|
Període assirià mitjà
Poc després del 1350 aC, el regne de [[Mitanni]] era tributari dels hittites i d'Assíria, i quan [[Shattuara I]] (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assíria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill [[Wasashatta]], es va revoltar al cap de pocs anys i la capital fou ocupada i la família del rei portada a Assíria; un fill o nebot, [[Shattuara II]], fou posat al tron vers el 1280 aC, però també es va revoltar quan ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari). Després del 1275 aC i vers el 1270 aC, Mitanni fou annexionat i convertit en la província assiriana d'Hanigalbat. D'altra banda, Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilònia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat en el seu lloc, però Ashuruballit I va agafar un exèrcit assirià i es va presentar a Babilònia vers el 1345 aC per venjar el seu gendre i va instal·lar al tron Kurigalzu II, germà de Karakhardash, i per un temps Assíria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els següents reis cassites. Abans del 1300 aC, els assirians ja estaven combatent grups nòmades: els ''[[turukku]]'' i els ''[[kadmukhi]]'' a l'est i els ''[[akhlamu]]'', ''[[suteus]]'' i ''[[isauru]]'' a l'oest. Amb Salmanassar I, la capital se'n va establir a [[Kalah]] i el país va continuar l'expansió al nord-oest, en territori disputat pels hittites, i arribà fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar) va deposar Kadashman-Buriash de Babilònia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotàmia portant el vell títol de "rei de [[Sumer]] i Accàdia", però Babilònia s'hi va revoltar i els assirians foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC).
Amb l'enfonsament de l'[[Imperi Hitita|Imperi hitita]] davant els ''[[mushki]]'' (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilònia i Assíria es van disputar la regió. Al darrer quart del segle, Ashurreshishi I va derrotar els babilonis ([[Nabucodonosor I]]) a la zona del nord de Síria. El seu fill Teglatfalassar I va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar [[Karkemish]], va derrotar frigis i neohittites, va avançar cap a la Mediterrània i dominà [[Fenícia]]. També va voler dominar Sumer (Babilònia) i va assolir el títol de "rei de Sumer i Accàdia", però el país era en mans de la dinastia del País de la Mar i després de dinasties afavorides per [[Regne d'Elam|Elam]] o directament elamita.
Durant tot aquest període, el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'[[Ashur]], el déu oficial de l'estat, càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ''ilku''). Durant aquest període, es va compilar les lleis assirianes.
== Reis del període assirià mitjà ==
* [[Eriba-Adad I]] vers 1380-1355 aC
* [[Ashuruballit I]] vers 1355-1317 aC
* [[Enlilnirari]] vers 1317-1307 aC
* [[Arikdenili]] vers 1307-1295 aC
* [[Adadnirari I]] vers 1295-1275 aC
* [[Salmanassar I]] vers 1275-1235 aC
* [[Tukultininurta I]] vers 1235-1196 aC
* [[Ashurnadinapli]] 1196-1193 aC
* [[Ashurnirari III]] 1193-1187 aC
* [[Enlilkudurriusur]] 1187-1182 aC
* [[Ninurtaapal-Ekur]] 1182-1179 aC
* [[Ashurdan I]] 1179-1133 aC
* [[Ninurtatukulti-Ashur]] 1133 aC
* [[Mutakkilnusku]] 1133 aC
* [[Ashurreshishi I]] 1133-1115 aC
* [[Teglatfalassar I]] 1115-1076 aC
* [[Asharidapal-Ekur]] 1076-1074 aC
* [[Ashurbelkala]] 1074-1056 aC
* [[Eriba-Adad II]] 1056-1054 aC
* [[Shamshi-Adad IV]] 1054-1050 aC
* [[Assurnasirpal I]] 1050-1031 aC
* [[Salmanassar II]] 1031-1019 aC
* [[Ashurnirari IV]] 1019-1013 aC
* [[Ashurrabi II]] 1013-972 aC
* [[Ashurreshishi II]] 972-967 aC
* [[Teglatfalassar II]] 967-935 aC
* [[Ashurdan II]] 935-912 aC
=== Període neoassiri ===
[[Fitxer:Map of Assyria.png|thumb|350px|Extensió de l'Imperi assirià.]]
Després de Teglatfalassar I, va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació en va arribar a partir del 912 aC, quan Adadnirari II va pujar al tron i va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat, però que de fet s'havien perdut; el límit occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis, tot i que va avançar una mica al sud. La submissió de la regió d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal, l'expansió fou important vers el nord, cap a [[Nairi]] i la zona del [[llac Úrmia]], i cap a l'oest en els principats arameus entre el Khabur i l'[[Eufrates]], i avançà després per la Mediterrània, fins a Fenícia. El rei va traslladar la capital a [[Kalhu]] ([[Nimrud]]). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedició anyal, va ocupar Babilònia temporalment i la va reduir a condició d'estat vassall, va lluitar contra [[Urartu]] i contra els estats de Síria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC, i el 841 aC va atacar [[Damasc]], que va conquerir; després va sotmetre a tribut [[Israel]], [[Tir]] i [[Sidó (Líban)|Sidó]]. Els darrers anys, el seu fill gran va ser derrotat i Assur, [[Arbela]] i altres ciutats li van donar suport; encara que un altre fill, Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir el pare al tron, Assíria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys següents, l'augment del poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent [[Semíramis]]) van aturar l'expansionisme assirià. Adadnirari III (vers 811–782 aC, però amb Semíramis de regent fins al 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC, i imposà de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent-hi [[Samaria]] i [[Edom]], va avançar contra els [[medes]] i arribà potser fins a la rodalia de la [[mar Càspia]].
El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonassar]] (Nabu-Nassir 747-734 aC), que va actuar independentment, quan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron, va agafar el nom de Teglatfalassar III, i reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar Urartu i els medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, i va sotmetre Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[filisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar-se el títol reial de Babilònia i deposà Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminà els vassalls dubtosos i els substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II
el ''tartan'' (comandant en cap de l'exèrcit), que va ocupar Samària, va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assíria; també va atacar Jerusalem al regne de Judà; va fer la guerra a Elam, aliat de [[Mardukaplaiddina]], que s'havia independitzat de Babilònia, i per uns anys Babilònia va romandre independent; el 717 aC, va conquerir Karkemish, va penetrar a l'altiplà iranià i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC, va poder ocupar Babilònia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon va construir una nova capital anomenada ''[[Dur Sharrukin]]'' (ciutat de Sargon) prop de [[Nínive]], amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.
Sargon fou assassinat durant la lluita contra els [[cimmeris]] i el va succeir el seu fill Sennàquerib, que va traslladar la capital a Nínive, on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb [[Egipte]]) i Sennàquerib va anar a Jerusalem, però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentrestrant, el 703 aC, Babilònia s'havia revoltat; poc després, Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i se'n va fer rei, però fou atacat per Sennàquerib, va morir i el tron de Babilònia fou lliurat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i, llavors, va donar el tron al seu fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC, va fer una campanya contra Elam, que va assolar; els elamites van atacar Babilònia i van capturar Assurnadinsumi, se'l van emportar a Elam i col·locaren en el tron Nergalusezib, però els assirians van tornar-hi l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat ''Musezib-Marduk'', ajudat pels elamites; però, al cap de quatre anys (689 aC), els assirians van tornar, el van ocupar, van destruir la ciutat i en deportaren els habitants. El 681 aC va morir, segurament assassinat (segons la [[Bíblia]]) pels seus fills [[Adramalec]] i [[Sharazar]], que van fugir a Urartu. La seva mort fou interpretada com un càstig dels déus per la destrucció de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon), que havia estat virrei de Babilònia uns 7 anys, va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar també [[cimmeris]] i [[medes]]; cap a l'oest, va envair Fenícia, on alguna de les ciutats s'havia aliat a Egipte (Sidó fou saquejada el 677 aC) i va capturar el rei rebel de Judà, Manasès, a qui va fer presoner; el 673 aC, va atacar Egipte sense èxit, però el 671 ho va aconseguir i va conquerir el país; el faraó [[Taharqa]] (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assirians es van fer amos del país. Quan va fer una nova campanya contra Egipte va morir, el 669 aC.
El seu successor, [[Assurbanipal]], va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC, va instal·lar [[Psamètic I]] com a faraó vassall: [[Giges]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i, com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i, finalment, es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib ocupava Babilònia, on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin; però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de ''Kandalanu;'' però se sap que aquest encara vivia el 627 aC, mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general [[Nabopolasar]], d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei ([[23 de novembre]] del [[626 aC]]). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar la població assíria esgotada: les províncies no podien pagar el que calia i no hi havia prou gent per a l'exèrcit; els [[medes]] i [[escites]], d'altra banda, eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal, els reis següents no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els [[medes]] i [[babilonis]]. El 615 aC, [[Nabopolasar]] va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur, la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors, van intervenir-hi els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-613 aC. Quan Nabopolasar va arribar-hi, la ciutat ja havia estat conquerida, però es va signar un tractat d'aliança amb el rei [[Ciaxares de Mèdia]], reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, [[Nabucodonosor II]], es va casar amb la princesa meda Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC), que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat un efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom ''Ashuruballit'', es va establir a [[Harran]] i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després.
=== Reis del període neoassirià ===
* [[Adadnirari II]] 912-891 aC
* [[Tukultininurta II]] 891-884 aC
* [[Assurnasirpal II]] 884-859 aC
* [[Salmanassar III]] 859-824 aC
* [[Shamshi-Adad V]] 822-811 aC
* [[Adadnirari III]] 811-783 aC
** [[Semíramis|Sammuramat]], regent, 811-805 aC
* [[Salmanassar IV]] 783-773 aC
* [[Ashurdan III]] 773-755 aC
* [[Ashurnirari V]] 755-745 aC
* [[Teglatfalassar III]] 745-727 aC
* [[Salmanassar V]] 727-722 aC
* [[Sargon II]] 722-705 aC
* [[Senaquerib]] 705-681 aC
* [[Assarhaddon]] 681-669 aC
* [[Assurbanipal]] 669-631 o 627 aC
* [[Ashuretililani]] vers 631 o 630-627 o 626 aC
* [[Sinshumulishir]] 626 aC
* [[Sinsharishkun]] vers 626-612 aC
* [[Ashuruballit II]] ver 612-609 aC (a Harran)
==Províncies (fins al 800)==
* [[Assur]]
* [[Ninuwa]] (Nínive)
*Kilizi
*Kalhu
*Halahhu (Khalahhu)
*Apku
* [[Arbail]] (Arbela)
*Sibaniba
*Simu
*Talmusa
*Habruri
* [[Arrapkha]] (Kirkuk)
*Deru
*Lahiru
*Lubda
*Katmuhi/Shahupa
*Raqmatu
* [[Nasibina]] (Nisibis)
* [[Guzana]]/[[Khanigalbat]]
* [[Tushan]] ([[Nairi]])
* [[Shinabu]]
*Birati
* [[Til Barsip]] (Tarbusibi)
*Meturna
*Rasapa
*Nemed-Issar
*Arzuina
*Kipsuna
* [[Isana]]
* [[Harran]]
*Haurina (Khaurina)
*Mazamua/Lullumu ([[Zamua]]/[[Lullubi]])
*Balata
*Khalzu
* [[Khindanu]]
* [[Laqi]]
* [[Shuhi]] (Suhu)
*Dur-Issar
== Llengua ==
| 