Advaita Vedanta: diferència entre les revisions

L'escola Advaita Vedanta ha estat anomenada històricament amb diversos noms, com ara Advaita-vada, Abheda-darshana, Dvaita-vada-pratisedha (negació de les distincions duals), i Kevala-Dvaita.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=King|nom=Richard|títol=Early Advaita Vedānta and Buddhism: The Mahāyāna Context of the Gauḍapādīya-kārikā|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=SUNY Press|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Segons el professor d'estudis budistes i asiàtics Richard King el terme Advaita és mencionat per primera vegada en un context vedantic de forma clara a la prosa del Mandukya Upanishad.<ref name=":3" /> En canvi, segons el professor de filosofia especialitzada en estudis sànscrits i vèdics Frits Staal la paraula Advaita és de l'època védica inventada pel savi [[Yajnavalkya]] (segle VIII o VII aC).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ben-Ami Scharfstein|nom=|títol=A comparative history of world philosophy: from the Upanishads to Kant, Albany|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=State University of New York Press|lloc=|pàgines=9-11|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Upanis̥ads|url=https://www.worldcat.org/oclc/40355651|data=1998, ©1996|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=9780192835765}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Frits.|nom=Staal,|títol=Discovering the Vedas : origins, mantras, rituals, insights|url=https://www.worldcat.org/oclc/244833956|data=2008|editorial=Penguin Books|lloc=New Delhi|isbn=9780143099864}}</ref>

 

L’Advaita Vedanta és una corrent del Vedanta, l’últim de les sis escoles clàssiques hindús (dàrxana). Com gairebé totes aquestes filosofies, té un cos integrat d'interpretacions textuals i pràctiques religioses pels quatre objectius principals de la vida segons l'hinduisme: la virtut ([[dharma]]), la prosperitat material ([[artha]]), el desig ([[Kama (concepte)|kama]]) i el quart i últim objectiu és el mokxa, la llibertat o alliberament espiritual dels cicles de renaixement ([[samsara]]).<ref name=":5">{{Ref-llibre|cognom=Śankarācārya.|títol=A thousand teachings : the Upadeśasāhasrī of Śankara|url=https://www.worldcat.org/oclc/44956748|data=1992|editorial=State University of New York Press|lloc=Albany, N.Y.|isbn=0791409449}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=1933-|nom=Klostermaier, Klaus K.,|títol=Hinduism : a beginner's guide|url=https://www.worldcat.org/oclc/165411670|data=2008|editorial=Oneworld|lloc=Oxford|isbn=9781851685387}}</ref> Tradicionalment l’Advaita Vedanta es centra en l'estudi dels [[sruti]], especialment els Upanishads principals, juntament amb els Brahma Sutras i el Bhagavad Gita.<ref>{{Ref-llibre|cognom=V.|nom=Isaeva, N.|títol=Shankara and Indian philosophy|url=https://www.worldcat.org/oclc/24953669|data=1993|editorial=State University of New York Press|lloc=Albany, NY|isbn=0791412822}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Dalal|nom=Neil|article=Contemplative Practice and Textual Agency in Advaita Vedānta|publicació=Method &amp; Theory in the Study of Religion|url=http://booksandjournals.brillonline.com/content/journals/10.1163/157006809x416788|volum=21|exemplar=1|data=2009-03-01|pàgines=15–27|doi=10.1163/157006809x416788|issn=1570-0682}}</ref>

 

 

L’Advaita estableix els seus fonaments dels principals Upanishads principals (sruti), Brahma Sutras, Bhagavad Gita i molts altres textos hindús.<ref name=":1" /> La raó s'utilitza per a recolzar la revelació, el sruti (l'última font de la veritat). La raó aclareix la veritat i elimina les objeccions, però l’Advaita creu que la lògica pura no pot portar cap a veritats filosòfiques, només ho fan cap a experiències i idees meditatives. El Sruti, creu que és una col·lecció d'experiències i reflexions meditatives sobre el coneixement alliberador. La literatura Advaita també proporciona una crítica als sistemes oposats, inclosa l'escola dualista de l'hinduisme, així com les filosofies no hindús com el budisme.

 

[[Categoria:Filosofia índia]]