Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies: diferència entre les revisions

Les oracions públiques són adreḉadesadreçades al Pare Celestial en el nom de Jesucrist. A fi de mostrar l'acord amb l'oració, els testimonis o els discursos, es pronuncia ''[[amen]]''«amén» com a cloenda. Els membres de parla anglesa, com a mostra de familiaritat i respecte, són benvinguts a utilitzar "the", "thou", "thy" i "thine" (tu), quan es dirigeixens'adrecen a Déu com una forma de familiaritat i respecte. Els membres que parlen altres idiomes utilitzartambé elpoden familiarutilitzar respecteexpressions a una sintaxi similar a l'oraciófamiliars. La majoria de les oracions són improvisades i es potpoden fer de genolls, dempeus o assegut o d'altresasseguts. Inclinar el cap i doblarplegar els seus braços durant la pregària també és comú i fomentar.

La [[litúrgia]] té lloc en els edificis religiosos cridatsanomenats "«cases de reunió"», "«capelles"» o "«esglésies"». ElsEl serveisservei deldels diumengediumenges, amb una durada total de tres hores, es divideixendivideix en tres segments, marcats per dues pauses de deu minuts. Cada sessió duraté una durada de unsvora 50 minuts i en la seva major part té lloc en el següent ordre:

* En la primera hora (o l'horala últimadarrera hora, en funció desegons la congregació), els homes (de 18 anys) i els joves (de 12 a 18 anys) es troben en classes segons la seva edat i les oficines del sacerdoci, mentre que les dones i les dones joves es reuneixens'apleguen en les reunions de la [[Societat de Socors]]. (per a les dones majors de 18 anys) i dones joves (per a les dones dejoves (entre 12 ai 18 anys). A més, hi ha reunions de dues hores d'educació primària (de 0 a 12 anys), onen les quals els nens són dividits d'acord aamb l'edat.

* LEn l'Escola Dominical, on els fidels aprendreaprenen les històries i els principis religiosos que figuren en els textos sagrats ([[Bíblia]], [[Llibre de Mormó|El Llibre de Mormó]], [[Doctrina i Convenis]]Aliances i la [[Perla de Gran Preu|La Perla de Gran Preu]]). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'aquests quatre llibres.

* La reunió sacramental és el centre de la litúrgia dominical, ique es compon principalment de les cançons ("''Sacred Hymns"'' en anglès), d'una oració al començament i d'una altra ala finalla fi de la reunió. iTambé hi ha el ritual de l'[[Eucaristia]], coneguda pels mormons com "a «sagrament"», amba elpartir del qual es recorda el sacrifici expiatori de [[Jesucrist]]. Només l'oració de la benedicció del pa i l'aigua (en comptes dedel vi) tenen una fórmula fixa que ha de ser respectada paraulaamb pertots paraulaels ets i els uts. Després de la distribució del sagrament a la congregació del sagrament, es donenfan duesdos o tres discursos (prop, de vora deu minuts cadascun), sobre diferents temes de l'[[Evangeli]],. Aquests discursos són portats a terme pels fidels o elspels líders del sacerdoci, a excepció del primer diumenge del mes, cridatanomenat "«el diumenge de testimoniatge i dejuni"». En aquesta ocasió, els discursos se substituïxensubstitueixen per breubreus "«testimoniatges"» dels fidels.

Dues vegades a l'any, el primer cap de setmana dels mesos d'abril i d'octubre, l'Esglésiaarreu en tot eldel món l'Església es reuneix en la Conferència General. Des del Centre de Conferències ende Tremp Square a [[Salt Lake City]], [[Utah]], el President de l'Església i de totes les Autoritats Generals de l'Església, es posen enfrontdavant dels fidels per a parlar sobre l'evangeli de [[Jesucrist]]. La conferència és transmesa per televisió via satèl·lit en les capelles mormonsmormones.

A més del ritual dels diumenges, obert a totes les persones, hi ha altres ritus que se celebren en el temple, accessible noméstan sols als membres que han demostrat una bona fidelitat als principis i preceptes de l'Evangeli. Les "«Ordenances del Temple"» tétenen un caràcter simbòlic i es realitzen perquè el creient individual comprengui els significats més profunds. Les ordres en si i la seva pròpiamateixa explicació, són considerades sagratssagrades, i, per tant, confidencials. El seu paper fonamental és entendre el ministeri del Senyor Jesucrist i de forjar, a través d'ordenances, més aliances amb Déu. AltraUna altra funció és fer que els llaços familiars durin per a tota l'eternitat pelamb el ritual del tancament el matrimoni, o "el «matrimoni etern"», oficiat per un representant designat pel president del sacerdoci de l'Església. AltreUn altre ritu practicat pels Sants dels Darrers Dies és el baptisme pels morts i altres ordenances de la salvació,. Aquests serveis es duen a terme en favor dels familiars que van morir sense tenir l'oportunitat de rebre les sevesordenances propisrestaurades per l'Església. Els avantpassats morts, a partir dels baptismes efectuats pels seus descendents mormons, podran acceptar o refusar els serveis que facin en el seu nom.

En el pensament escatològic dels mormons, els esperits dels morts no deixen d'existir, sinó que viuen en el món delde "l'«esperit", i». totsTots els éssers humans tenen la capacitat d'escoltar i, acceptar, o no,rebutjar tant l'Evangeli icom les ordenances que [[Jesús]] va celebrar d'acord amb Ll'ordreOrdre del sacerdociSacerdoci divinament revelada als Sants dels Darrers Dies,. i aquestaAquesta possibilitat s'oferixofereix en la seva vida mortal, o en l'altra vida. Atès que, segonsSegons el credo dels Sants dels Darrers Dies, per a celebrar les ordenances de salvació com el [[baptisme]], és necessari que el receptor tingui un cos, lde manera que l'esperit potpodrà rebre les comandes realitzades al seua favor seu per la vida de les persones que se sotmeten a les ordenances en el seu lloc. Aquesta creença ha dut a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Sants per a crear, a [[Salt Lake City]], la major col·lecció de noms de persones que vivien en el món, a fi de batejar i celebrar les ordenances d'uns altres, d'acord amb el ritu dels Sants dels Darrers Dies. En moltes capelles mormons hi ha Centres genealògics en els quals poden consultar tots aquells que estan interessats en la investigació genealògica. De fet, els mormons són encoratjats per líders de l'Església a fer la investigació genealògica de la seva família, a reconstruir el seu arbre genealògic, almenys fins a la quarta generació, a saber, la dels seus besavis.