Viquipèdia

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 1:
{{millorar traducció|data=febrer de 2013|La traducció automàtica no ha sigut corregida completament}}
{{infotaula d'organització}}
L''''Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies''', més coneguda com a '''''Església Mormona''''', és una congregació religiosa fundada per [[Joseph Smith (fill)|Joseph Smith]] a l'[[Estat de Nova York]] el [[6 d'abril]] del [[1830]].<ref>{{GEC|0516633}}</ref> Encara que els mormons afirmen seguir els ensenyaments de [[Jesucrist]], no es consideren part de cap de les tres grans branques del cristianisme (ni de les tradicions de l'[[Església Catòlica]], ni de l'[[Església Ortodoxa]], ni del [[Protestantisme]]), sinó més aviat una [[restauracionisme|restauració]] del "«[[cristianisme primitiu]]"», quan Jesucrist [[apostasia|apostatà]] després de la mort de [[sant Pere]] i els altres [[apòstol]]s, segons els seus seguidors.
 
És la branca més gran del [[Moviment dels Sants dels Darrers Dies]], restaurat per Joseph Smith, i continuat després de la seva mort per [[Brigham Young (Mormó)|Brigham Young]], al mateix temps que altres corrents, com la [[Comunitat de Crist]], anaven naixent amb els seus propis profetes i congregacions. Certes branques fonamentalistes, incloent-hi les [[poligàmia|polígames]], han sorgit entre els seguidors de Joseph Smith fins avui, tot i que amb doctrines i ritus que no són avalats per L'Església dels Sants dels Darrers Dies. Als Estats Units, els mormons es troben repartits per tot el país, tot i que la seva presència és més notable a l'estat de [[Utah]], on constitueixen la majoria de la població. La capital de l'estat, la ciutat de [[Salt Lake City]], constitueix el centre religiós i espiritual dels mormons, de la mateixa manera que el [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] per als catòlics. Allà hi ha el [[Cor del Tabernacle Mormó]], la [[Universitat de Brigham Young]] i altres institucions patrocinades per l'Església Mormona. L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies ocupa el quart lloc en l'ampli espectre religiós dels EUA, i els seus líders afirmen que els membres que han contret matrimoni al temple tenen la taxa més baixa de [[divorci]]s del país. El clergat (presidents d'estaques, bisbes, presidents de branca...) no percep cap remuneració pels seus serveis a l'Església. A més a més, l'església afirma ser transversal, és a dir, no distingeix ni ètnies, ni classes socials, ni professions. Un bisbe pot ser un president de directori d'una empresa o un conductor de bus interurbà, o bé un mestre d'escola rural. Actualment, compta amb 14 milions de membres repartits en diferents països, incloent-hi [[Llatinoamèrica]] i [[Europa]], i continuen establint congregacions i [[temple (SUD)|temples]] arreu del món.
Línia 17:
[[Fitxer:Sacred Grove (1907).jpg|thumb|200px|Fotografia de l{{'}}''[[Arbreda Sagrada]]'' per George Edward Anderson, aprox. 1907]]
 
L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies va tenir els seus inicis quan el jove Joseph Smith (nascut el 23 de desembre de 1805 a [[Sharon (Vermont)]], [[Estats Units]]) a l'edat de 14 anys, vivia en [[Palmyra (Nova York)]]. Smith relata que després d'haver llegit l'[[Epístola de Jaume]] 1:5-6;, "«''Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent''"»; i d'haver-lo meditat en el seu cor, va alçar una oració a Déu, després de la qual reporta haver tingut una visió celestial de Déu Pare i Jesucrist,<ref>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761563331_2/Iglesia_de_Jesucristo_de_los_Santos_de_los_Últimos_Días.html#p9 Encarta]</ref> de la qual va dir:
 
{{Citació|Vaig veure una columna de llum de més claror que la del sol, damunt mateix del meu cap, la que davallava a poc a poc fins a posar-se damunt meu. Tot just d’aparèixer aquesta llum, em vaig sentir deslliurat de l’enemic que m’havia subjectat. En reposar sobre mi la llum, vaig veure dos Personatges d’una brillantor i una glòria indescriptibles, damunt meu en l’aire. Un d’ells em parlà, cridant-me pel meu nom, i em digué, tot indicant-me l’altre: ''Aquest és el meu Fill Estimat; escolta’l!''{{sfn|Smith|1991|p=vol.1, cap 1-5}}||}}
Línia 51:
=== Mort de Joseph Smith ===
==== La dissidència a Nauvoo ====
Smith es va enfrontar amb una creixent oposició entre els seus antics partidaris de [[Nauvoo]], i "«''va ser sorprès per les desercions de seguidors lleials.''"»<ref>Bushman (2005), 527.</ref>. Entre els dissidents hi havia William Law, segon conseller de Smith a la Primera Presidència i molt respectat entre els mormons de la comunitat.<ref>Ostlings, 14. Law havia ocupat el lloc de Hyrum Smith a la Primera Presidència com a segon conseller. Brodie va dir que Law és un dels "més capaços i valents" homes de Smith. Brodie, 368. Law havia estat un dels pocs sants a arribar a Nauvoo amb el capital, i ell i el seu germà Wilson, havien comprat una quantitat considerable de terres i sòl per construir. Brodie assenyala que Law vi del Canadà, era "un home ric" i havia fomentat "més que ningú la necessitat urgent d’industrialitzar la ciutat." Brodie, 368.</ref> Malgrat que va estar en desacord amb Smith per qüestions de caràcter econòmic<ref>''Law paid his workers in cash, but Smith "operated on [[scrip]], credit, and tithed labor." Law was also convinced that Smith was misappropriating money donated by church members to complete the Nauvoo House hotel in order to buy land and sell it to converts at a profit''. Ostlings, 14; Brodie, 368.</ref>, la diferència més significativa entre tots dos va ser l'oposició de Law a la [[poligàmia]]. Law i alguns altres van fer declaracions a Carthage, la seu del comtat, en les quals acusaven Smith d'haver practicat la poligàmia. Poques setmanes abans de la seva mort, Smith va parlar davant d'una gran multitud i va negar haver tingut més d'una dona.
 
==== ''Nauvoo Expositor'' ====
A diferència d'anteriors dissidents, Law tenia prou diners per comprar una impremta i publicar un diari anomenat ''Nauvoo Expositor''. En la seva única edició, publicada el [[7 de juny]] de [[1844]], figuren les declaracions jurades que acrediten que els signants havien sentit a Smith llegir una revelació que donava a cada home el privilegi de casar-se amb deu verges. El document també atacava l'intent de "«''cristianitzar el món pels règims polítics''"» i va denunciar "«''les falses doctrines''"», com la doctrina [[politeisme|politeista]], la qual, segons el rotatiu, Smith havia revelat recentment en un discurs del seu [[Rei Follett]]. El diari també es va negar a "«''reconèixer qualsevol home com a rei o legislador a l'església.»''"<ref>{{ref-web |url= http://www.solomonspalding.com/docs/exposit1.htm |títol=Edició de 7/6/1844 | consulta= |obra= | editor=Nauvoo Expositor |data= |llengua=anglès }}</ref><ref name="autogenerated8">{{Harvnb|Marquardt|2005}}</ref><ref>{{Harvnb|Marquardt|1999}}, p. 312</ref>.
 
Smith va declarar que l'''Expositor'' era una "«''molèstia''"». El 10 de juny, el consell de la ciutat de Nauvoo va aprovar una ordenança, i Smith, com a alcalde, va ordenar a la policia federal que destruís el diari.<ref>Bushman, 540</ref><ref name="autogenerated8">{{Harvnb|Marquardt|2005}};{{Harvnb|Marquardt|1999}}, 312; name="Clark">J.&nbsp;L. Clark writes that Hyrum's statement "appeared in the [[Nauvoo Neighbor|Nauvoo ''Neighbor'']] of June 19, 1844, but was omitted from the History of the Church" ({{Harvnb|Clark|1968}}); name="La Rue">{{Harvnb|La Rue|1919}}; name="historyOfLDS-council">{{Harvnb|LDS Church|1912}}. The council met on June 8 and June 10 to discuss the matter; {{ref-web|títol=The Destruction of the "Nauvoo Expositor"—Proceedings of the Nauvoo City Council and Mayor | url= http://byustudies2.byu.edu/hc/6/22.html}}</ref> La premsa, el tipus, i els diaris van ser arrossegats al carrer i cremats. Smith sostenia que la destrucció de la impremta reduïa la possibilitat de contraatacar els colons mormons de Nauvoo, però va ser un error fatal.
 
Quan la noticia de la destrucció de l'''Expositor'' per Smith va arribar a oïda de [[Thomas C. Sharp]], el ''[[Warsaw Signal]]'' va publicar una crida histèrica a l'acció. A Nauvoo, els mormons tenien por de les represàlies dels no mormons. Després, Smith, tement per la seva vida, va declarar la llei marcial el 18 de juny. El Governador d'[[Illinois]], Thomas Ford, tractant desesperadament d'evitar la guerra civil, va mobilitzar la milícia de l'estat.<ref>Ostlings, 16.</ref> El governador va prometre a Smith protecció, en cas que fos jutjat a Carthage per la destrucció del diari. Smith va ordenar desarmar la Legió, però després va fugir a través del [[Mississipí]] a [[Iowa]]. Emma va advertir a Joseph que els residents de Nauvoo creien que havia deixat la causa per covardia, rao per la qual van començar a témer represàlies per part de màfies locals. Smith va tornar a Illinois el 23 de juny, es va lliurar a les autoritats i va ser portat a Carthage a fi de ser jutjat.<ref>Ostlings, 17; Bushman, 546. Vuit líders mormons van acompanyar Smith a Carthage: Hyrum Smith, [[John Taylor (1808-1887)|John Taylor]], [[Willard Richards]], [[John P. Greene]], Stephen Markham, [[Dan Jones (Mormon)|Dan Jones]], John S. Fullmer, Dr. Southwick, and Lorenzo D. Wasson. Tots els associats de Smith van deixar la presó, tret del seu germà brother Hyrum, Richards i Taylor.</ref>
Línia 114:
L'Església va sostenir la constitucionalitat d'aquesta legislació sobre la base del dret a la llibertat de religió, tal com figura en la Constitució dels Estats Units. El Tribunal Suprem dels Estats Units va sentenciar en favor de les lleis aprovades pel Congrés, de manera que va declarar la plena vigència de la lluita contra la poligàmia constitucional.<ref>{{en}} [http://supreme.justia.com/us/98/145/case.html Reynolds v. United States, 98 U.S. 145 (1878)]</ref>
 
Com que els mormons consideren que va ésser una revelació rebuda pel president i profeta de l'Església, [[Wilford Woodruff]], el [[24 de setembre]] de 1890 L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers DIes va renunciar oficialment a la poligàmia, a partir de la publicació d'una declaració al món coneguda com el "«Manifest"».<ref>[http://scriptures.lds.org/it/od/1 Dichiarazione ufficiale - 1, Dottrina e Alleanze]</ref> Des de llavors, l'Església no ha tolerat més matrimonis polígams i ha excomulgat a tots els qui hi tinguessin relació. Això va provocar el descontentament entre alguns sectors dels membres, els quals es van allunyar de l'Església i van continuar contraient matrimonis polígams en les seves comunitats aïllades. Fins i tot avui, algunes comunitats o esglésies fonamentalistes, que no estan en comunió amb l'església mormona oficial,<ref name= prit >{{it}} [http://www.chiesadigesucristo.it/salastampa/3.html ''I mormoni e la poligamia'', sala stampa della Chiesa, Mike Otterson, Portavoce Ufficio Relazioni Pubbliche della Chiesa di Gesù Cristo dei Santi degli Ultimi Giorni, 2008],
chiesadigesùcristo.it</ref><ref name= Reuters >{{en}} Il seguente articolo illustra l'equivoco che spesso si crea nei mezzi di informazione tra il ''mormonismo'', o ''Chiesa di Gesù Cristo dei Santi degli Ultimi Giorni'', e i gruppi poligami: [http://blogs.reuters.com/faithworld/2008/04/10/mormons-have-fundamental-pr-problem/ ''Mormons have “fundamental” PR problem'', FaithWorld, Reuters Blog, 10 aprile 2008]</ref><ref name= distinzione>{{en}} [http://newsroom.lds.org/ldsnewsroom/eng/news-releases-stories/reports-of-polygamy-story-vary-across-the-world ''Reports of Polygamy Story Vary Across the World'', LDS Neewsroom, 10 aprile 2008]</ref><ref name= articolipoligamia >{{en}}In tal senso si noti la distinzione tra gruppi poligami e mormonismo, o Chiesa di Gesù dei Santi degli Ultimi Giorni, effettuata dai mezzi di informazione negli Stati Uniti:
 
Línia 129:
* El 1947, l'església va arribar al seu primer milió de membres.
* El 1978, es va estendre la possibilitat de sacerdoci a tots els homes fidels de l'Església, el comportament de la qual va ser digne d'aquest ofici sagrat, independentment de la seva raça.<ref>[http://scriptures.lds.org/it/od/2 Dichiarazione ufficiale - 2, Dottrina e Alleanze]</ref>
* El 23 de setembre 1995, es va publicar el document "«La Família: Una proclamació per al món"», amb el qual es reafirmava el paper central de la família en l'Evangeli de Jesucrist.<ref>Texte integral: [http://www.lds.org/languages/proclamations/family/start_here_160.pdf ''La famiglia: un proclama al mondo'']</ref>
* El 1996, els mormons nord-americans no eren majoria entre els creients en l'Església.
* El 1997l1997, l'església va arribar als 10 milions de membres.<ref>{{en}} [http://www.newsroom.lds.org/ldsnewsroom/eng/background-information/history-of-the-church Newsroom, ''History of the Church'', Chiesa di Gesù Cristo dei Santi degli Ultimi Giorni]</ref>
* El maig de 1999, es va inaugurar el lloc web [[FamilySearch]], la base de dades més completa sobre la investigació genealògica del món.<ref>[http://www.repubblica.it/online/sessi_stili/mormoni/mormoni/mormoni.html Alessia Manfredi, ''I vostri antenati in Rete, tutto merito dei Mormoni'', Repubblica.it, 24 maggio 1999]</ref>
* El 3 de febrer de 2008, Thomas S. Monson va ser ordenat setzè president de l'Església.<ref>{{en}} [http://newsroom.lds.org/ldsnewsroom/eng/ ''Newsroom'' ufficiale della Chiesa di Gesù Cristo dei Santi degli Ultimi Giorni.]</ref>
Línia 138:
La missió de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies és convidar les persones a venir a Crist i perfeccionar-s'hi.<ref>Ezra Taft Benson, “‘Come unto Christ, and Be Perfected in Him’,” Ensign, May 1988, 84.</ref> Aquesta missió té tres fases que ajuden els membres i als qui no ho són a progressar més en la seva vida, tant de manera temporal com espiritual<ref>Dallin H. Oaks. ''Family History: “In Wisdom and in Order,”'' Ensign, June 1989</ref>. Són el fonament de les tradicions i costums de l'església:
 
* '''Primer''': "«Proclamar l'Evangeli" »<ref name=mision />. Des del seu origen l'església ha estat coneguda pels seus programes missionals. Des de nens es persuadeix i s'incentiva els membres de l'església perquè serveixin en una missió entre els 19 i 25 anys. Aquests joves surten de les seves ciutats natals per a prestar el seu temps i el seu esforç no remunerat durant dos anys amb l'objectiu de predicar l'Evangeli. Cada missioner sufraga les despeses del seu servei. Aquesta despesa per als missioners nord-americans surt dels seus fons personals, mentre que els missioners de molts altres països empren el fons de la missió local, que retribueixen al final de les seves missions.<ref name=mision>{{ref-web
|url = http://www.mormon.org/learn/0,8672,1022-3,00.html
|títol = La Obra Misional
Línia 147:
|citació = Más de 60.000 misioneros voluntarios van por todo el mundo compartiendo el gozo que han encontrado gracias al Evangelio. La mayoría son jóvenes solteros que rinden servicio de jornada completa por 18 o 24 meses que sufragan con sus propios gastos}}</ref>
 
* '''Segon''': "«Perfeccionar els sants"». Aquesta missió compta amb múltiples programes, com ara l'orientació familiar en la qual els membres de l'església es visiten els uns als altres amb l'objectiu de fortificar l'esperit i acostar l'església a qui se n'ha separat. Un altre programa és la nit de llar, establerta oficialment en l'església els dilluns a la nit. Durant aquestes sessions els pares, en una reunió amb la família, ensenyen l'Evangeli a les seves llars.<ref>{{ref-web
|url = http://www.mormon.org/learn/0,8672,1164-3,00.html
|títol = Reserven una noche de la semana para la familia
Línia 155:
|llengua = castellà}}</ref>
 
* '''Tercer''': "«Redimir els morts"». És una obra vicaria, important des del començament de l'església i exclusiva entre el cristianisme. Aquesta doctrina, que inclou el baptisme pels morts, dona importància a proveir ordenances pels propparents que van morir sense el coneixement de Crist.<ref name=porquetemplos>{{ref-web
|url = http://www.lds.org/temples/purpose/why/0,11581,1953-3,00.html
|títol = ¿Por qué tener templos?
Línia 163:
| editor= lds.org
|llengua = castellà
|citació = Estos edificios, a diferencia de los miles de centros de adoración regulares que posee la Iglesia en todo el mundo, son exclusivos y diferentes en propósito y función de cualquier otro edificio religioso. Lo que los distingue no es su tamaño ni su belleza arquitectónica, sino la obra que se lleva a cabo dentro de ellos.}}</ref>. L'esforç a la recerca d'ancestres és primordial en els membres de l'església<ref>{{ref-web
|url = http://www.lds.org/temples/familyhistory/0,11267,1906-3,00.html
|títol = Los templos y la historia familiar
Línia 187:
=== Teologia de la deïtat ===
[[Fitxer:Christus statue temple square salt lake city.jpg|thumb|230px|Estàtua de [[Crist]] en el Centre de Visitants en la [[Poma del Temple]] de [[Salt Lake City]].]]
Una diferència principal de la teologia mormona amb altres branques cristianes és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la Trinitat. D'acord amb els mormons, Déu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, però tenen papers diferents. Déu té un cos propi i Jesucrist en té un altre de diferent. Els tres, en tot cas, constitueixen una deïtat, "«un Déu"» en els altres sentits possibles, principalment units en propòsit.
 
El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]: [[omnipotència]], [[omnisciència]], [[benevolència]], [[eternitat]], [[immutabilitat]], [[immortalitat]], [[immanència]] en l'[[univers]], però no tenen transcendència sobre aquest: Déu és l'organitzador de la matèria, però tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Déu solament afecta les seves criatures i el seu estat futur, però no el seu estat passat, ja que, d'acord amb els escrits de [[Joseph Smith (fill)|Joseph Smith]] (encara que no són considerats part de l'escriptura canonitzada), Déu Pare és un home que ha estat exaltat a l'estat de Déu. Els mormons també creuen, encara que aquesta doctrina no és canònica, que Déu està eternament casat amb una Mare Celestial, la qualque és igual en estatus que el Pare en estatus. La seva identitat, però, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, imotiu que explica per això,què ningú no coneix el seu nom.
 
=== Diferències amb altres denominacions cristianes ===
Línia 195:
 
=== Oracions ===
Les oracions públiques són adreçades al Pare Celestial en el nom de Jesucrist. A fi de mostrar l'acord amb l'oració, els testimonis o els discursos, es pronuncia «amén» com a cloenda. Els membres de parla anglesa, com a mostra de familiaritat i respecte, són benvinguts a utilitzar "''the"'', "''thou"'', "''thy"'' i "''thine"'' (tu) quan s'adrecen a Déu. Els membres que parlen altres idiomes també poden utilitzar expressions familiars. La majoria de les oracions són improvisades i es poden fer de genolls, dempeus o asseguts. Inclinar el cap i plegar els braços durant la pregària també és comú.
 
=== Litúrgia i ritus ===
Línia 243:
A més del ritual dels diumenges, obert a totes les persones, hi ha altres ritus que se celebren en el temple, accessible tan sols als membres que han demostrat una bona fidelitat als principis i preceptes de l'Evangeli. Les «Ordenances del Temple» tenen un caràcter simbòlic i es realitzen perquè el creient individual comprengui els significats més profunds. Les ordres i la seva mateixa explicació són considerades sagrades, i, per tant, confidencials. El seu paper fonamental és entendre el ministeri del Senyor Jesucrist i de forjar, a través d'ordenances, més aliances amb Déu. Una altra funció és fer que els llaços familiars durin per a tota l'eternitat amb el ritual del matrimoni o «matrimoni etern», oficiat per un representant designat pel president del sacerdoci de l'Església. Un altre ritu practicat pels Sants dels Darrers Dies és el baptisme pels morts i altres ordenances de salvació. Aquests serveis es duen a terme en favor dels familiars que van morir sense tenir l'oportunitat de rebre les ordenances restaurades per l'Església. Els avantpassats morts, a partir dels baptismes efectuats pels seus descendents mormons, podran acceptar o refusar els serveis que facin en el seu nom.
 
En el pensament escatològic dels mormons els esperits dels morts no deixen d'existir, sinó que viuen en el món de l'«esperit». Tots els éssers humans tenen la capacitat d'escoltar, acceptar o rebutjar tant l'Evangeli com les ordenances que [[Jesús]] va celebrar d'acord amb l'Ordre del Sacerdoci divinament revelada als Sants dels Darrers Dies. Aquesta possibilitat s'ofereix en la seva vida mortal o en l'altra vida. Segons el credo dels Sants dels Darrers Dies, per a celebrar les ordenances de salvació com el [[baptisme]] és necessari que el receptor tingui un cos, ldede manera que l'esperit podrà rebre les comandes realitzades a favor seu permercès la vida dea les persones que se sotmeten a les ordenances en el seu llocnom. Aquesta creença ha dut a lL'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Sants a crear, a [[Salt Lake City]], la major col·lecció de noms de persones que vivienhan en el mónviscut, a fi de batejar i celebrar les ordenances d'acord amb el ritu dels Sants dels Darrers Dies. En moltes capelles mormonsmormones hi ha Centres genealògics enrelacionats elsamb qualsla podeninvestigació consultargenealògica totsper aquellsa quequi estanhi interessatsestigui en la investigació genealògicainteressat. De fet, els mormons són encoratjats per líders de l'Església a fer la investigació genealògica de la seva família, i a reconstruir el seu arbre genealògic, almenys fins a la quarta generació, és a saberdir, la dels seus besavis.
 
==== La pràctica religiosa ====
Línia 252:
* Paper en l'Església
* Lectura bíblica
* Delme: Cadaels membreSants estàdels obligatDarreres aDies estan adherir-seadherits a l'antiga llei del [[delme]], que és la donació a l'església d'una desena part dels seus ingressos anuals a fi de construir el [[Regne de Déu]]. ambMercès aquestsa ingressos,aquest amb els qualscontribució l'Església,església fabrica i segella els temples i capelles per a les congregacions. L'administració financera és oficialment revisada per empreses de comptabilitat independents de l'Església.
* Paraula de la Saviesa: Lala secció 89 de Doctrina i ConvenisAliances, comunament cridadaanomenada "«Paraula de la Saviesa"», i considerada pels mormons una revelació, conté un codi de la salut".<ref>[http://scriptures.lds.org/it/dc/89 ''Sez. 89'', Dottrina e Alleanze]</ref> D'acord amb aquesta revelació de 1833, la seva interpretació i la interpretació, delsals Sants dels Darrers Dies se'ls va ordenar que s'abstinguessin de consumir begudes o de prendre de substàncies nocives, acom saber:ara te, cafè, alcohol, tabac i drogues. La «Paraula de la Saviesa», doncs, anima alsels fidels a seguir una dieta equilibrada que dónadoni prioritat al consum de cereals, fruitesfruita i verduresverdura, deixant per a l'hivern o èpoques de fam el consum de carn. Finalment, en la mateixa revelació, es promet alsa qualsqui observenobservi aquest codi aliment, salut i saviesa.
* Dejuni: a Engrans generaltrets, els mormons dejunen el primer diumenge de cada mes,. abstenint-seS'abstenen de consumir aliments o líquids, durant tot un dia, al voltant de 24 hores. Per exemple, des de l'esmorzar del dissabte fins a l'esmorzar del diumenge, o del sopar al sopar. El dejuni comença i acaba amb una oració, ique podenpot tenir motivacions diferents: en favor d'una persona que està malalta, per a l'adreça en l'assoliment d'objectius personals o simplement per a donar gràcies a Déu. El primer diumenge delde cada mes, que es coneix com "a «dia de dejuni i testimoniatge"testimoni», i durant la reunió sacramental, en comptes dels discursos estenen fanlloc delsels testimoniatgestestimonis. El mateix [[diumenge]], s'oferixofereix una suma de diners (cridatanomenat "«ofrenes de dejuni"»), equivalent almenys a allòla quantitat que es gastaria en dos menjars a les quals s'ha renunciat. Els fons obtinguts a través d'aquestes ofrenes són utilitzats per a activitats de caritat de l'Església, dirigidesadreçades als necessitats, ja siguin mormons o no.
==== Ofrenes i delmes ====
Els membres fidels aporten amb ofrenes de dejuni al dispensari de l'església en forma de diner efectiu. Les ofrenes vantenen encom ajudaa delsfinalitat ajudar els pobres i els necessitats de l'Església. Els membres fidels es comprometen a complir amb el delme, que és el 10% dels seus guanys,. ambAmb aquests diners es finança l'obra missional, les impremtes, els programes d'ocupació i, els seus beneficis i, en general a, l'administració i manutenció dedels temples i de les capelles. El delme és considerat un manament dins de la doctrina mormona.
 
=== El penediment, una forma de progressar ===
[[Fitxer:Arrepentimiento.jpg|300px|dreta|thumb|El penediment, és un dels més importants baluards i mecanismes perquè un membre pugui progressar espiritualment. {{mida|1=(Quadre de Francisco de Goya).}}]]
El penediment, fonamentat en Jesucrist, té el poder de perdonar pecats,. ésÉs un dels més importants baluards i mecanismes més importants de l'evangeli de Crist ensenyat a lL'Església SUDde Jesucrist dels (Sants dels Darrers Dies), perquèa fi que un membre pugui progressar espiritualment.<ref>[http://www.lds.org/languages/additionalmanuals/gospelprinciples/start_here_2.pdf Principios del Evangelio. Intellectual Reserve, Inc. 2000, pág. 122]</ref> En ensenyar que a tota persona incorre en pecats o transgressions, se li fa necessari el penediment de les seves accions errònies, això és, amb un cor infringit, un esperit penedit i la ferma determinació de deixarbandejar l'error. No s'ensenya sota el fonament d'inclemència, sinó unsota els fonaments de gràcia i misericòrdia divina, un simbolisme de "«tornar a Déu"».<ref name=Arrepentimiento>Richard G. Hinckley. Conferència General, abril de 2006. [http://www.lds.org/general-conference/2006/04/repentance-a-blessing-of-membership?lang=eng Repentance, a Blessing of Membership]</ref> L'Esglésiaesglésia fa manejaservir el terme de pecats majors, és a dir, faltes greus a certs manaments de Déu i estatuts de l'Església, en elles qualquals el mecanisme de reparació actua en una altra forma. Ocasionalment, especialment tractant-se de transgressions de major calibregrau, com l'adulteri, es requereix la confessió davant una autoritat president local, com un bisbe. L'església no practica les confessions públiques com a mètode redemptor de transgressions morals.<ref>Per als passos comunament a seguir per a un penediment complet i acceptable en l'església SUD, vegeu {{ref-web |url= http://www.mormon.org/learn/0,8672,858-3,00.html|títol= El arrepentimiento| consulta= 4 de maig, 2008|autor= La Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días|obra = Mormon.org|llengua= español}}</ref> Quan no hi ha desig de rectificar, de reparar o quan s'ignora deliberadament l'abast dels pecats, es pot determinar la suspensió i/o l'excomunió del membre.
 
Quan això no passa, és a dir, no hi ha desig de rectificar o reparar, quan s'ignora deliberadament l'abast dels pecats, l'Església pot determinar la suspensió i/o l'excomunió del membre.
 
== Disciplina i postures ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Església_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies»