Sharp]], el ''[[Warsaw Signal]]'' va publicar una crida histèrica a l'acció. A Nauvoo, els Mormonsmormons temientenien por de les represàlies dels no mormons. Després, Smith, tement per la seva vida, va declarar la llei marcial el 18 de juny. El Governador d'[[Illinois]], Thomas Ford, tractant desesperadament d'evitar la guerra civil, va mobilitzar a la milícia de l'estat.<ref>Ostlings, 16.</ref> El governador va prometre a Smith protecció, en cas que fos jutjat a Carthage per la destrucció del diari. Smith va ordenar desarmar la Legió, però després va fugir a través del [[Mississipí]] a [[Iowa]]. Emma va advertir a Joseph que els residents de Nauvoo creien que havia deixat la causa per covardia, irao queper la qual van començar a temientémer represàlies per part de màfies locals. Smith va tornar a Illinois, el 23 de juny, es va lliurar a les autoritats i va ser portat a Carthage pera fi de ser jutjat.<ref>Ostlings, 17; Bushman, 546. Vuit líders mormons van acompanyar Smith a Carthage: Hyrum Smith, [[John Taylor (1808-1887)|John Taylor]], [[Willard Richards]], [[John P. Greene]], Stephen Markham, [[Dan Jones (Mormon)|Dan Jones]], John S. Fullmer, Dr. Southwick, and Lorenzo D. Wasson. Tots els associats de Smith van deixar la presó, tret del seu germà brother Hyrum, Richards i Taylor.</ref>

Smith i tres presoners mormons van ser empresonats a la presó de Carthage, en un quart pis sense reixes. Tots dos, Hyrum i Joseph Smith, tenien pistoles que havien estat introduïdes de contraban pels seus amics. El 27 de juny de [[1844]], un grup armat d'homes amb cares pintades de negre vanva irrompre a la presó. Hyrum va rebre un tret a la cara i el van matar.<ref>Bushman, 550: "''Hyrum was the first to fall. A ball through the door struck him on the left side of the nose, throwing him to the floor.''"</ref> Smith va disparar la seva pistola sis vegades, ferinti ava ferir tres homes,. però laLa multitud, però, va seguir disparant trets a Smith i elsals altres mormons.<ref>Brodie, 393: "''Joseph now discharged all six barrels down the passageway. Three of them missed fire, but the other three found marks.''"</ref><ref>Bushman, 550. ''Richards was unharmed. Taylor was shot several times, but survived. (One of the bullets glanced off his pocket watch.)''</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Taylor |nom=John |títol=Witness to the Martyrdom |pàgines=91, 114–115}};{{ref-llibre |cognom=Leanord |nom=Glen |títol=A Place of Peace, a People of Promise |anyarxiu=2002 | editorial=Deseret Book |lloc=Salt Lake City, Utah |isbn= |pàgines= |citació=Taylor, close behind the Prophet, had been using Markham's ‘rascal-beater’ to knock against the muskets and bayonets thrusting into the room.}}</ref> Smith, quan es disposava a saltar per la finestra del segon pis, va ser colpejat per una bola, causant que caiguésva perprovocar la seva caiguda a través de la finestra. A terra, i encara viu, quatre homes van disparar-li les seves armes i el van matar.<ref>Brodie, 393-94. Bushman has a slightly different scenario, "A ball from the doorway struck his hip, and a shot from the outside entered his chest. Another hit under the heart and a fourth his collarbone. He fell outward crying, "''O Lord my God!''" Landing on his left side, he struggled to sit up against the curb of a well and died within seconds."</ref>